Retrats del Renaixement: Sofonisba Anguissola i Lavinia Fontana

En aquest article parlarem sobre els retrats del Renaixement i sobre dues reconegudes retratistes de l’època: Sofonisba Anguissola i Lavinia Fontana.

El retrat en l’art

El gènere pictòric del retrat representa l’aparença visual del subjecte i es cultiva des de l’antic Egipte i les civilitzacions grega i romana. Durant la baixa edat mitjana, aquest gènere es torna a recuperar i sorgeix el retrat flamenc (Jan van Eyck i Rogier van der Weyden, entre d’altres).

Van ser nombrosos els pintors renaixentistes que van cultivar el gènere del retrat: Rafael, Tiziano, Durero… I això es mantindrà així a les següents èpoques i tendències. Per exemple, Velázquez, Rembrandt i Rubens durant el Barroc; Goya i Reynolds al segle XVIII; Ingres, Delacroix i Courbet al segle XIX. Els artistes impressionistes i cubistes també van ser notables retratistes.

Històricament, el retrat ha representat els personatges poderosos de la societat. Des del punt de vista estilístic, el retrat plasmava la imatge del subjecte, però de manera idealitzada, mostrant allò que el personatge havia de representar. Així, per exemple, els retrats de monarques o papes reflectien sempre el poder que ostentaven.

A poc a poc, el retrat es va començar a fer més popular i molts dels seus protagonistes ja no eren exclusivament els més posicionats socioeconòmicament.

El Renaixement

Un dels objectius del Renaixement va ser estudiar l’antiguitat clàssica. De fet, l’època del Renaixement es va arribar a considerar, precisament, el fet de renéixer de la cultura europea basada en les civilitzacions grega i romana.

Retrats i retratistes del Renaixement

Botticelli (1445-1510) i Durero (1471-1528) són reconeguts retratistes del Renaixement. De totes maneres, en aquesta professió també hi havia dones. Avui parlem, precisament, de dues: Sofonisba Anguissola i Lavinia Fontana.

Sofonisba Anguissola (Cremona, ca. 1530- Palerm, ca. 1626)

Sofonisba Anguissola va ser una pintora italiana. La més gran de sis germanes artistes, va destacar en la realització de retrats i autoretrats. Sovint els personatges de les seves obres desenvolupen tasques domèstiques i estan acompanyats d’objectes que defineixen la seva personalitat. Per exemple, Anguissola s’autoretratava llegint, tocant algun instrument musical o pintant, activitats que reflectien el seu estatus social.

L’any 1559 va ser convidada a la cort de Felip II gràcies als oficis del duc d’Alba i del duc de Sessa. Es va traslladar a Madrid, on va exercir de dama de companyia de la reina Isabel de Valois i va continuar fent retrats. 

Anys més tard, el 1624, Anton van Dyck la va visitar a Palerm i va retratar-la al seu quadern de viatge, on va anotar que, als seus 96 anys, Sofonisba Anguissola conservava un geni subtil i encara era capaç de discutir sobre la seva pintura.

El Retrat de Felip II (Museu Nacional del Prado) s’havia atribuït a Juan Pantoja de la Cruz, tal com apareixia inventariat a l’Alcàsser de Madrid l’any 1686. Posteriorment es va reconèixer que hi havia una semblança molt rellevant entre aquesta obra i altres pintures d’Anguissola. Aquesta idea es va consolidar a partir de l’exposició que es va fer al Museu del Prado l’any 1990 sota el títol “Alonso Sánchez Coello i el retrat a la cort de Felip II”, que va possibilitar fer un examen tècnic de la pintura. De la mateixa manera, la seva obra Isabel de Valois sostenint un retrat de Felip II també havia estat atribuïda a Pantoja de la Cruz.

Actualment, les obres de Sofonisba Anguissola es poden veure en museus de ciutats com Florència, Londres, Madrid, Nàpols, Roma, Zuric i Viena.

Lavinia Fontana

Lavinia Fontana va ser una de les pintores més exitoses de Bolonya. Malgrat la responsabilitat familiar que tenia —era mare d’onze fills—, va arribar a aconseguir grans resultats en la seva tasca com a retratista.

Va tenir un gran èxit i va ser convidada a Roma pel papa Climent VIII (1536-1605), on va pintar el retrat de Camilo Borghese (1550-1621) quan es va convertir en el papa Pau V, l’any 1605. Fontana i la seva família van viure a Roma fins a la mort de la pintora, l’any 1614.

L’obra Noli me tangere, exposada a la Galeria dels Uffizi, presenta l’artista amb una expressivitat serena i incorpora detalls magnífics.

• 

Fontana va ser una de les primeres dones pintores, cronològicament parlant, que trobem a la Galeria dels Uffizi. Se li atribueixen un centenar d’obres, de les quals només una cinquantena estan signades i datades.

Història de dues pintores: Sofonisba Anguissola i Lavinia Fontana

Entre l’octubre del 2019 i el febrer del 2020, el Museu Nacional del Prado va acollir l’exposició “Història de dues pintores: Sofonisba Anguissola i Lavinia Fontana”, una mostra que reuneix per primera vegada les obres fonamentals de dues de les dones més notables de la història de l’art de la segona meitat del segle XVI. El mateix museu exposa:

«A través de un total de sesenta y cinco obras -cincuenta y seis de ellas, pinturas- procedentes de más de una veintena de colecciones europeas y americanas, el Museo del Prado recorre la trayectoria artística de estas dos pintoras, que alcanzaron reconocimiento y notoriedad entre sus contemporáneos, pero cuyas figuras se fueron desdibujando a lo largo del tiempo».

Per descobrir més coses sobre aquesta exposició fes clic aquí.