Apunts d'art

Qui és qui a «L’escola d’Atenes» de Rafael?

Saps completar aquestes 14 frases sense fer cap barbarisme?

El fresc de L’escola d’Atenes és un autèntic símbol del Renaixement. Obra de Rafael (1483-1520), que fins aquell moment era un jove pintor conegut sobretot pels seus petits retrats i per pintures religioses sobre fusta, L’escola d’Atenes uneix l’art, la filosofia i la ciència, i està considerada una obra mestra. En aquest post comentarem aquesta obra i analitzarem cadascun dels personatges que s’hi veuen.

L’escola d’Atenes de Rafael

Rafael va pintar L’escola d’Atenes entre els anys 1509 i 1511. El papa Juli II va encarregar al jove pintor la decoració dels apartaments del segon pis del Palau del Vaticà, i Rafael va pintar L’escola d’Atenes a l’estança del Segell, la primera de les quatre sales que va decorar.

ENC - CAT - Text - Pintores

Amb aquest encàrrec, el papa volia eclipsar les pintures renaixentistes que el papa Alexandre VI havia encarregat per als apartaments Borja, que es trobaven just a sota. Per a això, Juli II va buscar un jove pintor, Rafael, que fins aleshores no havia pintat cap fresc de tanta complexitat.

Rafael va complir amb el repte, creant una multitud d’esbossos preparatoris que després es van ampliar per ser transferits al guix humit. Es creu que el fet que, en el mateix període, Miquel Àngel estigués pintant el sostre de la Capella Sixtina, també per encàrrec del papa Juli II, va poder motivar la competitivitat de Rafael.

L’escola d’Atenes, que representa un concepte intel·lectual en el qual les figures mostren la història de la filosofia i les diverses creences dels grans filòsofs grecs, va suposar la ratificació de la –en aquells moments– incipient carrera de Rafael.

L’Escola d’Atenes a l’estança del Segell

La escuela de atenas Rafael
Estança del Segell. Imatge: MyModernMet

L’estança del Segell es va dissenyar per ser la biblioteca de Juliol II. Al segle xvi era habitual que les biblioteques privades es decoressin amb retrats de grans pensadors, encara que Rafael va fer molt més que això, creant composicions massives sobre filosofia, literatura, jurisprudència i teologia.

L’Escola d’Atenes simbolitza la filosofia i va ser la tercera pintura acabada per Rafael, després de La disputa pel sagrament, en representació de la teologia, i El Parnàs, en representació de la literatura. De la seva situació, just al davant de La disputa pel sagrament, en destaca el contrast entre les creences religioses i laiques.

Qui és qui a L’escola d’Atenes de Rafael?

Vegem concretament alguns dels personatges de L’escola d’Atenes.

Plató i Aristòtil

La escuela de atenas Rafael
Detall de L’escola d’Atenes, Rafael, 1509-1511. Imatge: MyModernMet 

Són les figures principals de l’obra, i per això Rafael les situa en el punt de fuga del fresc i sota l’arc, un enginy de composició per atraure l’atenció cap a la part més important, la que mostra els dos homes que representen les principals escoles de filosofia.

Plató, a l’esquerra, assenyala amb un dit el cel, mentre que, amb un escorç excel·lent, el seu alumne Aristòtil estén el braç cap a l’espectador.

Sembla que el gest de Plató respon a la seva teoria de les formes, segons la qual el món real no és el físic, sinó un regne espiritual d’idees abstractes plenes de conceptes. El gest d’Aristòtil, en canvi, mostraria la seva creença que el coneixement prové de l’experiència.

Els dos sostenen una còpia dels seus llibres, Plató sosté Timeu i Aristòtil, Ètica a Nicòmac. Aquesta divisió de filosofies és, segons els experts, el tema central de l’obra.

Sòcrates

escola d'Atenes Rafael
Detall de L’escola d’Atenes, Rafael, 1509-1511. Imatge: MyModernMet 

Com a referència per pintar a Sòcrates, se’l reconeix pels seus trets, Rafael va poder fer servir un antic bust del filòsof. Els seus gestos mostren la manera com raonava i l’envolten els seus estudiants, entre els qual hi ha el general Alcibíades i Èsquines d’Esfeto.

Pitàgores

escola d'Atenes Rafael
Detall de L’escola d’Atenes, Rafael, 1509-1511. Imatge: MyModernMet

Pitàgores, en primer pla, amb un llibre i una ploma i envoltat d’estudiants, era conegut pels seus descobriments matemàtics i científics, però també creia en la metempsicosi, que considerava que les ànimes eren immortals i que, després de morir, es traslladaven a un altre cos físic. Això justifica que Rafael el col·loqués al costat «corresponent» a Plató.

Euclides

escola d'Atenes Rafael
Detall de L’escola d’Atenes, Rafael, 1509-1511. Imatge: MyModernMet

Euclides és al costat contrari de Pitàgores, demostrant un teorema als seus estudiants amb un compàs. A aquest matemàtic grec, considerat el pare de la geometria, li agradaven els teoremes concrets de respostes exactes, la qual cosa justifica que es trobi al costat del quadre «corresponent» a Aristòtil.

Claudi Ptolemeu

escola d'Atenes Rafael
Detall de L’escola d’Atenes, Rafael, 1509-1511. Imatge: MyModernMet

Claudi Ptolemeu era un gran matemàtic i astrònom que es troba al costat d’Euclides. Sosté un globus terrestre a la mà, vesteix una túnica groga i dona l’esquena a l’espectador. Segons sembla, l’home barbut de davant seu, que sosté un globus celeste, és l’astrònom Zoroastre.

Autoretrat de Rafael

escola d'Atenes Rafael
Detall de L’escola d’Atenes, Rafael, 1509-1511. Imatge: MyModernMet

Una dada curiosa del fresc és que sembla ser que el jove que hi ha al costat de Zoroastre i que mira a l’espectador és el mateix Rafael. Incorporar un autoretrat no era gens estrany a l’època, però fer-ho en una obra de tanta complexitat era una mostra de gosadia.

Diògenes

escola d'Atenes Rafael
Detall de L’escola d’Atenes, Rafael, 1509-1511. Imatge: MyModernMet

Tots els acadèmics coincideixen que l’home gran que hi ha recolzar a les escales és Diògenes, fundador de la filosofia cínica i figura controvertida de la seva època per criticar les convencions culturals.

Heràclit

escola d'Atenes Rafael
Detall de L’escola d’Atenes, Rafael, 1509-1511. Imatge: MyModernMet

Aquesta figura crida molt l’atenció i no surt als esbossos preliminars. A més a més, l’anàlisi del guix mostra que va ser afegida posteriorment. L’aparença del personatge, retret i malenconiós, va fer que durant molt de temps fos considerat un retrat de Miquel Àngel.

En el camp filosòfic la figura representa Heràclit, precursor de la saviesa autodidacta. És un dels pocs personatges aïllats, perquè era malenconiós i no li agradava de la companyia dels altres.

Esperem que aquesta anàlisi de L’escola d’Atenes de Rafael t’hagi ajudat a conèixer una mica més aquesta gran obra del Renaixement. Et recomanem fervorosament que, quan et sigui possible, visitis els Museus Vaticans per gaudir-la en directe.

ENC - CAT - Post - Pintores

Potser et pot interessar...

Deixa un comentari

Cap comentari

Encara no hi ha cap comentari en aquesta entrada.

¿Quieres ver el contenido en castellano?