Quadres cubistes de Picasso: origen i evolució

Pablo Picasso és, sens dubte, l’artista que ha aconseguit més rellevància en els relats de l’art de la primera meitat del segle XX, i ha desenvolupat el seu treball tant en pintura com en dibuix, escultura, collage, obra gràfica i ceràmica, entre d’altres. Els seus temes són variats, encara que en la majoria de les seves obres s’hi pot apreciar un rerefons on l’amor eròtic, la mort, la guerra i l’amistat hi són sempre presents, d’una manera o d’una altra.

Si per alguna cosa és universal Picasso és per haver estat capaç de plasmar una nova manera de veure el món a través del cubisme. Són molts els quadres cubistes de Picasso que han suposat un abans i un després en la història de l’art i resulta complicat fer-ne una selecció. No obstant això, a continuació en presentem alguns que, sense cap dubte, cal conèixer.

Quadres cubistes de Picasso: trencar i reconstruir

Tenint en compte la gran quantitat d’obra pictòrica desenvolupada per l’artista, resulta complicat fer una selecció de només uns quadres cubistes de Picasso. No obstant això,m sí que és cert que existeixen alguns exemples que, per la seva rellevància, resulta imprescindible conèixer.

Les senyoretes d’Avinyó (1907)

Un dels quadres cubistes de Picasso més importants és Les senyoretes d’Avinyó. És un quadre a l’oli pintat a París l’any 1907. Evoca un prostíbul del carrer d’Avinyó de Barcelona, encara que és més conegut amb el nom de Les demoiselles d’Avignon. Hi dominen el blau, el rosa i els ocres, reminiscències del passat més immediat del pintor. Cal destacar-hi l’agressivitat de certes línies i colors, ja que trenquen amb el concepte de la bellesa clàssica i més femenina. Considerat d’estil expressionista, fauve i cubista al mateix temps, és una clara mostra de la influència de l’escultura de l’Àfrica negra i permet a l’artista obrir les portes a aquesta última tendència de l’art modern.

Cases d’Horta (1909)

Cases d’Horta és una de les obres fetes per Picasso a Horta de Sant Joan l’estiu del 1909, durant la seva segona estada a la vila. Es tracta d’un oli de tons ocres, amb algunes zones d’un gris zinc blavoses i l’aparició tímida d’un verd en la zona superior esquerra de la pintura. L’aportació al cubisme que Picasso fa a Horta és el treball en formes geomètriques ben depurades i contigües, cares de poliedres que en aquest quadre són un cúmul de quadrats, rectangles i triangles on s’hi emfatitzen les arestes. Es tracta d’una aportació definitiva que, encara que obres de Braque i Picasso posteriors siguin les que es cataloguin de “cubisme” pur, es pot dir que el cubisme picassià comença en realitat a Horta.

La fàbrica d’Horta (1909)

La fàbrica d’Horta és un altre dels quadres cubistes de Picasso fets a Horta durant l’estiu del 1909. Es tracta d’un oli de tons ocres, gris zinc, blaus i verds, aquests dos últims amb tons metal·litzats. El quadre pot considerar-se una indagació pictòrica que radicalitza les troballes prèvies obtingudes a Cases sobre un pujol. L’aportació que fa La fàbrica d’Horta respecte a altres pintures és la de la nitidesa dels encaixos, el contrast dels colors i, sobretot, la incorporació decidida del verd i del semicercle de les fulles de les palmeres.

Cap de Fernande sobre la muntanya de Santa Bàrbara (1909)

Dins de la producció picassiana hi ha molts retrats de Fernande Olivier, companya sentimental del pintor des del 1904 fins al 1912. A diferència de Cases d’Horta i La fàbrica d’Horta, es tracta d’un retrat humà, un gènere que Picasso va practicar amb molta més freqüència que qualsevol altre tipus de paisatge. En aquest cas, el retrat de Fernande desplaça el paisatge arquitectònic com si es tractés d’una Mona Lisa de la Terra Alta. En aquesta obra, Picasso aplica al bust tot l’aprenentatge cezannià mostrat als paisatges arquitectònics d’Horta, amb una paleta igualment limitada a l’ocre, el gris i el verd. Al rostre hi practica el joc d’encaix de les cares dels poliedres, així com una simbiosi obtinguda a través de semicercles i angles.

Guernica (1937)

Sens dubte, un dels quadres cubistes de Picasso més coneguts és Guernica. Es tracta d’un oli sobre tela inspirat en el bombardeig de la població basca del mateix nom que va tenir lloc el 26 d’abril del 1937. Parlem d’una obra feta a partir de blancs, negres i grisos, amb tocs de blau i de rosa, en què Picasso va condensar les seves etapes pictòriques anteriors. Va exposar-se al pavelló espanyol de l’Exposició Internacional de París del 1937. Fins a l’any 1981 va restar en dipòsit al Museu d’Art Modern de Nova York fins que, amb la instauració del règim constitucional a Espanya, es va obrir un llarg període de negociacions amb els hereus amb la intenció de fer-ne efectiu el retorn. Finalment, aquest fet es va produir l’any 1981. L’obra va anar a parar a Madrid, on va ser exposada, primer, al Casón del Buen Retiro, que depèn del Museu del Prado. Actualment es troba al Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia de Madrid.