Apunts d'art

Poema, soledat: Gabriel Ferrater i Soler

Saps completar aquestes 14 frases sense fer cap barbarisme?

Gabriel Ferrater i Soler (Reus, 1922 – Sant Cugat del Vallès, 1972) es va iniciar en l’àmbit cultural a casa seva i no va començar a anar a l’escola fins als 10 anys. Des del 1938 i fins a l’ocupació alemanya va viure a Bordeus, on el seu pare era conseller del consolat d’Espanya. En aquesta ciutat va cursar els estudis d’ensenyament mitjà. Va tornar a Catalunya i va estudiar Ciències exactes a Barcelona, fet que el va portar a apassionar-se per l’àlgebra.

CTA - CAT - Text - Avantguardes

A principis dels anys 60 va estudiar Filologia romànica a la Universitat de Barcelona i, posteriorment, va exercir com a professor de Lingüística i Crítica literària a la Universitat Autònoma de Barcelona. La vocació lingüística de Ferrater no pot deslligar-se de la poètica i la matemàtica, ja que l’autor era conscient de fins a quin punt la tasca del poeta pot dependre de l’interès pels mecanismes i les possibilitats de la llengua i del rigor científic. Ferrater va estudiar els textos positivistes dels neogramàtics, l’estructuralisme de Meillet, Benveniste, Bloomfield, Sapir, Bally i Kurylowicz i va traduir les obres El llenguatge, de Bloomfield, i Lingüística cartesiana, de Chomsky, la teoria del qual volia adaptar a la llengua catalana.

Va escriure articles de crítica, que es van publicar com a pròlegs d’edicions de Carner, Foix i Hölderlin, i va traduir al català Der Prozess (El procés) de Kafka. En castellà va traduir Hemingway, Weiss, Södeberg, Gombrich i Bierwisch.

L’obra poètica de Ferrater consta de tres llibres: Da nuces pueris (1960), Menja’t una cama (1962) i Teoria dels cossos (1966), recollits amb algunes supressions i poques addicions a Les dones i els dies (1968). L’aportació de Ferrater a la poesia catalana és l’observació detallada i desposseïda d’estupefacció de l’experiència moral de l’home, al pol oposat de l’estètica romàntica. Si bé l’erotisme és una constant en la seva poesia, exposat amb una notable franquesa, la seva preocupació per definir la pròpia actitud moral —o sigui, la distància que hi ha entre el sentiment que exposa la poesia i allò que es podria considerar el centre de la imaginació del poeta— aconsegueix, en poemes com Homenatges i Poema inacabat, donar un dels testimonis més valuosos de la Guerra Civil i les seves conseqüències.  

Poema, soledat… i El mutilat

Jo sé que no l’estimes.
No ho diguis a ningú.
Tots tres, si tu ens ajudes,
guardarem el secret.
Que ningú més no vegi
allò que hem vist tu i jo.
De la gent i les coses
que us han estat amics,
ell se n’amagarà.
No tornarà al cafè
que és fet per esperar-te.
Vindran mesos amb erra:
serà lluny de les taules
de marbre, on us servien
les ostres i el vi blanc.
En els dies de pluja
no mirarà l’asfalt
on us havíeu vist
quan no es trobaven taxis
i havíeu d’anar a peu.
No obrirà més els llibres
que li han parlat de tu:
ignorarà què diuen
quan no parlen de tu.
I sobre tot, hi pots
comptar, ni tu ni jo
sabrem mai més on para.
S’anirà confinant
per fons remots de terres.
Caminarà per boscos
foscos. No el sobtarà
l’atzagaia de llum
de la nostra memòria.
I quan sigui tan lluny
que mig el creguem mort,
podrem recordar i dir
que no te l’estimaves.
No ens farà cap angúnia
de veure com li manques.
Serà com un espectre
sense vida ni pena.
Com la foto macabra
d’una Gueule Cassée,
que orna un aparador
i no ens fa cap efecte.
Per ara, no ho diguem:
no trasbalsem la gent
mostrant-los la ferida
sagnant i purulenta.
Donem-li temps i oblit.
Callem, fins que ningú,
ni jo mateix, no el pugui
confondre encara amb mi.

En aquest poema destaquen les veus narratives: hi ha un tu, un jo i un ell. Al final del text es descobreix que el jo i el ell són la mateixa persona. Així doncs, al poema hi ha un desdoblament de la persona de manera que, mentre una part està en soledat l’altra continua pensant en ella.

La mort de Gabriel Ferrater va quedar envoltada per l’aura del seu suïcidi. L’any 1957, passejant per la seva ciutat natal, va assegurar a Jaume Salinas que no arribaria a la cinquantena per no fer mai pudor de vell.

Pòstumament, el seu germà Joan Ferrater ha publicat un important conjunt de textos —molts dels quals inèdits— a les recopilacions Sobre literatura (1979), La poesia de Carles Riba (1979), Sobre pintura (1981), Sobre el llenguatge (1981), Papers, cartes, paraules (1986) i Foix i el seu temps (1987). Les diverses col·laboracions de Ferrater en articles biogràfics i enciclopèdies s’han recollit a Escriptors en tres llengües (1994), mentre que els informes escrits com a assessor literari de diverses editorials espanyoles i estrangeres han quedat plasmades a Notícies de llibres (2000). L’edició de tots aquests volums publicats després de la seva mort ha ajudat a definir millor els molts centres d’interès intel·lectual de Ferrater, així com la diversitat i la riquesa de la seva obra.

CTA - CAT - Post - Avantguardes

Potser et pot interessar...

Deixa un comentari

Cap comentari

Encara no hi ha cap comentari en aquesta entrada.

¿Quieres ver el contenido en castellano?