Apunts d'art

Pintura neolítica: la primera revolució artística

Saps completar aquestes 14 frases sense fer cap barbarisme?

Tot i que quan pensem en art ens solen venir al cap les grans obres del Renaixement italià o quadres famosos de les avantguardes de principi del segle XX, l’art és una forma d’expressió que ha acompanyat l’ésser humà des dels orígens. En aquest sentit, és precisament en la prehistòria on es comencen a trobar aquesta mena de manifestacions. En concret, la pintura neolítica destaca dins del conjunt de l’art prehistòric, ja que va suposar la primera revolució artística en si mateixa.

CTA - CAT - Text - Avantguardes

Què és el neolític?

La prehistòria es divideix en dos grans períodes: el paleolític i el neolític. La diferència principal entre l’un i l’altre és que, durant el paleolític, l’ésser humà era nòmada (obtenia els aliments de la caça i la recol·lecció). A partir del neolític, però, es va tornar sedentari. Això va implicar el desenvolupament dels primers assentaments i de les primeres ciutats, així com de l’agricultura.

S’ha datat l’inici del neolític fa uns 10.000 anys, aproximadament. No obstant això, aquesta data varia d’un enclavament geogràfic a un altre.

pintura neolítica

Característiques de la pintura neolítica

El pas del paleolític al neolític no es caracteritza només pel fet que diferents grups humans (nòmades i sedentaris) establissin contacte entre si, sinó pel fet que aquest contacte també va propiciar noves formes d’expressió i manifestació artística, tal com han pogut descobrir els arqueòlegs a partir de les restes trobades als jaciments d’aquella època.

Els científics estan convençuts que tant la pintura paleolítica com la neolítica van tenir una expressió molt més àmplia que la pintura rupestre (pintura en la roca). Tot i això, el fet que la major part de la pintura que ens ha arribat d’aquella època sigui en parets i roques es deu, precisament, a la perdurabilitat del suport. La pintura rupestre es localitza tant en coves com en abrics naturals, i això ha permès que la seva conservació s’hagi fet en millors condicions. Això, però, no significa que no existeixin altres formes de pintura prehistòrica, com pot ser la pintura de l’art moble o, fins i tot, la pintura corporal.

A diferència de la pintura paleolítica, en què la major part de les representacions es fan amb un alt grau de fidelitat al tema representat (hi abunden els animals, les figures antropomorfes i algunes parts del cos humà com mans o vulves), a partir del neolític els arqueòlegs han pogut comprovar que augmenta considerablement l’esquematització dels temes representats, així com l’augment o la introducció d’elements abstractes i geomètrics que, en el paleolític, eren formes d’expressió menys comunes.

De fet, aquesta esquematització s’entén com un precursor del signe, cosa que demostra que el procés de sedentarització devia propiciar una espècie de protollenguatge compartit per tota la comunitat. La pintura neolítica és més esquemàtica perquè les formes naturals van perdent importància a favor d’un llenguatge visual comprès per la comunitat que el contempla. Això no significa que la representació figurativa desaparegui, però sí que les formes de representació comencen a perdre l’interès per una representació fidedigna a favor del significat.

A més, cal tenir en compte que el procés d’evolució natural, tant de la pintura neolítica com d’altres formes d’expressió, desemboca en les primeres cultures de l’edat dels metalls, en què les restes arqueològiques abunden més. Això ha permès als arqueòlegs traçar una continuïtat a partir de les formes d’expressió des de l’edat de pedra fins a la dels metalls, per exemple, en el cas de fenicis, grecs, tartesos o ibers.

Pintura neolítica: continuació o ruptura?

A partir de l’arribada dels pobles neolítics, la pintura rupestre es va tornar abstracta. No obstant això, va continuar desenvolupant-se en els mateixos llocs on trobem els exemples de pintura paleolítica i, encara més important, respectant les pintures antigues. És a dir, els nous pobles neolítics van evitar destruir l’herència artística dels pobles nòmades anteriors.

Això fa pensar que el procés de substitució de tots dos grups humans es va dur a terme de manera pacífica i, fins a cert punt, natural. Si bé és cert que l’arribada de noves maneres de viure implicaria una revolució pel que fa a la forma d’expressió artística, sembla que les motivacions i moments en els quals es devia dur a terme eren les mateixes: cerimònies on, probablement, els pintors també serien possibles xamans dins del grup social al qual pertanyien.

pintura neolítica

On es pot trobar la pintura neolítica?

Com s’ha comentat, els pobles neolítics van arribar a la península Ibèrica per l’orient, des de la mar Mediterrània. En total, es poden trobar més de 750 jaciments repartits per Catalunya, València, Aragó, Castella-la Manxa i Andalusia. Segons el cas, hi ha expressions tant de la pintura figurativa pròpia del paleolític com de la pintura abstracta de l’època neolítica i, en molts casos, es tracta de jaciments amb presència de les dues manifestacions en el mateix espai.

CTA - CAT - Post - Avantguardes

Potser et pot interessar...

Deixa un comentari

Cap comentari

Encara no hi ha cap comentari en aquesta entrada.

¿Quieres ver el contenido en castellano?