Apunts d'art

Norman Foster: 5 obres arquitectòniques que cal conèixer

Saps completar aquestes 14 frases sense fer cap barbarisme?

Sir Norman Foster va néixer a Manchester, el 1935, i és un dels arquitectes britànics més reconeguts en l’actualitat. El seu estil gaudeix de fama internacional per l’ús innovador de les últimes tecnologies i les seves elegants combinacions d’acer i vidre. A més a més, ha estat mereixedor dels premis Pritzker i Príncep d’Astúries, entre altres guardons, i és conegut com un dels principals promotors de l’arquitectura verda.

En aquest article et presentem algunes de les obres més famoses de la seva trajectòria.

30 st Mary Axe 

Amb quaranta pisos d’alçada, és el primer gratacels ecològic de Londres i un dels més vistosos del seu skyline. Aquesta torre circular, construïda el 2004, pertany a la companyia Swiss Re i disposa de més de 46.000 metres quadrats per a oficines, a més a més d’un club al capdamunt de l’edifici, amb espectaculars vistes de la ciutat. La base de l’edifici és més estreta, a causa de les limitacions de la zona, i està dissenyada per tenir un ambient acollidor i natural.

Les cintes diagonals de l’exterior, que provoquen un efecte d’espiral vistós, permeten un espai obert sense columnes, amb una façana de vidre. També inclou un sistema de ventilació natural per reduir el consum d’aire condicionat i d’energia.

Norman Foster obres
30 St Mary Axe, Norman Foster, 2004. Imatge: 30 St Mary Axe

Ajuntament de Londres

Com en l’obra anterior, aquest edifici públic pretén representar tant un model de democràcia com de sostenibilitat. Està situat a la riba sud del Tàmesi, al voltant d’un espai urbà ampli amb jardins i sense circulació de vehicles. Els visitants poden accedir a la recepció i a l’amfiteatre de pedra calcària blava, on es fan esdeveniments a l’aire lliure.

L’interior inclou sales de reunions i oficines institucionals per a l’alcaldia. La llum natural entra a través de les corbes concèntriques d’acer inoxidable i té una rampa que recorre els deu pisos d’alçada que té.

Aquesta obra de Norman Foster està dissenyada per estalviar energia i superfície. Té instal·lat un sistema de control ambiental i de ventilació, que redueix l’energia necessària a una quarta part del consum d’una oficina normal.

Norman Foster obres
Ajuntament de Londres, Norman Foster, 2002. Imatge: Foster + Partners

Apple Park

Apple Park o Apple Campus 2 va ser dissenyat per Norman Foster i Steve Jobs, que va decidir que seria la seu central de la famosa empresa Apple, a Cupertino, Califòrnia. És una obra arquitectònica, de setanta-una hectàrees, en forma de circumferència. És coneguda com a la «nau espacial» per part de la premsa i va ser inaugurada el 2017.

És un edifici molt dinàmic, connecta directament amb el paisatge i, en l’interior del seu cercle, hi ha un parc extens, amb més de 9.000 arbres. A més a més, té sales comuns que connecten amb l’exterior, un teatre, un gimnàs, un restaurant i, fins i tot, una zona per a visitants. Funciona amb energia renovable i està fet de formigó prefabricat i algunes de les làmines de vidre més allargades que existeixen.

Norman Foster obres
Apple Park, Norman Foster, 2018. Imatge: Foster + Partners

Reichstag

Aquesta cúpula, al damunt del Parlament Federal Alemany, també anomenat Bundestag, és segurament l’obra més cèlebre de Norman Foster. Acabada el 1999, es va inspirar en el disseny original per simbolitzar la reunificació del país després de la Guerra Freda, encara que amb alguns canvis tècnics.

Està feta de vidre transparent i rampes d’acer, i en el centre hi ha un gran con de vidre que absorbeix la llum del sol. Gaudeix d’un sistema de ventilació i de consum d’energia molt innovador, i està dissenyada per reduir les emissions de carboni. Quan es pon el sol, al vespre, es converteix en una mena de far.

Norman Foster obres
Reichstag, Norman Foster, 1999. Imatge: Foster + Partners

Aeroport Internacional de Pequín

Construït en quatre anys només, és un dels aeroports més grans del món, amb un disseny modern i amb la tecnologia sostenible més actual. Té forma de drac xinès, donat que està ambientat en la cultura tradicional de país, i té espai per a més de 50 milions de passatgers.

Està pensat per potenciar les connexions de transport ràpid, de tal manera que sigui el màxim de còmode i d’eficaç possible per a la població. Com a la majoria de les seves obres, l’arquitecte britànic hi incorpora un disseny sostenible que capta l’energia solar i redueix el consum d’energia.

Norman Foster obres
Aeroport Internacional de Pequín, Norman Foster, 2008. Imatge: Foster + Partners

Esperem que t’hagi agradat aquest article i que hagis après més coses sobre Norman Foster i l’arquitectura sostenible.

Potser et pot interessar...

Deixa un comentari

Cap comentari

Encara no hi ha cap comentari en aquesta entrada.

¿Quieres ver el contenido en castellano?