Apunts d'art

Tàpies: obres de compromís social i drets humans

Saps completar aquestes 14 frases sense fer cap barbarisme?

El compromís social en l’obra de Tàpies és innegable. En la seva obra han quedat reflectits per sempre els diversos moments històrics que van acompanyar la seva existència. A continuació, t’expliquem els aspectes més importants del compromís social que recull l’obra d’aquest artista universal.

CTA - CAT - Text - Avantguardes

Antoni Tàpies: obres compromeses i crítica política

L’expressionisme de les obres d’Antoni Tàpies va evolucionar cap al surrealisme quan va conèixer els poetes J. V. Foix i Joan Brossa. Entre els anys 1946 i 1949, arran de la seva relació amb diversos artistes que buscaven reprendre les avantguardes prèvies a la Guerra Civil, Tàpies es va interessar per la matèria, l’ús del collage i els elements abstractes.

tàpies obres
Parafaragamus, Antoni Tàpies, 1949 Foto: Fundació Tàpies

A principis de la dècada dels 50, Tàpies va residir a París, Bèlgica i els Països Baixos. La seva preocupació per la situació política a Espanya va quedar reflectida en nombroses obres de temàtica social, com Homenatge a Federico García Lorca, Coral de treball i la sèrie “Història natural”, que presenta una història de la injustícia.

La diplomàcia cultural del règim franquista va voler utilitzar l’obra de Tàpies, però l’any 1958 l’artista va trencar amb el règim. El 1962, amb motiu d’una exposició a la Tate Gallery de Londres organitzada pel règim franquista, Tàpies es va negar a exposar les seves obres i es va desvincular de qualsevol iniciativa d’aquest estil.

Estil i compromís social

Tàpies compartia llenguatge amb els artistes de l’època, però anava més enllà pel que fa al seu posicionament polític.

El seu posicionament progressista no era només qüestió d’estil: era la seva manera de participar en la resistència antifranquista. La política no és un escenari en el qual es desenvolupa l’obra de Tàpies, sinó que n’és un element central.

El 1966, Tàpies va participar en l’assemblea constitutiva del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona. La seva militància a favor de les llibertats democràtiques cada vegada era més marcada.

D’aquell any és l’obra Blau amb quatre escombres roges, una obra on les quatre barres semblen ser un simple detall, que no és anecdòtic si tenim en compte el context polític i la censura que impregnava tota manifestació artística. Les quatre barres són un crit de protesta (cal recordar que exhibir la senyera el 1966 comportava penes de presó).

tàpies obres
Blau amb quatre barres roges, Antoni Tàpies, 1966 Foto: Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia, Madrid

A l’obra Pintura amb manilles, del 1970, any del procés de Burgos, de l’assemblea d’intel·lectuals a Montserrat, amb centenars de persones detingudes, el caràcter opressiu se subratlla amb el bastidor en forma de barrots. El component polític d’aquesta peça és inequívoc.

tàpies obres
Pintura amb manilles, Antoni Tàpies, 1970 Foto: Col·lecció Artwenty

Tàpies: obres històriques

Encara que la pintura d’aquell moment, de la qual Tàpies és representant destacat, acostumava a expulsar el contingut narratiu. Aquests fets polítics es van convertir en referència. Una mostra d’això són les obres que Tàpies va crear amb el nom “Quadres d’història”: obres que relaten la relació entre pintura i fets històrics. L’artista considera que cal concedir una imatge per debatre sobre aquests fets i recordar-los.

Per exemple, Composició amb números, del 1976, fa referència a la mort d’Oriol Solé Sugranyes, al qual va matar la Guàrdia Civil en la seva fugida de Segòvia. Sense imatges dels fets, Tàpies escriu 29 números, el nombre de persones fugades, i en taca un de sang, el de l’assassinat. Les formes del quadre deixen intuir el taüt.

tàpies obres
Composició amb números, Antoni Tàpies, 1976 Foto: Fundació Antoni Tàpies

Un altre exemple paradigmàtic és A la memòria de Salvador Puig Antich, del 1974, que l’artista va reconèixer que tenia pràcticament acabat quan es va assabentar de la seva mort, però al qual, “tremendament impressionat”, va introduir algun element important, a més de l’arranjament en la part superior que li serveix de títol.

tàpies obres
A la memòria de Salvador Puig Antich, Antoni Tàpies, 1974 Foto: Fundació Antoni Tàpies

La catalanitat de Tàpies inquietava alguns comunistes espanyols, molestos pel catalanisme en què es basava el compromís polític de l’artista. Tàpies entenia el catalanisme com la passió per la llibertat: vinculava la lluita nacional amb la lluita social.

Van ser molts els representants de causes diverses que van acudir a Tàpies buscant el seu suport, perquè el consideraven una icona política reconeguda, obert a aglutinar altres causes, a més de la del seu país. Tàpies va aconseguir detectar totes les causes i preocupacions de la societat civil.

Si t’ha interessat el tema i vols aprofundir en l’obra d’Antoni Tàpies i el seu compromís social, el Grup Enciclopèdia Catalana posa a la teva disposició Tàpies. Biografia d’un compromís, que revisa la trajectòria de l’artista. Forma part de la sèrie de grans monografies d’Enciclopèdia sobre referents de l’art català. És una obra de gran format, d’edició limitada i numerada, que incorpora fotografies i documents inèdits.

CTA - CAT - Post - Avantguardes

Potser et pot interessar...

Deixa un comentari

Cap comentari

Encara no hi ha cap comentari en aquesta entrada.

¿Quieres ver el contenido en castellano?