Apunts d'art

Poesia amorosa: 6 poemes d’amor en català que has de conèixer

Saps completar aquestes 14 frases sense fer cap barbarisme?

Des de l’època medieval, amb Ausiàs March o Ramon Llull, fins al segle passat, amb Miquel Martí i Pol o Maria-Mercè Marçal, passant pel llegat que ens va deixar la Renaixença, amb Jacint Verdaguer o Bonaventura Carles Aribau; molts poetes catalans ens parlen de l’enyorança a la seva terra des d’un cru exili que molts d’ells van viure després de la Guerra Civil, i d’altres cultiven l’amor, tòpic literari per excel·lència en totes les llengües. En aquest article destaquem 6 poemes d’amor en català que has de conèixer.

CTA - CAT - Text - Avantguardes

6 poemes d’amor en català que has de conèixer

1. Miquel Martí i Pol, 1929-2003

És un dels poetes més influents del segle XX i, segurament, un dels més grans de la literatura catalana. Amb catorze anys comença a treballar al despatx d’una fàbrica tèxtil fins que ha de plegar el 1973 a causa de l’esclerosi múltiple. Els poemes de Miquel Martí i Pol son en català, d’arrel autobiogràfica, transcendeixen la realitat de l’àmbit de la seva malaltia i del temps històric concret, i crea un paisatge interioritzat, que transmet serenitat.

L’amor Tot en l’amor s’emplena de sentit. La força renovada d’aquest cor tan malmenat per la vida, d’on surt sinó del seu immens cabal d’amor?

És, doncs, sols per l’amor que ens creixen coses als dits i se’ns revelen els misteris; i en l’amor tot és just i necessari. 

Creu en el cos, per tant, i en ell assaja de perdurar, i fes que tot perduri dignificant-ho sempre amb amorosa sol·licitud: així donaràs vida.

2. Salvador Espriu, 1913-1985

Amb tan sols 16 anys va començar a escriure poesia amorosa i altres temes; amb 17 va ingressar a la universitat i va compaginar els estudis de Dret amb la literatura. Una de les característiques dels poemes en català d’Espriu és l’espiritualitat de l’home i la destinació de ser un membre d’un col·lectiu sotmès a tensions socials i polítiques.

Amb música ho escoltaries potser millor

Et diré sempre la veritat. I si et parlo tan sovint de la meva quotidiana, solitària mort, i amb cruel accent carrego aquesta única síl·laba del meu petit saber, és sols perquè m’agradaria que sentissis dintre teu, ben endins, on acaba el fred camí al teu darrer sepulcre, com humilment, silenciós, t’estimo. Veus? El suau vent a l’herba, i tu i jo, una dona i un home, i tots els noms de tan fràgil bellesa, i aquesta tarda per a nosaltres potser immortal. Però no vols endevinar mai als meus ulls qui sóc jo, com sóc jo i ara m’omples de buida, densa, sorollosa argila de paraules, fins a fer-ne un insalvable mur, aquest curt pas que ja del tot em separa de tu.

3. Montserrat Abelló, 1918-2014

L’obra poètica de Montserrat Abelló comença el 1963 amb Vida diària, un conjunt de poemes que reflecteixen aspectes de la seva vida, de la condició de la dona i de tot el que va viure durant la Guerra Civil i l’exili a França i la Gran Bretanya, on va ajudar els refugiats. Pel que fa a temàtica amorosa, és imprescindible l’obra Poemes d’amor. Antologia.

El vent damunt la pell

El vent damunt la pell, entre els cabells, dins la boca, els narius. Els ulls esbatanats plens de vent. El vent damunt les cases, les finestres, les portes, esmunyint-se pels forrellats; entre els barrots dels balcons i les escletxes. I pels carrerons estrets. El vent que escombra els carrers de la ciutat i esbulla els teus cabells, i els meus. El vent que ens penetra cos endins. I tu i jo caminant contra el vent.

4. Maria Mercè Marçal, 1952-1998

La seva obra va estar marcada pel feminisme i l’exaltació de la cultura, la història i la pàtria catalanes. Va escriure en diverses revistes i va col·laborar amb diferents moviments activistes; probablement per això la seva poesia està marcada per una ètica individual i lliure, i incorpora elements tradicionals com el sonet i la sextina:

Deglaç (1988)

T’estimo quan et sé nua com una nena, com una mà badada, com un reclam agut i tendre que em cridés des d’una branca nua, com un peix que oblidés que existeixen els hams.

Com un peix esglaiat amb un ham a la boca. Com l’estrall en els ulls de l’infant mutilat en el somni, en la carn. Com la sang que s’escola. Nua com una sang.

T’estimo quan et sé nua com la navalla, com una fulla viva i oferta, com un llamp que la calcina, cec. Com l’herba, com la pluja. Com la meva ombra, nua rere el mirall glaçat.

Tan nua com un pit enganxat als meus llavis. Com el llavi desclòs d’un vell desdentegat encarat a la mort. Com l’hora desarmada i oberta del desglaç.

5. Vicent Andrés Estellés, 1924-1993

Estellés és considerat el poeta que va renovar la poesia valenciana contemporània. Treballava al diari Les Províncies de València, del qual va arribar a ser redactor cap. En la seva poesia s’hi veuen reflectides dues constants: la mort i el sexe. Al·ludeix sovint a la realitat quotidiana, que descriu amb un estil molt expressiu, realista i amb predomini de la llengua vulgar, construïda sobre la fusió de diversos registres.

Els Amants (1971)

La carn vol carn,
Ausiàs March

No hi havia a València dos amants com nosaltres. Feroçment ens amàvem del matí a la nit. Tot ho recorde mentre vas estenent la roba. Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses. De sobte encara em pren aquell vent o l’amor i rodolem per terra entre abraços i besos. No comprenem l’amor com un costum amable, com un costum pacífic de compliment i teles.

6. Joan Salvat-Papasseit, 1894-1924

Salvat-Papasseit va tenir una vida literària curta però molt intensa. Va començar col·laborant en nombroses revistes, on va publicar una sèrie d’articles d’ideologia llibertària i de temàtica obrera.

També va publicar les seves proses polítiques i literàries, on va exposar una ideologia que fluctua i evoluciona entre l’anarquisme, el socialisme i el seu catalanisme personal. Va escriure 5 llibres de poemes, tots molt intensos, on tocava temes com la fidelitat al món de veïnat obrer on va créixer o l’epifania de l’acte eròtic que esclata amb l’entusiasme vital i romàntic del poeta.

Dona’m la mà, 1976

Dóna’m la mà que anirem per la riba ben a la vora del mar bategant, tindrem la mida de totes les coses només en dir-nos que ens seguim amant. Les barques llunyes i les de la sorra prendran un aire fidel i discret, no ens miraran; miraran noves rutes amb l’esguard lent del copsador distret. Dóna’m la mà i arrecera la galta sobre el meu pit, i no temis ningú. I les palmeres ens donaran ombra. I les gavines sota el sol que lluu ens portaran la salabror que amara, a l’amor, tota cosa prop del mar: i jo, aleshores, besaré ta galta; i la besada ens durà el joc d’amar. Dóna’m la mà que anirem per la riba ben a la vora del mar                   bategant; tindrem la mida de totes les coses només en dir-nos que ens seguim amant.

La poesia, amorosa o no, és un bé cultural que hem de cuidar, ja que en aquesta època de transformació digital no es dona a conèixer gaire. Perquè, com bé va indicar la Unesco el dia que va establir el Dia Mundial de la Poesia, “la poesia és única per la seva capacitat de parlar a través del temps, l’espai i la cultura”.

CTA - CAT - Post - Avantguardes

Potser et pot interessar...

Deixa un comentari

2 comentaris

Montserrat

17 setembre, 2020 12:46 pm

Gracies.-
Pots fer mes?

Apunts d'Art

20 setembre, 2020 12:45 pm

Moltes gràcies! Al llarg de les properes setmanes publicarem més articles sobre poesia al blog!

¿Quieres ver el contenido en castellano?