Quadres famosos de Dalí: baluard del surrealisme

Salvador Dalí va néixer a Figueres el 1904 i va morir a la mateixa ciutat que el va veure néixer l’any 1989. Pintor i escriptor, inicialment va estudiar a l’Escola Municipal de Dibuix de Figueres i, més tard, a l’Escola de Belles Arts de Madrid. Es va integrar a la Generació del 27, i va establir relacions molt estretes amb Luis Buñuel, Federico García Lorca i Pepín Bello, entre d’altres. Artista amb una projecció internacional i un dels principals representants del surrealisme, es va establir a Nova York durant la dècada dels 40 del segle XX, i va retornar a Espanya el 1948, on va continuar la tradició espiritual de Zurbarán, Murillo i Valdés Leal. Resulta complicat parlar de quadres famosos de Dalí i no deixar-se’n alguns d’importants fora del tinter. No obstant això, a continuació te’n presentem una petita selecció que considerem especialment representatius.

quadres famosos de Dalí

Autorretrat cubista (1923)

És un autoretrat del pintor elaborat amb oli i collage sobre cartró. L’obra es presenta entre formes descompostes, disseccionades de manera dinàmica en línies negres i blocs amb color disposats en una composició bàsicament diagonal. Del quadre sembla que n’emergeixen diversos elements, entre els quals cal destacar un paquet de cigarrets i una pipa col·locats sobre un exemplar del diari català La Publicitat. Actualment es troba al Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia, a Madrid.

La pluja (c. 1923-1924)

Pàgina manuscrita amb tinta i llapis. A més de pintor, Dalí va ser un escriptor aferrissat. Va comptar amb la supervisió d’altres artistes de pes (Foix, Gasch, Breton, Eluard, etc.). Aquesta obra pertany al conjunt de manuscrits que la seva germana, Anna Maria, va vendre durant els durs temps del franquisme. És un poema presentat en forma de cal·ligrama, on sembla que les lletres caiguin sobre la pàgina, de la mateixa manera a com ho farien les gotes de pluja des del cel.

Venus i un mariner (Homenatge a Salvat-Papasseit) (1925)

Aquesta obra va formar part de la primera exposició individual del pintor, que va tenir lloc entre el 14 i el 27 de novembre del 1925 a les Galeries Dalmau de Barcelona. S’ha atribuït a un homenatge al poeta Salvat-Papasseit, que havia mort poc abans que Dalí pintés el quadre. A l’obra, la silueta rotunda de la dona contrasta amb la figura del mariner, difuminada en formes i estructures de color, en el que s’ha interpretat com un “emmascarament” de la cara del mariner amb la intenció de desproveir la seva figura de tot rerefons personal d’humanitat.

Maniquí de Barcelona (1926)

Més enllà de la presència de petits elements simbòlics, l’obra destaca sobretot pel joc de llums i ombres creat mitjançant l’ús i les degradacions de colors vius i molt cridaners. D’aquesta manera, un maniquí destaca sobre una porta de formes lleugerament suavitzades, que es presenta sobre una paret ambigua i complementada amb decoració ornamental arquitectònica. Actualment es troba a la Fundació Gala – Salvador Dalí, a Figueres.

Dit gros, platja, lluna i ocell podrit (1928)

Sobre el cel negre de la nit banyat per una lluna plena i rodona, Dalí construeix un espai quadrangular usant sorra i grava sobre la superfície. Sobre la sorra de la platja, recrea la figura d’un ocell podrit, un motiu repetit per l’artista en l’època en què pinta l’obra. A la putrefacció de l’ocell s’hi afegeix la presència del dit amputat, situat al centre de la composició. El recurs dels temes putrefactes i les coses infectades serà constant en les obres de Dalí d’aquesta època, i es pot entendre com un símbol de l’agonia recurrent daliniana de la castració i la mort.

El gran masturbador (1929)

L’obra, un oli sobre tela, la va pintar a Cadaqués setmanes després de la visita de Gala (que posteriorment es va convertir en la seva dona). El tema recurrent de la masturbació s’interpreta en aquest quadre com el despertar de la passió amorosa que el jove pintor havia de sentir per la seva futura dona, que també va ser la que més tard el va introduir en el cercle surrealista de París. L’ambigüitat i la monstruositat són presentades en l’obra, així com l’evocació de les coses que acaben sucumbint a la descomposició i la putrefacció, elements recurrents de les temàtiques del pintor. Actualment és al Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia, a Madrid.

El rostre de la guerra (1940)

Dalí va pintar aquest quadre a la fi de l’any 1940, als Estats Units, arran de l’avanç de les tropes nazis pel territori francès. L’obra reflecteix el clima de terror que li va tocar viure, primer amb la Guerra Civil Espanyola i després amb l’escalada de la Segona Guerra Mundial. La imatge es presenta a partir d’una calavera que conserva part de la musculatura per expressar l’horror del rostre. A més, també inclou a les seves cavitats (ulls i boca) altres calaveres, cosa que simbolitza el cicle de destrucció infinita que provoca la guerra. Actualment és al Museu Boijmans Van Beuningen, a Rotterdam.

Assumpta corpuscularia lapislatzulina (1952)

En aquesta obra, Dalí reprèn el tema de l’ascensió de la Mare de Déu i el reinterpreta amb Gala com la seva Verge personal, situada per sobre de la mort i els límits que planteja la vida terrenal. En la tradició catòlica, la Mare de Déu va ascendir al cel en cos i ànima. Dalí interpreta aquest fet com una superació de la mort i la putrefacció, elements intrínsecs a la vida mateixa. D’aquesta manera, reinterpreta la iconografia mariana i l’adapta a la seva pròpia mitologia personal, i situa Gala com el mitjà per superar la podridura del món terrenal i la por de la mort que experimenta el mateix pintor.