Apunts d'art

Pablo Picasso i les seves etapes com a artista

Saps completar aquestes 14 frases sense fer cap barbarisme?

Pablo Ruiz Picasso va ser un dels artistes més cèlebres del segle xx. El pintor malagueny va tenir una vida convulsa i va rebre moltes influències al llarg de la seva trajectòria artística, malgrat que sempre va prevaler el seu instint com a creador. Va revolucionar l’art pictòric, fet que el va portar a convertir-se en una figura essencial en la història de l’art.

Picasso va ser especialment prolífic. Es calcula que va crear entre 20.000 i 50.000 obres (encara hi ha algunes discussions al respecte) i al llarg de la seva vida va saber familiaritzar-se i combinar amb enginy els diferents moviments artístics més rellevants del segle anterior. Va ser un pioner de les avantguardes pictòriques i va exposar a les millors galeries del món, però també es va atrevir amb l’escultura, la ceràmica i el gravat, entre moltes d’altres branques de les belles arts.

CTA - CAT - Text - Avantguardes

Moltes de les seves obres estan lligades estretament amb la seva trajectòria vital i el context de l’època. Ciutats com Barcelona o París serviran de punt de trobada entre grans personalitats de la cultura i d’espai d’aprenentatge per al seu desenvolupament com a artista. Les guerres mundials i la Guerra Civil Espanyola tindran una importància molt especial a la seva vida i, tant els seus turments com les seves relacions sentimentals, es reflectiran en els seus quadres.

Tot i que encara no hi ha una decisió unànime respecte la seva durada, podem classificar la trajectòria artística de Pablo Picasso en diferents etapes.

Època blava (1901-1904) y època rosa (1904-1907)

El 1901, el suïcidi del seu amic Carles Casagemas va suposar un abans i un després en la vida del pintor. Influenciat pels museus que va visitar a la capital francesa, els quadres d’aquest període transmeten una profunda tristesa, on el blau entela tota la visió. Els protagonistes d’aquestes obres són repudiats per la societat: prostitutes, vagabunds i famílies de pobresa extrema. Les seves figures són lleugerament allargades i estàtiques, en una situació de desemparament i amb una profunda malenconia.

pablo picasso períodes
Autoretrat, Pablo Picasso, 1901. Imatge: Musée Picasso Paris

L’època rosa comença quan Picasso es trasllada al districte parisenc de Montmartre. Allà descobreix un gran ambient d’artistes, actors i circ, que li servirà com a font d’inspiració per als quadres posteriors. En contrast amb l’etapa anterior, Picasso retrata un ambient social marginat, però més alegre, viu i de color rosa, amb arlequins (el seu alter ego), pallassos i saltimbanquis. Els rostres gairebé no expressen emocions, però les figures són més animades, amb un aire còmic i alhora trist.

etapa rosa Picasso
La família de saltimbanquis, Pablo Picasso, 1905. Imatge: Grup Enciclopèdia

Cubisme (1908-1917)

Després d’un breu període negre (per la influència de l’art primitiu africà) o protocubista, en el qual pinta les famoses Les senyoretes del carrer d’Avinyó (1907), l’artista francès Georges Braque i Picasso prenen l’obra de Paul Cézanne com a inspiració per crear una de les principals avantguardes artístiques de l’època: el cubisme. D’aquesta manera, pretenen plasmar en un mateix pla les diferents perspectives dels objectes que es presenten en el quadre, especialment instruments musicals, retrats i natures mortes. Les figures es descomponen i predomina la presència de figures geomètriques, és a dir, cubs, cilindres o rectangles.

pablo picasso períodes
Home amb clarinet, Pablo Picasso, 1911-1912. Imatge. Museo Nacional Thyssen-Bornemisza

Neoclassicisme (1917-1927)

Abans que la Gran Guerra acabés, Picasso va tornar a l’art figuratiu per retratar alguns dels seus éssers més propers. Al llarg d’aquesta dècada, les seves obres destaquen per un estil clàssic, amb ressonàncies etrusques i del manierisme francès, algunes vegades basat en motius mitològics i amb personatges robustos i voluminosos. Veiem, en aquest període, un Picasso serè, sense la violència esquinçada dels rostres humans i una anatomia sinuosa del cos fins ara mai abans vista. És en aquesta mateixa època quan va pintar els decorats dels ballets russos de Serge de Diaghilev.

pablo picasso períodes
Les tres gràcies, Pablo Picasso, 1923. Imatge: Museo Picasso Málaga

Surrealisme (1928-1932)

El 1925 Picasso entra en el cercle dels surrealistes, però sense declarar-se’n com a tal. Anys més tard s’endinsa en el món oníric i investiga l’origen creatiu de les obres artístiques, a través de formes sinistres, monstruoses i deformades. Il·lustra obres del líder dels surrealistes André Breton i Les Metamorfosis d’Ovidi editades per Albert Skira, a més a més de dur a terme un conjunt de gravats per al famós mecenes Ambroise Vollard. En aquesta època, un dels seus grans amors, Marie-Thérèse, també li servirà d’inspiració per als seus bustos femenins.

pablo picasso períodes
La crucifixió, Pablo Picasso, 1930. Imatge: Artium

Expressionisme (1932-1946)

Amb l’experiència de la Guerra Civil Espanyola, i posteriorment de la Segona Guerra Mundial, a poc a poc, la seva pinzellada es centra en les distorsions i en representar escenes d’angoixa, desemparament, por i dolor. Els temes són tràgics i les seves figures grotesques queden desestructurades i deformades, amb traços ràpids i tallants. El 1935, Picasso va exposar els gravats La Minotauromàquia, associant la mitologia grega amb la cultura espanyola, i el 1937 va pintar el Guernica, que representa el bombardeig nazi durant la Guerra Civil Espanyola sobre el poble basc de Gernika-Lumo.

pablo picasso períodes
Guernica, Pablo Picasso, 1937. Imatge: Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía

Vallauris (1946-1953)

El 1946 Picasso fa una visita a la ciutat occitana de Valauri per a una exposició ceràmica i, poc temps després, decideix instal·lar-s’hi. Aquesta etapa com a ceramista és una de les facetes més desconegudes de l’artista: va realitzar plats, vasos, escultures de guix, gerros, rajoles i mosaics, entre d’altres moltes peces. Els experts discuteixen l’existència d’entre 2.000 i 4.000 peces. El seu estil és més minimalista i la tècnica basada en argila, amb motlles de fang sec, però les temàtiques són les usuals en la seva obra, com les dones, els coloms, la tauromàquia o els nus.

pablo picasso períodes
Insecte, Pablo Picasso, 1951. Imatge: Museo Picasso Málaga

Últims anys (1953-1973)

En la dècada de 1950, el pintor torna a recuperar alguns estils més clàssics, amb clares influències de Velázquez, Goya, Delacroix o Manet. Recorre a la figura del mosqueter i torna a exhibir obres amb un caire social i d’actualitat, com Massacre a Corea. Després d’una operació d’estómac el 1965, Picasso torna a França per pintar obres amb un elevat to eròtic, com La parella, però alternant-ho amb d’altres temàtiques, siguin meninas, odalisques carnoses o retrats d’amics. Ja el 1972, l’artista va crear els seus darrers autoretrats. Va morir un any més tard, el 8 d’abril de 1973.

pablo picasso períodes
Las Meninas, Pablo Picasso, 1957. Imatge: Museu Picasso de Barcelona

Esperem que aquest article sobre les etapes artístiques de Picasso t’hagi servit d’ajuda per comprendre millor la gran obra del pintor malagueny, un dels principals artistes del segle xx i de la història.

CTA - CAT - Post - Avantguardes

Potser et pot interessar...

Deixa un comentari

Cap comentari

Encara no hi ha cap comentari en aquesta entrada.

¿Quieres ver el contenido en castellano?