Ramon Casas, el mestre del cartellisme català

Ramon Casas (1866-1932) va ser una figura clau del Modernisme català, una peça central en els cercles artístics de la seva època i un gran impulsor de projectes tan importants com la cerveseria i cabaret Els Quatre Gats o la revista Pèl & Ploma, a més a més d’un artista reconegut.

El barceloní va destacar, ja des de jove, com un pintor de gran sensibilitat i talent, a més a més de desenvolupar una carrera molt fructífera com a dibuixant. Aquest intel·lectual polifacètic també va deixar un llegat importantíssim com a cartellista publicitari, un gènere que va fer furor a la Ciutat Comtal a finals de segle xix i del qual Casas en va ser l’exponent més important.

Modernisme i cartellisme

El cartellisme va ser impulsat a Catalunya amb el Modernisme, poc després de les principals capitals europees i una mica abans de la resta d’Espanya. Els artistes que van practicar aquest gènere, incloent-hi Casas, estaven molt marcats per la influència parisenca i famosos cartellistes com Toulouse-Lautrec, Steinlen i Forain. L’ús de la litografia i el color va facilitar a aquests artistes la possibilitat de crear obres de gran qualitat artística, a més a més de complir amb el seu propòsit publicitari.

Alguns d’aquests cartells han transcendit el seu encàrrec inicial i s’han guanyat un lloc destacat en la història de l’art, com el conegut Tournée du Chat Noir (1896) de Steinlen o Ambassadeurs: Aristide Bruant dans son cabaret (1892) de Toulouse-Lautrec.

A Barcelona, el punt de partida de la popularitat d’aquest gènere el donarien concursos com el d’Anís del Mono, convocat a finals de 1897. Encara que l’anunci del concurs va provocar indignació entre els cercles artístics barcelonins perquè tenia una finalitat comercial, va acabar comptant amb un gran èxit de participació, amb 162 originals presentats. Van participar-hi grans artistes del moment, com el mateix Casas, Alexandre de Riquer o Lluís Labarta. Va ser Ramon Casas qui va guanyar el primer premi, amb la il·lustració d’una jove que porta agafat de la mà d’un mico.

Els projectes culturals de Casas

Ramon Casas va ser un dels principals impulsors d’alguns dels projectes culturals més importants del Modernisme català. Amb Santiago Rusiñol, el seu gran amic, va presidir les festes modernistes d’El Cau Ferrat, a la localitat de Sitges. El 1897, al costat de Rusiñol, Utrillo i Pere Romeu, va obrir la cerveseria Els Quatre Gats, on s’hi reunirien futures promeses de l’art com Pablo Picasso. També va fundar, el 1899, la revista Pèl & Ploma, la publicació més representativa del Modernisme català.

Va ser gràcies a la seva faceta com a propulsor de projectes culturals que s’iniciaria com a cartellista. Els primers cartells que va crear van ser per promocionar els esdeveniments d’Els Quatre Gats, com ara el conegut cartell Puchinelis. 4 gats (1899), una litografia en color sobre paper que anunciava una actuació de titelles al popular local. L’artista també crearia cartells promocionals per a la revista Pèl & Ploma on, a més a més, es va fer una gran tasca de promoció d’aquest gènere i les tècniques i les indústries litogràfiques.

Les obres publicitàries

Guanyar el primer premi del concurs d’Anís del Mono seria el primer de molts premis i èxits de Casas en l’àmbit comercial de la creació de cartells. La seva vessant com a cartellista publicitari va ser molt reconeguda per les grans marques del moment, per la seva originalitat i la seva tècnica, la qual va anar evolucionant des dels primers cartells per a Els Quatre Gats fins a línies més simplificades i colors més intensos, on es nota la influència de Toulouse-Lautrec i els cartellistes parisencs.

Alguns dels cartells més coneguts d’aquesta època van ser, a més a més dels d’Anís del Mono, els de Los Cigarrillos París, el Champagne Codorniu o el d’Auto-Garage Central. Molts d’ells protagonitzats per figures femenines, com en el cas del Real Automóvil-Club de Cataluña. Copa Tibidabo (1914), un dels molts cartells que va crear per a esdeveniments esportius.

La obra prolífica de Casas, juntament amb la seva inquietud artística i el reconeixement en els cercles culturals catalans, el van situar com el mestre del cartellisme català. Sense la seva figura no pot explicar-se la importància que va tenir aquest gènere durant el Modernisme i la influència que tindria en moviments artístics posteriors.