El poble asteca va governar gran part de Mesoamèrica, arribant a crear, al segle xv, un gran imperi i esdevenint una de les civilitzacions mesoamericanes del segle xvi de les quals es disposa de més documentació. En aquest post et parlem de la cultura i l’arquitectura asteca, i d’una de les seves mostres que encara avui es poden visitar, la ciutat prehispànica de Teotihuacán.
Índex de Continguts
L’imperi i l’arquitectura asteca
Els asteques, que provenien d’un lloc mític anomenat Aztlán del qual se’n deriva el seu nom, eren originàriament un poble nòmada que s’autoanomenava mexicas. Després d’ocupar la part central de l’altiplà de Mèxic, van considerar que la provisió d’aigua, flora i fauna del llac Texcoco convertia la zona en el lloc ideal per a assentar-se, de manera que, el 1325, van fundar la seva capital, Tenochtitlán, avui Ciutat de Mèxic, a la riba i en alguns illots de l’estany.
L’imperi asteca es va expandir per Mèxic central, des de la costa atlàntica fins a la del Pacífic, arribant a governar gran part de Mesoamèrica en el moment que es va produir la conquesta espanyola, a principis del segle xvi.
La societat asteca
El poble asteca va crear una complicada organització social, enormement estratificada i especialitzada, formada per diversos grups ètnics. La societat asteca tenia una profunda consciència social i una cultura complexa, a més a més d’una arquitectura especialment destacada.
La seva economia es basava en el conreu del blat de moro, els fesols i les carabasses, entre d’altres. Generalment, conreaven a les chinampas, camps artificials que flotaven sobre el llac, encara que també van desenvolupar l’agricultura a gran escala.
El comerç va tenir un paper fonamental en la formació de l’imperi asteca. Es realitzava a dos nivells: el comerç exterior, per obtenir béns exòtics, com plomes, fustes i llegums, per a la noblesa, i el comerç de mercats, per al proveïment interior. La seva moneda de canvi eren les llavors de cacau.
A la societat asteca hi havia la propietat privada i el sou. El sistema tributari tenia un paper molt important en la vida econòmica de la societat asteca, de manera que dues vegades l’any es pagava un tribut, que permetia que l’estat desenvolupés obres arquitectòniques.
La religió també era un aspecte clau a l’imperi asteca. Segons la seva mitologia, Quetzalcóatl, va fer renéixer el poble a partir d’ossos i de la seva sang, de manera que els asteques se sentien obligats a retribuir-lo amb sang. Aquesta és la raó per la qual els sacrificis humans tenien un paper fonamental en la cultura asteca.
L’arquitectura asteca
Dos dels exemples més importants de l’arquitectura asteca eren les construccions sagrades i els edificis públics.
Es conserven poques mostres de l’arquitectura asteca, ja que els palaus i temples descrits pels cronistes castellans van ser destruïts pels conqueridors.
La forma com es construïen els temples era variada, encara que fonamentalment es tractava de piràmides truncades, de base quadrangular, amb una escalinata d’accés i un santuari dalt de tot. Davant del santuari se celebraven les principals cerimònies religioses públiques, durant les quals es realitzaven els sacrificis.
Un dels temples més importants és el Temple Major de Tenochtitlán, de 30 metres d’alçada, format per dos temples bessons dedicats a Tlaloc i a Huitzilopochtli.
Pel que respecta a l’arquitectura dels palaus nobles, aquests eren edificacions de grandàries variades, que sembla que tenien diverses habitacions i grans sales amb columnes, així com terrasses, jardins i patis interiors.Per la seva banda, les cases de poble eren construccions de canyes i fang, mentre que les de ciutat eren de pedra. Eren petites, d’un sol pis, i acostumaven a tenir jardí i un bany de vapor.L’arquitectura asteca d’obres públiques es centrava a les ciutats frontereres militars i en els aqüeductes i dics de Tenochtitlán.El simbolisme religiós era molt important en l’arquitectura asteca. Un bon exemple en són les escultures de pedra dels temples, que representaven sobretot els déus. Els baix relleus dels temples, per la seva banda, mostraven els dirigents, com a commemoració d’esdeveniments importants.En referència a la pintura mural dels asteques, n’han arribat poques mostres fins als nostres dies, tot i que sabem que es feia servir una escriptura ideogràfica, en la qual cada símbol representa una idea.
Teotihuacán: un mostra d’arquitectura asteca
Teotihuacán, a uns 40 quilòmetres a nord-est de la Ciutat de Mèxic, va ser una de les ciutats més grans de Mesoamèrica de l’època prehispànica, amb més de cent mil habitants.El seu nom vol dir «ciutat dels déus» i està situada en una vall rica en recursos naturals on van arribar els asteques per pregar i celebrar ritus.
A Teotihuacán hi ha els testimonis més rellevants de l’urbanisme antic i el desenvolupament estatal. Entre els components urbans de la ciutat cal destacar:
La planificació urbana inicial, basada en la cruïlla de dues grans calçades que servien de referència urbana en el sistema de carrers i carrerons de la ciutat i els barris.
La distribució d’edificis rituals o administratius, com el conjunt Plaça Oest, la Ciutadella i el temple de Quetzalcóatl, a l’anomenada Calçada dels Morts. Algunes d’aquestes construccions es consideraven palaus o residències del poder estatal.
Els més de dos mil conjunts departamentals, com Xolalpan, Tetitla i Zacuala, amb una mida estàndard d’entre 60 i 70 metres per costat.
Els barris annexos a l’antiga ciutat, com el barri dels Comerciants o el barri Oaxaqueño.
Actualment, a Teotihuacán, encara s’hi pot veure una mostra interessant d’arquitectura asteca. A les 264 hectàrees visitables hi ha els principals edificis monumentals, com la Ciutadella, la calçada dels Morts i els conjunts residencials que l’envolten, les piràmides de el Sol i la Lluna i el palau de Quetzalpalalóatl.També es poden visitar quatre conjunts departamentals que inclouen mostres diverses i destacades de pintura mural, com Tetitla, Atetelco, Tepantitla i la Ventilla, així com dos conjunts habitacionals, anomenats Yayahuala i Zacuala.Actualment, hi ha diversos projectes de recerca sobre l’arquitectura asteca que busquen conèixer millor els fenòmens socials que van convertir Teotihuacán en un dels principals assentaments urbans de l’altiplà mexicà.
L’imperi asteca es va expandir per Mèxic central, des de la costa atlàntica fins a la del Pacífic, arribant a governar gran part de Mesoamèrica en el moment que es va produir la conquesta espanyola, a principis del segle xvi.
Deixa un comentari