Apunts d'art

Quatre escultures del Romanticisme francès que no et pots perdre

Saps completar aquestes 14 frases sense fer cap barbarisme?

En aquest article parlarem sobre les escultures del Romanticisme francès a través d’obres de François Rude, Antoine-Augustin Préault, Antoine-Louis Barye i Pierre-Jean David d’Angers.

ENC - CAT - Text - Pintores

La marsellesa, 1835

La partida dels voluntaris (La marsellesa), Françoise Rude, 1835. Imatge: Detroit Institute of Arts

A través del poderós llenguatge de l’al·legoria clàssica, Françoise Rude va plasmar en aquest relleu un moment crucial de la història moderna de França, la partida dels voluntaris de l’any 1792. Es tractava del primer exèrcit ciutadà de la nació que es va formar per respondre a l’amenaça de la invasió austroprussiana, que va intentar restaurar la monarquia borbònica a tot el territori francès.

En l’obra, homes de totes les edats, vestits amb armadures clàssiques i portant armes antigues, es posen sota les ordres d’una ferotge guerrera alada que llueix un casquet frígid (utilitzat pels esclaus alliberats a la Roma antiga) i que representa l’esperit de victòria de la llibertat, és a dir, l’esperit de la Revolució Francesa del 1789. 

Aquest alt relleu forma part de la decoració de l’Arc del Triomf de la Place de l’Étoile de París.

Filopemen ferit, 1837

Filopemen ferit, Pierre-Jean David d’Angers, 1837. Imatge: Museu del Louvre

Filopemen va ser un estrateg militar grec conegut per la seva valentia. Gràcies al seu coratge i el seu patriotisme, es va convertir en un exemple de virtut i, per tant, en un referent.

En aquesta escultura, David d’Angers el representa ferit durant una batalla. Al seu rostre s’hi percep dolor, però també determinació per tornar al combat. En aquest heroic nu d’estil antic, d’Angers afegeix moviment, expressivitat i energia controlada. L’escultor incorpora a l’obra diversos atributs propis del guerrer, com l’elm cintrat i l’espasa.

Una de les característiques més destacables d’aquesta obra és que l’escultor es va desfer de la puresa de les línies i expressions facials idealitzades de l’antiguitat i va dotar l’escultura de la força expressiva pròpia de l’esperit romàntic.

El silenci, 1842

El silenci, Antoine-Augustin Préault, 1842. Imatge: Museu d’Art de Dallas

Préault va dissenyar El silenci per a la tomba de Jacob Roblès a Père-Lachaise, un dels  cementiris més grans i famosos de París.

El misteri d’aquesta composició de Préault, que només representa un rostre i una mà, s’accentua pels contrastos entre llums i ombres. La draperia, lineal, envolta el rostre d’una figura andrògina demacrada, de mans esquelètiques i ulls mig tancats.

El gest del dit alçat fins als llavis era comú en escultures funeràries que glorificaven els morts a l’antiguitat clàssica. Els retrats o relleus que feien aquest gest tenien com a intenció evocar records agradables del difunt. De totes maneres, amb El silenci Préault trenca amb els cànons establerts, ja que aquest relleu mostra la fragilitat i la mort. El marc de fusta, fosc i una mica superbiós, realça la malenconia que transmet l’escultura.

Jaguar devorant una llebre, 1850

Jaguar devorant una llebre, Antoine-Louis Barye, 1850. Imatge: Museu d’Art Dahesh

Antoine-Louis Barye va ser un dels escultors d’animals més populars del segle XIX, i Jaguar devorant una llebre és una de les obres més característiques de la seva producció romàntica. Aquesta escultura en bronze mostra el cos d’un jaguar que s’allarga amb força per menjar-se la seva presa.  

L’exposició d’aquesta obra al Saló de París del 1851 va entusiasmar la crítica. Edmond de Goncourt va escriure que, amb aquesta escultura, “l’escola de l’historicisme havia mort i havia donat pas a un art que era visible i palpable alhora”.

ENC - CAT - Post - Pintores

Potser et pot interessar...

Deixa un comentari

Cap comentari

Encara no hi ha cap comentari en aquesta entrada.

¿Quieres ver el contenido en castellano?