Apunts d'art

Tauromàquia: el món taurí en Picasso

Saps completar aquestes 14 frases sense fer cap barbarisme?

A una edat molt primerenca, el pare de Pablo Picasso inculcaria al seu fill una passió fervent per les corrides de toros, a les places malaguenyes i de la Corunya. Sense arribar mai a practicar-la, la tauromàquia es convertiria en molt més que una afició per a l’artista i, al llarg de la seva trajectòria, el toro de Picasso s’erigiria com un dels seus motius pictòrics principals.

Des del seu oli, creat als nou anys, El picador groc (1890), un dels primers quadres que es coneixen del pintor, que els protagonistes d’aquesta tradició espanyola apareixeran representats en pintures, plats, obres de ceràmica, gravats, escultures i dibuixos. A través de les diferents èpoques artístiques, el toro de Picasso servirà com a alter ego de l’artista i de representació de la virilitat espanyola, alhora que es convertirà en una al·legoria de la lluita dramàtica entre la vida i la mort. Més tard, aquest simbolisme també es veurà reflectit en la figura del minotaure.

CTA - CAT - Text - Avantguardes

A partir d’una revisió biogràfica, podem fer un recorregut breu per les seves obres taurines més destacades:

Anys de formació i passió pel toro

Com hem esmentat abans, des de ben petit el seu pare el portaria habitualment a la plaça de toros de La Malagueta, el barri de Màlaga, despertant en Picasso una de les seves aficions més grans. Ja en els primers apunts i esbossos que retraten la festa taurina, veiem la ràpida consolidació de la seva pinzellada, a més a més de jocs de llum i composició. Toro i torero assumiran els papers de víctima i matador en diverses de les obres, mentre que el simbolisme de la tauromàquia per ell mateix, a poc a poc, s’anirà associant a la violència i a l’erotisme, dues de les passions que mostraven més bé el temperament de pintor.

Al traslladar-se a viure a Barcelona, el 1895, la ciutat li brindarà altres interessos artístics que l’apartaran temporalment del seu amor taurí, malgrat que, en algunes de les seves pintures, veiem places de toros amb una marcada influència dels pintors del modernisme català, com ara Marià Fortuny o Ramon Casas. Goya també serà una de les seves influències més grans, sobretot durant l’estada a Madrid (1897-1898), però de tornada a Barcelona, el 1899, el toreig guanyarà un impuls nou en la producció de l’artista. Serà en aquest mateix any quan realitzarà el seu primer gravat, L’esquerrà.

el toro de picasso

L’esquerrà, Pablo Picasso, 1899. Imatge: Museu Picasso de Barcelona

La tauromàquia en les primeres avantguardes

A partir de la seva etapa blava, el toro de Picasso quedarà relegat a un segon terme i apareixerà, ocasionalment, en alguna de les seves obres. Torero i cavall es convertiran en símbols d’una tragèdia dramàtica, davant dels ulls d’un públic apàtic i mut. D’altra banda, el Picasso amb més sentit de l’humor retratarà els seus amics més propers de Barcelona (i a ell mateix) com si fossin toreros.

Un cop immers en el món de les avantguardes i el cubisme, els retrats, natures mortes i instruments musicals assumiran un paper protagonista. No obstant això, a partir de mitjans de 1911 i fins a 1913, alguns elements secundaris com lletres, paraules o símbols intercalats en els quadres cubistes tindran un gest especial de complicitat vers les corrides de toros del sud de França, com a L’aficionat. El 1917, de nou a Barcelona, dibuixarà el famós Cavall banyegat, metàfora del patiment i d’una mort dolorosa, inevitable i imminent. Aquest tipus de dibuixos es repetiran al llarg de la dècada següent, com a Toro atacant un cavall, cada vegada més sanguinaris i amb més matisos sexuals.

El toro de Picasso: expressionisme i minotaures

L’arribada del feixisme i els tràgics esdeveniments de la Guerra Civil Espanyola i de la Segona Guerra Mundial desencadenaran en els seus toros unes formes tortuoses i desfigurades, que accentuen la sensació d’angoixa, por i mort. Aquesta crisi emocional es veurà agreujada per l’aparició de la jove Marie-Thérèse, amb qui mantindrà una aventura amorosa a l’ombra del seu matrimoni amb Olga Koklova, que es trencarà el 1935. En aquesta etapa expressionista, les tauromàquies són més salvatges i punyents, on toro i cavall (símbols de l’home i la dona) s’enfronten en una lluita a mort, on el resultat sempre és violent i melodramàtic. Aquesta violència desenfrenada arribarà al zenit amb la seva obra cimera el Guernica, on el toro i el cavall ocupen un espai cabdal del quadre.

Poc després, Picasso apostarà per traslladar l’imaginari simbòlic del toro a la figura mitològica del minotaure. El 1933 es va encarregar de dissenyar la portada de la revista surrealista Minotaure i va realitzar 11 làmines d’aiguaforts amb aquesta mateixa figura dins la col·lecció Suite Vollard, on destaquen els quatre minotaures cecs i abatuts. Dos anys després, el seu gravat la Minotauromàquia va rebre el reconeixement internacional; en aquesta obra s’hi reflecteix una relació amorosa violenta entre l’animal destructiu i libidinós del minotaure i una jove indefensa, probablement Marie-Thérèse.

Tauromaquia o el arte de torear, de José Delgado

Durant les dècades següents, les corrides apareixeran relativament poc a les pintures i ceràmiques de l’artista, tot i anar a veure-les de manera prou habitual i fer-se amic d’alguns toreros de gran fama. No serà fins als seus últims anys, concretament el 1956, que decidirà reprendre una negociació amb l’editor Gustau Gili Roig que es venia de l’any 1928. Es tractava de la il·lustració, per a l’editorial La Cometa, del tractat de 1796 Tauromaquia o el arte de torear, de José Delgado, més conegut com el torero Pepe-Hillo, un text de referència de l’art taurí.

Va fer servir una tècnica de punta seca per a la portada i va realitzar 26 aiguatintes al sucre que destaquen per les taques de tinta que formen ombres xineses i que recorden l’art d’estil japonès. En aquestes peces, Picasso escenifica diferents moments de l’art taurí d’aquells anys, captant el moviment amb vivacitat, però des d’un pla objectiu. També s’afegeixen a aquesta edició dues estampes de picadors i 10 fotografies de David Douglas Duncan que mostren el procés de realització de l’obra. El 1960 es vendrien totes les edicions a la sala Gaspar de Barcelona, però les planxes originals es conserven encara al Museu Picasso de la ciutat.

el toro de picasso

La Tauromàquia. L’agafada, Pablo Picasso, 1959. Imatge: Museu Picasso de Barcelona

Esperem que aquest article sobre aquesta interessant faceta de l’autor us hagi agradat i que també us hagi servit per gaudir encara més dels seus quadres.

CTA - CAT - Post - Avantguardes

Potser et pot interessar...

Deixa un comentari

Cap comentari

Encara no hi ha cap comentari en aquesta entrada.

¿Quieres ver el contenido en castellano?