Apunts d'art

La poesia trobadoresca a Europa i els principals trobadors catalans

La poesia trobadoresca és el conjunt de composicions musicals i poètiques que van néixer al segle XII al Llenguadoc, un territori situat al nord de la Corona d’Aragó i al sud de França. Aquesta poesia era creada pel trobador, una persona culta que solia pertànyer a la noblesa. El llenguatge utilitzat era l’occità o provençal, molt semblant al català actual. En aquest article expliquem quines són les característiques principals d’aquesta poesia i destaquem alguns dels principals trobadors catalans.

CTA - CAT - Text - Ebook Avantguardes

Claus de la poesia trobadoresca

  • El trobador és qui compon la lletra i la música dels poemes, que després seran interpretats pels joglars.
  • El trobador sol compondre la cançó i no sempre és ell qui la canta: a vegades ho fa un joglar i a vegades altres persones. De fet, la poesia trobadoresca no està feta per ser llegida, sinó per ser escoltada, recitada de manera oral.
  • El trobador adopta un rol de vassall: està al servei de la dama i sent devoció total per ella. La dama sempre és pura, perfecta i admirada pel trobador, i adopta un rol de “senyora feudal”.
  • La poesia trobadoresca influirà molt en les cantigas d’amigo dels cançoners galaicoportuguesos i estarà influenciada per les khargesandalusines.

L’amor cortès i la poesia feudal

És el concepte de l’amor que es reflecteix en la poesia trobadoresca: poemes de contingut amorós i que es desenvolupen a la cort.

Per comprendre millor els principis de la poesia trobadoresca, és important emmarcar-la en el moment històric i social en el qual es presenta: en una societat feudal. Això és perquè aquest tipus de cançons, fetes per a la noblesa, traslladen la relació entre el senyor feudal i el vassall a la temàtica amorosa.

Així, el poeta es declara el vassall enamorat d’una dama, i serà com el senyor feudal, i li demana que ella correspongui el seu amor amb un gest amable.Así, el poeta se declara el vasallo enamorado de una dama, quien será como el señor feudal, y le pide que corresponda su amor con un gesto amable.

Gèneres

Segons la composició dels versos

  • Balada. Era una poesia per ser ballada amb una composició AAbAbaAA; les majúscules les cantava el cor i les minúscules, el solista.
  • Dansa. Composta per estrofes de vuit versos i, abans o després, un refrany de quatre versos.

Segons el contingut

  • Cançó. Composició amorosa en la qual el poeta lloa i idealitza la dama.
  • Sirventès. Poesia de tipus polític i satíric producte de l’enemistat o rivalitat entre un trobador i una altra persona.
  • Alba. Lament del poeta per haver de deixar una dama, a l’alba, després d’haver passat la nit junts.
  • Pastorel·la. Descripció de la trobada d’un cavaller amb una pastora a la qual festeja.
  • Plany. Composició dedicada a plorar la mort d’un gran personatge.
  • Tençó. Debat poètic entre dos trobadors.

Principals trobadors catalans

De tots els trobadors coneguts en la cultura catalana, en podem destacar quatre:

Guillem de Cabestany

Va ser un trobador de l’edat mitjana, del qual no es té data de naixement (tot i que hi ha indicis que va ser a finals del segle XII) i que va morir el 1212. No es tenen gaires dades d’aquest trobador, però se’n conserven set cançons, una de les quals figura entre les més belles i repetides de la literatura dels trobadors: Lo dous cossire (La dolça tristesa) i dues d’atribució dubtosa.

Guillem de Berguedà

Aquest trobador va viure entre el 1130 i el 1195. Es coneix informació de la seva vida pels seus cançoners i alguns documents on apareix el seu nom. Amb aquesta informació, podem indicar que va ser un personatge complex, i poques vegades sabem les motivacions reals dels seus actes. Era violent i tendre (a vegades), orgullós, enemic implacable i amic incondicional. Se’n conserven 31 poesies, moltes de les quals escrites amb odi envers diferents persones.

Cerverí de Girona

A aquest trobador se li atribueixen 120 composicions: 114 poemes, cinc narratives i un poema moral. No sols destaca per la conservació de la seva obra, sinó per la seva interessant preocupació per l’estil i la recerca poètica.

Ausiàs March

Va ser un dels poetes més importants en la literatura catalana; de fet, va ser el primer a escriure poesia en català. Nascut prop de Gandia, va morir a València el 1459. Es conserven unes 143 obres d’aquest poeta i cavaller. Els seus poemes es caracteritzen per una barreja nova de temes i formes heretades dels trobadors provençals.

March és especialment innovador, perquè creu que la retòrica típica trobadoresca és bella però falsa, distant. Així, els seus poemes, a més de ser signats per ell mateix, sense pseudònim, tenen un contingut més realista. Les dames que hi apareixen poden ser molt estimades, però també odiades, per la qual cosa deixa de costat aquest afany per la idealització i els personatges es tornen més reals.

Va tenir una primera època en la qual va centrar les obres en l’amor cortès, i una segona on va escriure una poesia més moral i filosòfica.

CTA - CAT - Post - Ebook Avantguardes

Potser et pot interessar ...

Deixa un comentari

Cap comentari

Encara no hi ha cap comentari en aquesta entrada.

¿Quieres ver el contenido en castellano?