Pintura sobre taula: descobreix les obres més famoses de Catalunya

Saps en què consisteix la pintura sobre taula? El Museu Nacional d’Art de Catalunya compta amb una de les col·leccions més riques i nombroses d’Europa, de la qual la major part són frontals i baldaquins, una sèrie única a Catalunya. A continuació, et mostrem, en tots els seus detalls, en què consisteix, i algunes de les seves obres més representatives.

En què consisteix la pintura sobre taula?

La pintura sobre taula, normalment de temàtica sagrada, era un tipus de pintura que es va crear, sobretot, durant els períodes romànic i gòtic. Es feia servir perquè era més econòmic que la pintura sobres altres tipus de suports i comptava amb unes subtileses i matisos en colors i textures impossibles d’aconseguir amb d’altres materials.

La tècnica amb la qual es pintaven les taules era la pintura al tremp, molt emprada a l’edat mitjana. Els pigments es trituraven i es barrejaven amb un aglutinant, com ou o oli. Els formats habituals es divideixen principalment en frontals i baldaquins.

Es creu que els frontals de pintura sobre taula van sorgir per imitar els d’orfebreria, ja que l’or té un alt valor simbòlic. Per aconseguir aquest efecte daurat, es feien servir diversos recursos com l’estuc revestit de metall, estany o argent, o el colrament, que consistia en un vernís de color groguenc que s’aplicava sobre metalls diferents. En aquests frontals se solia representar el Crist en Majestat i la Mare de Déu en Majestat o amb el nen, com a Sedes sapientiae. També podien estar dedicats a sants concrets, on s’explicava la història del sant i la seva llegenda.

En el cas dels baldaquins, una mena de petit temple que cobreix un altar, la imatge que més se solia representar era la del Crist en Majestat, que es mostrava envoltat normalment pels quatre símbols dels evangelistes o per quatre àngels. En ocasions, podia donar-se el cas que el centre d’un frontal fos un baldaquí, i que en aquest s’hi mostrés el sant de l’església.

Cinc magnífics exemples de pintura sobre taula

Baldaquí de Tavèrnoles

En aquest baldaquí acolorit de tipus plafó, de gran qualitat respecte l’art i la policromia, s’hi mostra Crist en Majestat, dins d’una màndorla d’estuc que, originalment, va ser daurada. La màndorla està subjectada per quatre àngels en posició molt dinàmica, que evoquen el moment de l’Ascensió. De les seves cares només se n’ha conservat una, que mostra característiques de l’estil del segle xiii.

Frontal d’altar de La Seu d’Urgell o dels Apòstols

Aquest frontal és una de les obres mestres de la pintura sobre taula del Museu Nacional d’Art de Catalunya. Per aconseguir la seva policromia rica i viva es van fer servir materials com el cinabri per al color vermell, un car pigment d’origen sarraí, i el sulfur d’arsènic, molt difícil d’aconseguir, per al color groc. El frontal està dividit en tres seccions: a la part central hi ha una representació de Crist en Majestat, d’inspiració carolíngia, que es troba dins d’una doble màndorla i, a banda i banda, s’hi mostren els dotze apòstols, en una disposició simètrica.

Frontal d’altar de Sant Andreu de Sagàs

Aquest frontal és un dels pocs exemples d’altar romànic del qual es conserven les tres taules que el formen. Al centre, hi ha Crist en Majestat dins d’una màndorla d’estuc, que en el seu dia era de color daurat amb colrament, envoltat pels símbols del tetramorf (els quatre evangelistes). En canvi, en els quatre compartiments, s’hi mostren diferents escenes de la vida de sant Andreu: quan el porten a la presó, quan el procònsol Egees ordena la seva crucifixió, la mort d’Egees, la crucifixió de sant Andreu i, finalment, un grup de dones i nens que contemplen l’escena anterior.

Frontal d’altar de Santa Maria d’Avià

Aquest frontal d’altar de Santa Maria d’Avià és un exemple extraordinari i molt ben conservat de pintura sobre taula de l’art del segle xiii, que va ser tendència a Catalunya a finals del s. xii i principis del s. xiii.   Al centre hi ha la verge, com a Sedes sapientiae ,amb el nen a la falda, en un baldaquí coronat per dos àngels. Envoltant aquest baldaquí, s’hi mostren quatre escenes de la vida de Jesús: l’Anunciació i la Visitació, l’adoració dels Reis Mags, el naixement de Jesús i la seva presentació al temple.   La decoració vegetal daurada, el dramatisme dels rostres i les formes esculturals dels cossos són alguns dels trets distintius d’aquest estil d’origen bizantí que es poden apreciar en aquesta obra.

Frontal de Santa Maria de Lluçà

Si el frontal de Santa Maria d’Avià és un exemple de l’art del segle xiii, en ple apogeu d’aquell estil, el de Santa Maria de Lluçà és un exemple del final d’aquest període. S’hi mostra una nova iconografia: la coronació de la Mare de Déu.

La Mare de Déu es mostra amb el nen i, a la mà dreta, sosté la poma daurada de l’arbre del Paradís, que és el símbol de Maria com la nova Eva que, amb el seu fill, va deslliurar la humanitat del pecat original.   Els dos es mostren dins una màndorla estrellada en la qual també hi ha el sol i la lluna, amb un sentit còsmic en clau de revelació. En les quatre seccions del frontal s’hi representen l’Anunciació, la Visitació, l’adoració dels Reis Mags i la fugida a Egipte.   Què et semblen aquestes mostres de pintura sobre taula? Si vols seguir coneixent més exemples d’aquesta tècnica pictòrica, t’animem a visitar l’amplíssima col·lecció de Museu Nacional d’Art de Catalunya i el Museu Episcopal de Vic, on trobaràs aquestes i moltes obres més de gran bellesa i qualitat artística.