Apunts d'art

Què és la «Maiestas Mariae»?

Saps completar aquestes 14 frases sense fer cap barbarisme?

La Maiestas Mariae o Maestà (‘majestat’ en italià) és un terme propi de la iconografia cristiana. Fa referència a la representació de la Mare de Déu amb el nen Jesús als seus braços i asseguda en el tron celestial, normalment envoltada de querubins, sants i simbologia religiosa.

Aquesta representació es remunta a l’art paleocristià i, al llarg de la història, el seu significat i la seva varietat estilística han anat evolucionant en les diferents regions del continent europeu, essent la Majestat de Duccio di Buoninsegna la més famosa. A Catalunya podem trobar exemples clars d’aquesta figura del període romànic, com als capitells de Sant Esteve d’en Bas o a l’absis de Santa Maria d’Àneu i Santa Maria de Taüll.

ENC - CAT - Text - Pintores

A partir de la informació recollida, podem traçar una panoràmica dels orígens i d’alguns exemples representatius:

Orígens i evolució

Entre els segles iii i vi aquesta icona tan significativa dins de l’art cristià era molt poc usual. Els seus orígens es remunten a l’any 431, quan l’església va atorgar a la Mare de Déu el títol de Theotokos (‘mare de déu’). No obstant això, al segle ii es troba un fragment de l’Evangeli del Pseudo-Mateu sobre l’adoració dels Reis Mags, en el qual el nen Jesús reposa sobre el si de la seva mare. Des d’aquell moment, la seva presència va començar a ocupar un espai central en la decoració de les esglésies, a les pintures sobre els Reis Mags i en sarcòfags.

Pel que fa a l’art bizantí, hi havia una iconografia àmplia entorn de la figura de Maria amb una gran semblança amb la Maiestas Mariae, entre elles la Nikopoia (‘portadora de la victòria’), i la Hodegetria (‘ella indica el camí’). Normalment se situava sota de la representació de Crist com a símbol mitjancer entre Déu i els seus creients: per als homes, Maria era la via de contacte per arribar a Jesús.

maiestas mariae
Madonna entronitzada amb el nen Jesús, 1250-1260. Imatge: Wallraf Richartz Museum

La Maestà de Duccio

La Maestà de Duccio (Mare de Déu entre àngels i sants), una de les obres més significatives de l’art del segle xiv, va ser un encàrrec de la catedral de Siena de 1308. No obstant això, a causa de la complexitat d’aquest políptic, es va acabar el 1311. Un cop acabada, es va traslladar en processó fins al seu destí , on el poble resava perquè la Mare de Déu protegís la ciutat de les desgràcies i dels enemics invasors. Es tracta del primer retaule que es va pintar pels dos costats i, actualment, l’obra està exposada al Museo dell’Opera de la catedral de Siena.

El plafó principal, d’uns 5 metres de llarg i ample, reprodueix al voltant de 40 personatges. La Mare de Déu, que ocupa una posició privilegiada, porta l’arquetípic mantell de lapislàtzuli i està en posició de Maiestas Mariae. Fa uns 214 cm d’alt i 412 d’ample i és la figura més esvelta de totes. A la base de la seva corona, hi ha una inscripció amb dues oracions a favor de la pau de la ciutat i la glòria de Duccio i, sota del tron de marbre, es veu una predel·la (la part inferior del retaule, on se solia incloure un conjunt de quadres petits) representant diverses escenes de la història de Maria quan era jove.

maiestas mariae
La Maestà (Mare de Déu entre àngels i sants), Duccio di Buoninsegna, 1308-1311. Imatge: Museo dell’Opera de la catedral de Siena

La Maiestas Mariae o Maestà a Catalunya

Fins i tot en major grau que a la resta d’Europa, aquesta icona eclesiàstica destaca clarament en l’art romànic català, sobretot durant la primera meitat de segle xii. Com ja hem esmentat anteriorment, apareix representat en absis, conjunts murals o capitells, i es distingeix per un estil italobizantí amb rostres hieràtics i la mirada frontal, dirigida als fidels cristians.

Entre molts exemples podem trobar Maiestas Mariae als absis de Santa Maria d’Àneu, de Santa Maria de Taüll, de Sant Sadurní d’Osormort i de Sant Pere de Sorpe, tot i que aquestes dues últimes han estat traslladades al Museu Episcopal de Vic. Algunes estan representades al costat dels Reis Mags i dels arcàngels Miquel i Rafael, al costat de querubins que entonen la cançó del Sanctus, o de simbologia cristiana.

maiestas mariae
Reproducció de l’absis de Santa Maria de Taüll, Joan Vallhonrat, 1909. Imatge: Museu Nacional d’Art de Catalunya

Esperem que us hagi agradat aquest recorregut per un concepte tan ampli com interessant, i que hagis descobert una nova faceta sobre l’art europeu i l’art català.

ENC - CAT - Post - Pintores

Potser et pot interessar...

Deixa un comentari

Cap comentari

Encara no hi ha cap comentari en aquesta entrada.

¿Quieres ver el contenido en castellano?