Apunts d'art

Miquel Barceló: una obra inclassificable

Saps completar aquestes 14 frases sense fer cap barbarisme?

L’obra de Miquel Barceló destaca pel seu caràcter complex, ple d’abstracció, que la converteix en una obra difícil de classificar en un moviment artístic determinat. Són creacions originals, úniques i amb un llenguatge propi que t’explicarem en aquest post.

Miquel Barceló, obres des de l’experimentació

El recorregut artístic de Miquel Barceló (Mallorca, 1957) s’ha desenvolupat en disciplines diverses, com la pintura, el gravat, l’escultura, el dibuix, la ceràmica, la il·lustració i les escenografies per a òperes. Ens trobem davant d’un artista polifacètic, les creacions conceptuals del qual l’han convertit en una figura destacada de l’art contemporani.

En les seves obres, Miquel Barceló experimenta amb tot tipus de materials i de tècniques, fins al punt de fer servir materials orgànics i interessant-se per la seva descomposició. També treballa amb el ferro colat, amb ceràmiques africanes o amb elements adquirits durant els seus viatges.

CTA - CAT - Text - Avantguardes

Pel que fa a la tècnica, Barceló, per crear efectes de relleix a la seva obra, es val de transparències i relleus. El mateix artista reconeix que, en ocasions, la tècnica va per davant del tema. Com quan, sobre un quadre de 1983, va explicar que primer va fer «alguna cosa», després va pensar que el que havia fet semblaven les escates d’un peix i, aleshores, va pintar un peix.

Miquel Barceló treballa amb grans sèries temàtiques que giren al voltant de la natura, la mort i el pas del temps. L’interessen les natures mortes, les places de toros i els paisatges, tant desèrtics com marins.

Miquel Barceló, obres inicials

En les seves primeres obres, Miquel Barceló ja va mostrar interès per la descomposició de la matèria orgànica. El 1976 va presentar l’exposició «Cadaverina 15», per a la qual va col·locar productes orgànics en 225 caixes. Volia que la descomposició, durant els 15 dies que va durar l’exposició, mostrés cada dia una obra d’aspecte diferent.

Essent molt jove, Miquel Barceló va participar a la Biennal de São Paulo, el 1981, i a la Documenta de Kassel, el 1982, cites que van ser determinants per a la seva projecció internacional.

Durant la dècada de 1980 Barceló va tornar a la figuració, fent autoretrats en collage de paper i cartró pintat. Una de les seves obres més importants d’aquest període és Mapa de carn, de 1982.

miquel barceló obres
Mapa de carn, Miquel Barceló, 1982. Imatge: Caixaforum

Després de viure a Nàpols i a París, l’artista es va interessar per l’acumulació matèrica, creant una sèrie de natures mortes i una sèrie sobre el Louvre, a més a més de començar a crear les sopes, fent servir el motiu de l’oval, molt utilitzat des de llavors.

El 1986, Barceló va fer una de les seves primeres grans obres. Va pintar la cúpula de vestíbul del Mercat de les Flors de Barcelona, de 12 metres de diàmetre.

La transformació en l’obra de Miquel Barceló

A finals de la dècada de 1980 es produeix un canvi en l’obra de Miquel Barceló. Apareixen les veladures, la superposició i l’abundància matèrica. L’artista comença a crear quadres blancs, amb una pinzellada escombrada, gran i única, a més a més de quadres amb incisions, solcs i forats pintats.

En aquest moment té lloc la primera estada de Barceló a l’Àfrica, on, al no poder crear en les mateixes condicions que a Europa, ho fa en un format reduït, sobretot amb dibuixos. Pinta sobre paper, fent servir fang, sediments fluvials i pigments naturals.

A la dècada de 1990 torna al color i a la figura, en la seva sèrie de places de toros, amb un gran protagonisme per a l’oval. També crea sèries de piragües, taules, natures mortes, ciclistes, animals penjats i glaceres.

D’aquesta època, en la qual també treballa el tema dels tallers, destaca el gran quadre L’atelier aux sculptures, proper a l’escultura, per la gran concentració matèrica i les tres dimensions que mostra.

miquel barceló obres
L’Atelier aux sculptures (L’estudi de les escultures), Miquel Barceló, 1993. Imatge: Artium

A partir d’aquest moment, aquest treball de caire escultòric, on l’artista pinta o dibuixa aprofitant-se dels relleus o les arrugues del paper, serà molt habitual en la seva obra. Aquesta és la tècnica que fa servir per crear, el 1994, Ball de la carn, de 285 x 723 cm., la qual és una de les obres més grans.

miquel barceló obres
Ball de la carn, Miquel Barceló, 1994. Imatge: MACBA

Les obres ceràmiques de Miquel Barceló, pel que fa a la tècnica —tradicional— i el material que usa —el fang—, són modestes, però tenen un gran valor artístic.

miquel barceló obres
Miquel Barceló treballant a l’interior d’una gran peça ceràmica, a Les Rairies (França), el 1999. Imatge: Artium 

La temàtica de la seva obra escultòrica està relacionada amb l’obra pictòrica de quan va acabar la primera gran sèrie escultòrica, el 1993. Són creacions en bronze, d’animals al·legòrics o de motius propis del seu món artístic.

Les instal·lacions d’art de Barceló

Una de les seves instal·lacions d’art més conegudes és la representació de l’episodi bíblic de la multiplicació dels pans i els peixos, a la capella del Santíssim de la Catedral de Mallorca, a Palma. Consta d’un mural ceràmic de més de tres-cents metres quadrats, interrelacionat amb els elements litúrgics de pedra, els vitralls i el mobiliari de la capella.

Una altra gran instal·lació artística de Barceló són els més de 4.800 metres quadrats d’estalactites de colors que omplen el sostre del Palau de les Nacions, seu de les Nacions Unides, amb les que l’artista volia transformar l’espai en «un mar i una caverna».

L’obra de Barceló no deixa indiferent a ningú. Esperem que aquest post t’hagi acostat una mica més a l’obra d’aquest artista polifacètic.

CTA - CAT - Post - Avantguardes

Potser et pot interessar...

Deixa un comentari

Cap comentari

Encara no hi ha cap comentari en aquesta entrada.

¿Quieres ver el contenido en castellano?