Apunts d'art

Pintors impressionistes espanyols: hi va haver impressionisme a Espanya?

Saps completar aquestes 14 frases sense fer cap barbarisme?

Manet, Monet, Degas, Pizarro, Renoir, Morisot, Sisley o Cézanne… Aquests cognoms tan famosos en la història de l’art van compartir la mateixa època al París del segle xix. Tots ells, des del seu punt de vista singular, van revolucionar els límits de l’art amb les seves creacions. En la seva primera exposició de 1874 van ser descrits despectivament com a «impressionistes» i, des d’aleshores, a poc a poc l’impressionisme es va consolidar com un dels moviments estètics més importants de la cultura contemporània.

CTA - CAT - Text - Avantguardes

Aquest estil, basat en pinzellades breus i retrats de la societat parisenca de l’època, va captivar més enllà de les fronteres franceses i va suposar una gran influència per a molts artistes del continent europeu. Malgrat que aparentment la influència d’aquest moviment a Espanya va quedar en un segon pla, si que es poden destacar alguns grans pintors que van fer servir aquest estil com a base per a les seves obres.

Alguns apunts sobre l’impressionisme

A grans trets, l’impressionisme es basa en captar la realitat del moment tal com es mostra davant els ulls. Busca una temàtica alegre, en moltes ocasions relacionada amb l’oci social o el gaudi paisatgístic.

Els pintors que el van fer servir, es fixaven, especialment, en la qualitat del color en els objectes, i en com variava l’aparença cromàtica de les figures depenent de la llum que rebien i del seu entorn. En altres paraules, si hi havia o no dinamisme.

A més a més, empraven un estil pictòric particular que consistia en traçar taques de diferents colors en el quadre que l’ull humà «sintetitzava» directament. Es tractava d’un joc pictòric que no buscava una interpretació social o un tema de rerefons. A diferència dels academicistes de l’època, els impressionistes apostaven per l’«art per l’art», és a dir, un art lliure, independent i personal.

pintors impressionistes espanyols Sorolla Beruete Zuloaga Regoyos Casas
El ball del Moulin de la Galette, Auguste Renoir, 1876. Imagen: Musée d’Orsay

Influències de la pintura impressionista a Espanya

A Espanya, podem trobar alguns precedents, com Eugenio Lucas Velázquez, Marià Fortuny i Marsal o el pintor Carlos de Haes, que suposaria una figura clau per a la difusió d’aquest moviment. No obstant això, molts se’n van anar a estudiar a França, a Bèlgica o a Alemanya i, a diferència dels pintors francesos, estaven més influïts per les normes academicistes.

Dins l’àmbit espanyol destaca l’escola valenciana d’Ignasi Pinazo i Joaquim Sorolla, que té la Mediterrània com a escenari principal. Es podria dir que les seves pintures eren fins i tot més lluminoses, però, alhora, també es caracteritzaven per l’ús de colors terrosos i tons foscos, i formes molt més delimitades, característiques que beuen de la tradició artística espanyola.

No obstant això, l’impressionisme va tenir una especial incidència en la pintura catalana. Això va ser possible principalment gràcies a Eliseu Meifrèn i, posteriorment, a Nicolau Raurich, Francesc Gimeno o al reconegut Santiago Rusiñol. També van destacar els pintors modernistes més propers als Quatre gats, com Joaquim Sunyer, Isidre Nonell, Joaquim Mir i Ramon Casas.

pintors impressionistes espanyols Sorolla Beruete Zuloaga Regoyos Casas
Corrent per la platja. València, Joaquim Sorolla, 1908. Imatge: Museo de Bellas Artes de Asturias

Pintors impressionistes espanyols

El nom més representatiu segurament sigui el del valencià Joaquim Sorolla, el qual retratava la vida costumista espanyola del Mediterrani, amb colors intensos i lluminosos. Alguns exemples són Platja de valència (1908) o Trista herència (1899) que, tot i el clima fraternal i de jovialitat, rescata l’ambient desolador de les persones marginades, representació també molt pròpia de la tradició espanyola.

Un altre pintor, l’estil del qual era molt diferent al de l’artista valencià, va ser Aureliano de Beruete. Els seus quadres destaquen per uns colors més durs, que retraten el paisatge de Madrid i de Toledo, com El Manzanares (Vista de Madrid) (1908) o La Venda del Macho, Toledo (1911).

En aquest corrent també es troba Ignacio Zuloaga, amic de Rodin i Degas. Les seves obres destaquen pels paisatges costaners del País Basc, però també per retratar la societat a partir d’un to realista tràgic, com l’obra Celestina (1906).

El pintor Darío de Regoyos encaixa més en el context impressionista, malgrat que no s’especialitza en cap gènere concret. Algunes de les seves pintures també mostren un caire decadentista, com les il·lustracions per als articles de La España Negra de Verhaeren (1897).

Finalment, cal destacar la figura de Ramon Casas que, com la majoria dels artistes esmentats, va fer una estada a París i va rebre la influència de l’impressionisme, amb obres com Plein air (1891).

pintors impressionistes espanyols Sorolla Beruete Zuloaga Regoyos Casas
Plein air, Ramon Casas, 1890-1891. Imatge: Museu Nacional d’Art de Catalunya

Esperem que aquest article t’hagi agradat i que hagis après més coses sobre l’impressionisme i l’art espanyols.

CTA - CAT - Post - Avantguardes

Potser et pot interessar...

Deixa un comentari

Cap comentari

Encara no hi ha cap comentari en aquesta entrada.

¿Quieres ver el contenido en castellano?