Perejaume: obres que no deixen indiferent

L’obra de Perejaume es basa en l’experimentació constant amb diversos llenguatges, de manera que les creacions d’aquest artista heterogeni, admirador del surrealisme català i dels seus representants, no deixa indiferent a l’observador. En aquest post t’expliquem més coses sobre Perejaume i les seves obres.

Perejaume, obres impactants

Perejaume, artista i escriptor català nascut el 1957 a Sant Pol de Mar, es va llicenciar en Història de l’Art. Respecte la seva formació artística, és totalment autodidacta. El seu recorregut es va iniciar a finals de la dècada de 1970, relacionat amb corrents avantguardistes com el dadaisme, el surrealisme o l’art conceptual, tot i que també relacionat amb el romanticisme i el paisatgisme català del segle xix.

En els seus inicis, Perejaume combinava el surrealisme amb una temàtica romàntica, fet que va fascinar Joan Brossa, amb el qual, a partir d’aleshores, va mantenir una gran amistat.

De fet, la influència de les poesies visuals de Joan Brossa, així com de l’obra de J.V. Foix, Joan Miró i Jacint Verdaguer és clau en el desenvolupament de la mirada artística de Perejaume, com també ho és la cultura popular del seu Maresme natal i del món rural.

A la dècada de 1980, el camp d’expressió de Perejaume, ja prou ampli en aquell moment, amb obres en pintura, escultura, fotografia, vídeo i instal·lacions, es va diversificar en arts visuals i literatura, unint la creació plàstica i la literària. Aquesta experimentació amb altres suports creatius, el va portar a crear obres que combinen fotografia, pintura, performances, paraula, escultura, collages, acció, so i vídeo, per qüestionar les relacions entre la natura i la cultura.

L’obra de Perejaume

Aquesta frontera ambigua entre les arts visuals i l’escriptura s’ha mantingut al llarg de tota la carrera de Perejaume, amb obres basades en la noció de territori i amb una obsessió, reconeguda per ell mateix, pel concepte «ferm», entès com un punt en el qual fixar les coses, encara que també està relacionat amb la importància de la presència humana com a part del paisatge.

I és que la pintura i el paisatge són l’eix central per a Perejaume, les obres del qual presenten, ja des de la dècada de 1980 i fins a l’actualitat, els temes que l’ocupen.

Perejaume té molt d’interès per investigar el paisatgisme i la pintura, des de punts de vista no habituals, la qual cosa es reflecteix en la gran diversitat de mitjans que, com hem comentat, fa servir en les seves obres; des de la pintura fins a l’escultura o la instal·lació, passant pel teatre, el vídeo, l’escriptura o, fins i tot, l’excursionisme.

Perejaume és hereu del land art, fet que l’ha portat a fer intervencions directes sobre el paisatge, unes vegades introduint elements que modifiquessin la percepció sobre el territori i, d’altres, buscant simplement una nova vinculació entre art i natura.

Aquests dos aspectes, investigar la pintura i el paisatgisme, i fer-ho des d’una gran diversitat de mitjans, són el referent temàtic de la seva activitat artística, el que pot observar-se quan Perejaume analitza l’efecte de la representació quan escampa la pintura sobre una infinitat de medis.

El paisatge per a Perejaume

Perejaume i les seves obres han redefinit el concepte de paisatge amb les seves metàfores entre el caminar i l’escriure, presents en la seva activitat fotogràfica, les seves performances, vídeos, intervencions en el medi natural, instal·lacions i caminades.

Amb el pas dels anys, l’obra de Perejaume ha unit les propostes teòriques i la producció artística, fet que es mostra acompanyant les manifestacions artístiques d’un text, la intenció del qual és lligar ambdues parts.

La producció literària de Perejaume és important, ja sigui en llibres de poesia, crítica, assaig i en llibres d’artista, com Ludwig Jujol (1989), El paisatge és rodó (1995), i Els cims pensamenters de les reals i verdagueres elevacions (2004), entre d’altres.

Algunes de les seves obres més destacades són els medallons del Gran Teatre de Liceu (1999), les retrospectives Deixar de fer una exposició (MACBA, 1999) i Ai Perejaume, si veies la munió d’obres que t’envolten, no en faries cap de nova! (La Pedrera, 2011), a més a més de la col·laboració amb l’exposició del CCCB La màquina de pensar (2016), amb la videoinstal·lació La rel de l’arbre és una roda.

Perejaume va rebre el Premi Nacional d’Arts Visuals de la Generalitat de Catalunya (2005) i el Premi Nacional d’Arts Plàstiques del Ministeri de Cultura espanyol (2006), a més a més de la Medalla dels FAD, del Foment de les Arts i del Disseny de Barcelona ( 2011).

La seva obra ha estat exposada al New Museum de Nueva York (1991), a la Fundació Caixa Catalunya, la Pedrera, Barcelona (2005), i a la Fundació Joan Miró, Barcelona (2007), entre molts altres llocs, i és present a col·leccions públiques i privades, com la de el Museu d’Art Contemporani de Barcelona.

Esperem que aquest post, «Perejaume, obres que no deixen indiferent», t’hagi resultat interessant i t’hagi acostat una mica més a les creacions d’aquest gran artista heterogeni i plural. Si vols saber més coses sobre la seva obra, et recomanem la magnífica obra Perejaume. Mareperlers i ovaladors, una joia de col·leccionista, editada per Grup Enciclopèdia, t’encantarà!