Picasso i ceràmica: les 10 peces de l’artista més destacades

Si existeix una faceta desconeguda de Pablo Picasso és, segurament, la de ceramista. L’artista malagueny va començar tard —amb més de 60 anys— el seu treball en el món de la ceràmica, però aquesta tècnica va arribar a convertir-se en una obsessió per a ell. En aquest article analitzem la relació de Picasso amb la ceràmica, de manera detallada.

Picasso descobreix la ceràmica

L’arribada de Picasso al món de la ceràmica va ser casual. El juliol del 1946 va visitar Valauri amb motiu d’una exposició de ceramistes. Un amic pintor el va convidar a la casa-taller de Ceràmica Madoura, on va conèixer Suzanne i George Ramié, els propietaris, que el van convidar a provar els seus materials i instal·lacions. L’artista ho va fer i en va quedar meravellat.

Segons Ramié, en aquesta primera visita Picasso va crear tres peces que, modelades, van quedar oblidades al taller. Un any després, quan va tornar a Valauri, Picasso va trobar les tres peces que donava per perdudes. Aquí va néixer el Picasso ceramista.

Aquest any modela un toro i inicia una prolífica producció de plats, atuells, figures tornejades, gerros, figures i mosaics. La ceràmica es va convertir en la seva obsessió: va crear més de sis-centes peces en molt poc temps.

Picasso va seguir la tradició d’aquesta tècnica mil·lenària, però les temàtiques que utilitzava eren molt personals: tauromàquia, nus, gastronomia, vida familiar, figura del colom, elements mitològics, etc.

La seva dedicació a la ceràmica va ser intensa entre el 1947 i el 1953, i no la va abandonar totalment fins a l’any 1971, en la fase final de la seva vida.

El 1948 es va instal·lar a La Galloise, una casa propera a Madoura. El setembre d’aquell mateix any, el Musée Grimaldi d’Antíbol va acollir per primera vegada una exposició dels seus treballs com a ceramista. La mostra portava el títol de “Picasso. Céramique. Peinture. Dessin”.

A més, és important destacar la seva experimentació amb les possibilitats de l’òxid, els materials ceràmics, l’esmalt i el color.

Atès que no existeix catalogació de l’obra de Picasso com a ceramista, el nombre de peces que va crear és impossible de determinar. La majoria d’autors coincideixen a calcular unes 4.000 ceràmiques originals, des d’estatuetes fins a taulells pintats, de les quals unes 600 van ser editades. És una de les produccions més importants fetes per un artista no ceramista.

La tècnica ceramista picassiana

Picasso va explorar diverses tècniques ceràmiques, i es va centrar en dos mètodes: el primer reproduïa minuciosament un objecte original, i seguia la seva forma fidelment.

Amb el segon mètode va crear imatges originals, i va transferir un disseny sobre argila fresca, en motlles de fang sec. Les obres originals de Picasso en ceràmica porten un segell al revers, Empreinte originale, a la part inferior, o fins i tot dins de la peça.

Si t’han interessat les obres de Picasso en ceràmica i vols saber més detalls sobre la seva obra en general, des de Grup Enciclopèdia t’oferim una gran manera de fer-ho. Picasso, obra catalana és una obra de gran format i magnífica qualitat, amb reproduccions de Picasso i un estudi que, per primera vegada, tracta la relació de l’artista amb el món literari català.