Apunts d'art

Maya Angelou: poemes d’una vida

Saps completar aquestes 14 frases sense fer cap barbarisme?

Maya Angelou (Saint Louis, Missouri, 1928 – Winston-Salem, Carolina del Nord, 2014): escriptora, actriu i activista pels drets civils estatunidenca.

CTA - CAT - Text - Avantguardes

Si hom pensa en la combinació “Maya Angelou: poemes”, el que més la representa a ella i a la seva vida de lluitadora és And still I rise (I, malgrat tot, m’acabo alçant). En les properes línies descobrirem per què.

Joventut

Nascuda amb el nom de Marguerite Johnson, Angelou va passar la joventut amb la seva àvia. Quan tenia 8 anys la va violar l’amant de la seva mare, el qual, després d’estar a la presó, va aparèixer assassinat. Angelou no va parlar en els següents cinc anys perquè pensava que, si ho feia, tindria el poder de matar. Així doncs, es va submergir en el món dels llibres.

Maya Angelou: poemes i poemes i poemes.

Emancipació

Quan va acabar els estudis de secundària, va tenir el seu primer fill. Posteriorment, va viure en diferents ciutats de Califòrnia, on va guanyar-se la vida com a conductora d’autobús, ballarina de clubs nocturns, madame d’un bordell i prostituta.

Activisme i èxit professional

Es va casar, malgrat el segregacionisme de l’època, amb un home blanc d’origen grec. Més tard, l’any 1958 va anar a Nova York i va entrar en contacte amb intel·lectuals i polítics compromesos amb la lluita per la igualtat dels drets dels afroamericans, com ara Luther King.

Entre el 1960 i el 1964 va viure al Caire i a Ghana, on va exercir d’editora de revistes i professora de música i dansa. Va publicar la seva exitosa autobiografía I know why the caged bird sings (Jo sé per què canta l’ocell engabiat) el 1970. En els anys següents es va dedicar a la docència i a la creació de guions, la composició musical per a films i espectacles i l’actuació en series de televisió. Va obtenir medalles i premis Grammy.

A continuació, un dels seus millors poemes, que ha donat nom al documental de Neflix sobre la seva biografia.

And Still I Rise 

You may write me down in history

With your bitter, twisted lies,

You may trod me in the very dirt

But still, like dust, I’ll rise.

Does my sassiness upset you?

Why are you beset with gloom?

’Cause I walk like I’ve got oil wells

Pumping in my living room.

Just like moons and like suns,

With the certainty of tides,

Just like hopes springing high,

Still I’ll rise.

Did you want to see me broken?

Bowed head and lowered eyes?

Shoulders falling down like teardrops,

Weakened by my soulful cries?

Does my haughtiness offend you?

Don’t you take it awful hard

’Cause I laugh like I’ve got gold mines

Diggin’ in my own backyard.

You may shoot me with your words,

You may cut me with your eyes,

You may kill me with your hatefulness,

But still, like air, I’ll rise.

Does my sexiness upset you?

Does it come as a surprise

That I dance like I’ve got diamonds

At the meeting of my thighs?

Out of the huts of history’s shame

I rise

Up from a past that’s rooted in pain

I rise

I’m a black ocean, leaping and wide,

Welling and swelling I bear in the tide.

Leaving behind nights of terror and fear

I rise

Into a daybreak that’s wondrously clear

I rise

Bringing the gifts that my ancestors gave,

I am the dream and the hope of the slave.

I rise

I rise

I rise.

CTA - CAT - Post - Avantguardes

Potser et pot interessar...

Deixa un comentari

Cap comentari

Encara no hi ha cap comentari en aquesta entrada.

¿Quieres ver el contenido en castellano?