Picasso i Dalí: relació artística entre aquests dos genis de la pintura

Pablo Picasso (Màlaga, 1881 – Mougins, 1973) i Salvador Dalí (Figueres, 1904 – Figueres, 1989) són, sense cap dubte, dues de les figures més insignes de l’art del segle XX. De la seva relació en destaquen la competència i l’admiració a parts iguals. En aquest article analitzem més a fons la relació entre Picasso i Dalí.

Picasso i Dalí, una connexió interessant

El 1910, Pablo Picasso va estiuejar a Cadaqués, lloc predilecte de Dalí i font d’inspiració per a tots dos. Fou on Ramon Pichot, amic de Picasso, apadrinà Dalí.

A partir del 1917, Picasso evoluciona cap a un retorn a l’ordre que l’allunya del cubisme. Dalí segueix una evolució similar, com es veu en el seu Retrat de la meva germana, vinculat al Retrat d’Olga, de Picasso. 

Visita al taller de Picasso

Un moment destacat de la seva relació va ser el 1926, quan Dalí va visitar l’estudi de Picasso a París i va observar obres que retornaven a un cubisme amb idees surrealistes dels somnis, la sexualitat i la irracionalitat.

Després d’aquest viatge, Dalí va viure un moment experimental on va desenvolupar el seu vocabulari artístic surrealista i va treballar en algunes natures mortes que reflectien aquesta trobada.

Picasso, Dalí i el surrealisme

El 1924, l’escriptor André Breton funda el moviment surrealista, que proclama l’obra de Picasso com a referència (encara que ell s’hi interessa, no n’arriba a formar part).

A finals de la dècada, Dalí s’instal·la a París i els ambients surrealistes formen part de les relacions entre Dalí i Picasso. Picasso és el primer artista, juntament amb Georges Braque, que introdueix el collage com a expressió artística, que Dalí adopta pel seu caràcter mecànic i simbòlic. 

De fet, el mètode paranoicocrític de Dalí, que des de la projecció del subconscient crea composicions delirants, sorgeix d’observar la imatge de Picasso a Dona asseguda o Retrat de noia.

El 1934, tots dos fan treballs amb el gravador Roger Lacourière. En una prova de la planxa de Les tres banyistes de Picasso, Dalí hi dibuixa una parella estranya de figures cabalístiques i la considera un “cadàver exquisit”¹. Mai s’ha aclarit com va succeir.

¹ “Cadàver exquisit” és el nom que rep el joc que van inventar els surrealistes, en el qual es creava una obra de manera col·lectiva. 

La Guerra Civil a l’obra de Picasso i Dalí

Tots dos artistes van reaccionar als horrors de la guerra, amb potents obres que van plasmar l’angoixa. Les natures mortes de tots dos van ser l’avantsala de les figures dels esbossos del Guernica, de Picasso, i de la Premonició de la Guerra Civil, de Dalí. 

Picasso va treballar en els gravats Somni i mentida de Franco i va participar en el Pavelló de la República, a l’Exposició Internacional deL 1937, amb el Guernica.

La postguerra va suposar un distanciament entre els dos artistes. Testimoni d’això n’és el Retrat de Pablo Picasso al segle XXI, de Dalí.

Aquesta obra pot llegir-se com un atac a l’artista, però també com un reconeixement cap al pintor, que hi apareix com una força estranya de la natura.

Picasso i Dalí reflexionen sobre Velázquez

Ja en la maduresa artística, Picasso i Dalí treballen i experimenten sobre Velázquez. Era una admiració, però, no exempta d’ironia. D’aquestes reflexions artístiques en destaquen les reinvencions que van fer de Las meninas, Picasso des del cubisme i Dalí des del surrealisme.

Si t’ha interessat aquest article i desitges aprofundir en la vida i l’obra de Pablo Picasso, des de Grup Enciclopèdia t’oferim una extraordinària manera de fer-ho. Picasso, obra catalana és una obra de gran format i excel·lent qualitat, amb reproduccions de les pintures de Picasso i un estudi que, per primera vegada, tracta la relació de Picasso amb el món literari català. Una obra imprescindible!