Apunts d'art

Oriol Bohigas, figura clau de l’arquitectura contemporània barcelonina

Saps completar aquestes 14 frases sense fer cap barbarisme?

Oriol Bohigas és un dels arquitectes més importants de la Barcelona del s. xx. Tot seguit, mostrarem la importància de la seva obra per a la transformació de la ciutat.

El modernisme, el noucentisme i el racionalisme segons Bohigas

Bohigas és expert teòric en construccions arquitectòniques de gran pes estètic i simbòlic, realitzades entre els anys 1888-1939. Dins d’aquest període, estableix tres tendències diferenciades: el modernisme, el noucentisme i el racionalisme.

ENC - CAT - TEXT - Obres d'art urbà

En el seu primer llibre, Barcelona entre el Pla Cerdà i el barraquisme (1963), parla de dos corrents revolucionaris: el modernisme de 1888 i l’avantguarda racionalista de 1931. A Arquitectura modernista (1968) i a Reseña y catálogo de la arquitectura modernista (1972), presenta el primer corrent. A Arquitectura española de la Segunda República (1970) i a Arquitectura i urbanisme durant la República (1978), analitza el segon.

Oriol Bohigas
Barcelona entre el Pla Cerdà i el barraquisme, Oriol Bohigas, 1963. Imatge: Joies de l’arquitectura catalana contemporània d’Enciclopèdia Catalana

Bohigas, clau en el desenvolupament de l’arquitectura compromesa de les dècades 1950, 1960 i 1970

Després d’una etapa grisa durant els anys més crus de la postguerra, quan en prou feines hi va haver innovació, en la dècada de 1950 sorgeix el Grup R de renovació o rescat de l’arquitectura moderna, que impulsa discussions per tractar temes emergents a la ciutat. En aquest moment, l’arquitectura adquireix força com a professió socialment útil per a la construcció de la ciutat. Bohigas forma part d’aquest grup d’arquitectes, essent una de les promeses més joves del col·lectiu.

Dins d’aquest grup hi ha dos corrents: el del funcionalisme i el del realisme. Mentre que el primer opta per les noves tecnologies i aposta per seguir l’estela internacional, el segon, al qual pertany Bohigas, està més compromès amb les condicions materials i socials, i vol reformular l’arquitectura des de la tradició viva i les tècniques disponibles.

A la dècada de 1960, neix una nova generació d’arquitectes, l’Escola de Barcelona, capitanejada per Bohigas. El seu objectiu és fer front al compromís del progrés i a l’estandardització de la indústria, i acomodar una gran demanda d’habitatge social a causa del fort boom demogràfic de l’època.

En el seu llibre, Barcelona entre el Pla cerdà i el barraquisme (1963), Bohigas parla de les difícils condicions de vida dels immigrants desplaçats a les barraques. Critica sobretot les solucions que es proporcionen per resoldre-ho: barraques i edificis en blocs aïllats, sense serveis i lluny de la ciutat.

El 1962, Bohigas publica a la revista Serra d’Or un article titulat «Cap a una arquitectura realista» que es converteix en un manifest a favor d’una arquitectura compromesa amb el país i amb el marc econòmic en el qual es produeix.

Casa de renda limitada a la Ronda del Guinardó

Oriol Bohigas
Vista del pati interior de l’edifici de la Ronda Guinardó. Imatge: Web d’Hicarquitectura.com

Aquest edifici té com a objectiu aprofitar al màxim la forma del solar perquè, a més a més d’habitatges, es creïn espais de convivència per als habitants de l’edifici.

La idea, inspirada en el Pla Cerdà, era agrupar els habitatges al voltant d’un pati central ampli, de planta baixa, que funcionés com a espai de circulació i convivència, com si fos un petit poble.

La voluntat dels arquitectes és també oferir solucions constructives molt econòmiques, com les façanes exteriors i interiors amb murs d’obra vista sobre una potent estructura de formigó a les plantes més baixes.

Durant la dècada de 1970, amb el canvi de govern, sorgeixen pressions per fer de Barcelona una ciutat més digna, amb equipaments culturals, centres de salut i assistencials, jardins i places. Oriol Bohigas es converteix en un dels arquitectes clau i crea el Servei de Projectes Urbans de l’ajuntament, on porta a terme una sèrie de projectes urbans de gran impacte social.

Oriol Bohigas i la Barcelona olímpica

Oriol Bohigas va ser, al costat de Martorell, Mackay i Puigdomènech, un dels impulsors de la Vila Olímpica, que tenia com a objectiu substituir l’herència industrial de la zona per un nou ús residencial que definís la forma de la ciutat al costat del mar.  

El mateix Oriol Bohigas va dir sobre el projecte: «Aquestes idees parteixen d’un principi discutible, i és el fet que encara és possible reconstruir la ciutat europea a partir de la seva morfologia tradicional, adaptable a la nova forma de vida» (Joies de l’arquitectura catalana contemporània, 2017, pàg. 184. Enciclopèdia Catalana).

Es tracta d’una nova definició de l’espai públic que destaca per les dues torres icòniques que defineixen un dels extrems de la dàrsena del Port Olímpic.

La Vila Olímpica es va convertir en un híbrid entre la ciutat històrica i les tipologies d’habitatge racional. Un projecte que conjuga múltiples solucions dins d’un mateix espai: parcs, eixos, jardins i mobiliaris urbans, escultures i fonts.

Oriol Bohigas
Vista del Port Olímpic i la Vila Olímpica. Imatge: Barcelona.cat

Oriol Bohigas segueix essent, actualment, un dels arquitectes més rellevants de la història de Barcelona i és el creador d’edificis tan emblemàtics com el Disseny HUB de la plaça de les Glòries, entre d’altres. El 2018 va rebre la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona. Si vols saber més coses sobre la seva extensa i rellevant trajectòria, et convidem a descobrir-ho al llibre Joies de l’arquitectura catalana contemporània d’Enciclopèdia catalana.

ENC - CAT - POST - Obres d'art urbà

Potser et pot interessar...

Deixa un comentari

Cap comentari

Encara no hi ha cap comentari en aquesta entrada.

¿Quieres ver el contenido en castellano?