Apunts d'art

Papanek: política i ecologia a través del disseny

El disseny com a eina útil per a la societat i la seva evolució. Aquesta era la idea sobre la qual girava l’obra de Victor Papanek, dissenyador, professor i autor. La seva tasca en aquests camps va tenir un gran impacte en el disseny crític, social i activista de el segle xx, com es pot observar en projectes de grans dissenyadors i artistes internacionals. En aquest post t’expliquem més coses sobre l’obra de Papanek i l’exposició que es va presentar sobre l’artista al Museu del Disseny de Barcelona a principis de 2020.

Qui va ser Victor Papanek?

Victor J. Papanek va ser un dels artistes més avançats en disseny contemporani. Dissenyador i educador, defensava que els productes, eines i infraestructures de la societat havien de ser concebuts de manera responsable, tant a nivell social com ecològic.

CTA - CAT - Text - Avantguardes

Papanek va néixer a Viena el 1923, però va escapar als Estats Units el 1939, després de l’Anschluss (la unió política) d’Àustria a l’Alemanya nazi. Es va educar a la universitat privada The Cooper Union, i més tard, durant un període breu, en el Massachusetts Institute of Technology (MIT).

Va ser un dels primers a defensar l’activisme social i la sostenibilitat en el disseny, i es creu que, a finals de la dècada de 1940, va ser aprenent de Frank Lloyd Wright.

L’obra de Papanek

La metodologia de Papanek ha estat considerada una barreja entre l’intel·lecte i la intuïció. Segons ell, el disseny havia de tenir en compte tant l’experiència com la tradició. Els sis aspectes de la seva metodologia sistemàtica són:

  • Mètode
  • Ús
  • Necessitat
  • Telesis
  • Associació
  • Estètica
papanek
Tetrakaidecahedral, Victor Papanek, 1973-1975. Imatge: Ajuntament de Barcelona

La responsabilitat social en el camp del disseny, que defensava Papanek, va quedar reflectida en la seva col·laboració en projectes amb l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i la UNESCO. Per a ell, el disseny era una eina política en aquells països en vies de desenvolupament i en les comunitats perifèriques d’Europa i dels Estats Units.

Les preocupacions socials, que són la base de el disseny crític, social, inclusiu i interdisciplinari que Papanek ja tractava a la dècada de 1960, segueixen essent, actualment, aspectes de gran importància en el món del disseny.

De fet, ja en el seu llibre Diseñar para el mundo real: ecologia humana y cambio social (1971), un dels llibres sobre disseny més llegits, Papanek va tractar aspectes com la justícia social, la inclusió i la sostenibilitat, temes encara avui de gran importància per a aquesta disciplina creativa.

Exposició de Papanek al Museu del Disseny de Barcelona

A principis de 2020 va tenir lloc, al Museu del Disseny de Barcelona, l’exposició Victor Papanek: la política del disseny, la primera gran retrospectiva centrada en aquest artista.

La mostra, que va començar el 31 d’octubre de 2019 i va acabar el 2 de febrer de 2020, va presentar la vida i l’obra de Papanek des de l’observació de diverses peces originals, procedents de la Victor Papanek Foundation, de Buckminster Fuller i del grup radical Global Tools, entre d’altres.

L’estructura de l’exposició es va basar en la idea clau de la importància del disseny com a eina política, distribuint l’obra de Papanek en les següents àrees:

  • La política sobre dades i sobre els mitjans
  • Les estructures socials digitals
  • La biotecnologia
  • La metodologia del disseny o design thinking
  • La sostenibilitat
  • La inclusió social

L’exposició va ser possible gràcies a la col·laboració entre el Museu del Disseny de Barcelona, el Vitra Design Museum, la Victor Papanek Foundation i la Universitat d’Arts Aplicades de Viena.

Encara avui, entre els projectes de diversos dissenyadors i artistes internacionals relacionats amb el disseny crític, social i activista, es poden observar les idees de Papanek i l’impacte que van causar.

CTA - CAT - Post - Avantguardes

Quizá te puede interesar...

Deixa un comentari

Cap comentari

Encara no hi ha cap comentari en aquesta entrada.

¿Quieres ver el contenido en castellano?