Apunts d'art

Susana Solano: escultures amb personalitat pròpia

Saps completar aquestes 14 frases sense fer cap barbarisme?

L’obra escultòrica de Susana Solano (Barcelona, 1946) és una part destacada de la renovació de l’escultura espanyola dels anys 1980. Les seves creacions, que busquen la tensió expressiva entre l’interior i l’exterior, tenen un caràcter monumental molt marcat. En aquest post t’expliquem algunes coses sobre la vida de Susana Solano i algunes de les seves obres més importants.

L’estil de Susana Solano i algunes obres destacades

Susana Solano va començar la seva carrera artística en l’àmbit de la pintura, i no va ser fins a principis dels anys 1980 quan es va iniciar en la pràctica escultòrica. Al principi va crear escultures de fusta, amb clares influències de Constantin Brâncuşi.

CTA - CAT - Text - Avantguardes

Més tard, Solano, va començar a fer servir el ferro i el plom en les seves escultures, com a Colinas huecas (1984-1985). A partir d’aquell moment, Solano va fer innovacions amb la tècnica del forjat, segons els mètodes de la tradició artesanal catalana.

Susana Solano
Colinas huecas n.º 2, Susana Solano, 1983. Imatge: Museo Reina Sofía

De mica en mica, a les escultures de Susana Solano van anar prenent una importància predominant les estructures massisses i els recintes arquitectònics, cada vegada amb un caràcter monumental més gran. La seva obra, amb volums poderosos, es refereix al record d’escenaris vitals que, paradoxalment, es configuren en un espai obert.

Malgrat que en aquest moment la seva obra respon a certes exigències formals del minimalisme, Solano va apostar per una temàtica subjectiva, basada en les seves percepcions i vivències, la qual cosa converteix les seves escultures en una mostra de les seves emocions i de l’acció del seu cos.

Això fa que Susana Solano no busqui representar fidelment el que és aparent, sinó evocar sensacions, fent servir formes en certa manera metafòriques. Sovint, les seves obres suggereixen el fluir de l’aigua en paisatges de la seva infantesa, mentre que d’altres són una insinuació del cos i les vivències íntimes, com paisatges de turons buits o cavitats físiques.

Susana Solano
Arcángel Gabriel, Susana Solano, 1989. Imatge: Susana Solano

En les creacions de Susana Solano es va produir un interessant discurs sobre els límits, a través de rituals de buit. La intenció de Solano en aquest aspecte no era crear interrupcions en l’espai, sinó apropiar-se del buit, tant físicament com simbòlica.

Això es pot veure, sobretot, en l’ús que Solano fa de la cúpula, donat que engloba la possibilitat d’una doble interpretació de l’espai; des de la concavitat o des de la convexitat. Es pot observar a La Lluna, de 1985, o a El pont, de 1986, però va aconseguir el seu màxim nivell amb Arcángel Gabriel, de 1989.

A Arcángel Gabriel es diferencien clarament els espais: celeste, atmosfèric i terrestre. A dalt, com un estrella polar, la llum zenital deixa filtrar les llums arcangèliques. Al centre, hi viu Gabriel, suspès del cel, com a conducte de la llum que s’emmagatzema a la caixa. A terra, hi queden dos braços còncaus que no arriben a tancar-se i que representen l’espai humà, la base de Gabriel.

Susana Solano
En busca de un paisaje n.º 1, Susana Solano, 1993. Imatge: Susana Solano

L’interès de Susana Solano pel discurs sobre els límits és palpable en diverses de les seves obres. En moltes d’elles fa servir la reixeta de ferro com a perímetre i barrera que, alhora, permet veure l’interior. En aquests casos, Susana Solano defineix un límit obert i tracta l’espai com a absència.

Aquest és el cas en obres com En busca de un paisaje n.º 1, de 1993; però també es pot veure a Bany Rus, de 1988; a Objeto y causa, també de 1988, i a Scene 1- Premier Tableau, de 1992.

Susana Solano
A Philip Guston V, Susana Solano, 2012. Imatge: Susana Solano

Després de la simplicitat geomètrica de les obres de principis de la dècada de 1990, les escultures de Susana Solano s’han anat decantant per un intimisme líric, on els volums fan referència a una reivindicació espiritual del cos.

Respecte el reconeixement internacional de l’obra de Susana Solano, cal destacar la seva participació a la Documenta de Kassel VIII i IX, el 1987 i el 1992, a la XIX Biennal de São Paulo, el 1987, i a la Biennal de Venècia, el 1988 i el 1993.

A més a més, va rebre l’Special Prize de The Utsukushi-Ga-Hara Open Air Museum, l’any 1985 a Tòquio, i el Premi Nacional d’Arts Plàstiques del Ministeri de Cultura d’Espanya, el 1988.

Esperem que aquest post sobre l’obra de Susana Solano t’hagi resultat interessant i t’hagi ajudat a conèixer una mica més aquesta gran escultora.

CTA - CAT - Post - Avantguardes

Potser et pot interessar...

Deixa un comentari

Cap comentari

Encara no hi ha cap comentari en aquesta entrada.

¿Quieres ver el contenido en castellano?