Apunts d'art

Miró: «La Masia». Anàlisi de Roberta Bogoni

Saps completar aquestes 14 frases sense fer cap barbarisme?

Vols aprofundir en el quadre La Masia, de Joan Miró? Roberta Bogoni, doctora en Història de l’Art i especialista en l’obra de Miró, en el llibre Pintura Catalana. Les avantguardes, d’Enciclopèdia Catalana, realitza una anàlisi detallada d’aquesta obra, considerada la darrera creació de la fase detallista del pintor. En aquest article t’expliquem més coses sobre l’anàlisi que Bogoni fa sobre La Masia.

«La Masia», 1921

Miró va començar La Masia a Mont-roig del Camp, el febrer de 1921, tot just acabat d’arribar d’una segona estada hivernal de cinc mesos a París. A partir d’aquell moment Miró va començar a alternar els hiverns a París amb les estades estiuenques a Montroig del Camp, costum que va mantenir durant tota la dècada dels anys 1920.

Aquesta alternança va suposar que l’obra de l’artista reflectís la fusió dels estímuls d’aquests dos ambients tan diferents i inspiradors. A París, Miró va instal·lar el seu estudi al costat del d’André Masson, al carrer Blomet, número 45. Gràcies a l’amistat amb Masson, Miró es va introduir a Le groupe de la rue Blomet, el cercle d’artistes i escriptors que, a partir d’aleshores, tanta influència tindrien a la seva obra.

miró la masia
La Masia, Miró, 1921. Imatge: Les avantguardes, Enciclopèdia Catalana, pàg. 118

Segons Bogoni, a La Masia, Miró estableix el sistema de signes i símbols que donarà pas al llenguatge surrealista mironià posterior. L’obra, explica Bogoni, retrata de manera minuciosa el paisatge més personal i familiar de Miró. El lloc on l’artista es va poder abstreure de les expectatives familiars, bolcant-se en la seva vocació artística.

A La Masia es descobreix un món simbòlic paral·lel al realista. Al centre, hi destaca un arbre gegant, l’únic element figuratiu dotat de perspectiva, que brolla d’un misteriós cercle negre que, alhora, contrasta amb el context paisatgístic i detallista de l’obra.

Es tracta d’una primera iconografia de l’«arbre de la vida», considerat mític i sagrat per a Miró, que apareix, en diverses formes i composicions, al llarg de tota la seva obra. La funció de l’arbre, generador de vida, s’uneix a la funció de connectar amb la dimensió espiritual, que s’expressa en unes altres dues imatges: el camí ascensional, a l’esquerra, amb set empremtes humanes que condueixen a la font d’aigua, i l’escala del galliner, a la dreta, que, segons algunes interpretacions, contindria les Arma Christi.

miró la masia
Detall de l’arbre i l’escala de La Masia, Miró

Cal destacar que, encara que en el seu moment l’obra no es va entendre ni es va valorar convenientment, avui es considera que representa tot l’univers conceptual de Miró, essent, probablement, la seva obra més estudiada.

A Pintura Catalana. Les avantguardes, d’Enciclopèdia Catalana, trobaràs l’anàlisi més exhaustiva d’aquesta i d’altres obres de la pintura catalana d’avantguarda, representants de les primeres avantguardes, que van tenir lloc entre els anys 1906 i 1939. Entre moltes d’altres, descobriràs obres com L’harem, de Pablo Picasso, analitzada per Jèssica Jaques, professora titular d’Estètica i Teoria de les Arts i llicenciada en Filosofia i Història de l’Art; La fam, de Remedios Varo, estudiada per Ainize González, doctora en Història de l’Art i Musicologia; i Un món, d’Ángeles Santos, analitzada, en aquest cas, per Josep Casamartina, crític i historiador d’art.

Potser et pot interessar...

Deixa un comentari

Cap comentari

Encara no hi ha cap comentari en aquesta entrada.

¿Quieres ver el contenido en castellano?