Louise Bourgeois: obres i biografia de l’artista de l’aranya

Louise Bourgeois va ser una artista completa que va abordar diversos gèneres, des de l’escultura fins a la pintura, passant pel dibuix, el gravat i les instal·lacions. En les seves creacions, fascinants i originals, va abordar qüestions com la sexualitat, la memòria, les relacions humanes, la maternitat i la recerca de l’equilibri. En aquest article us expliquem més coses sobre Louise Bourgeois, les obres que la van portar a ser considerada una de les artistes més influents del nostre temps.

Louise Bourgeois: obres suggerents i complexes

Nascuda el dia de Nadal de 1911 a París, Louise Bourgeois va iniciar els estudis de geometria espacial i càlcul diferencial però, al cap de poc temps, els va abandonar i va començar a estudiar belles arts. Es va formar a diverses escoles d’art parisenques i va treballar als estudis de diversos artistes, com ara Roger Bissière i André Lhote.

El 1938, després de casar-se amb el professor d’història de l’art Robert Goldwater, es va traslladar a Nova York, on va seguir amb els estudis d’art, interessant-se inicialment per la pintura i el dibuix.

El recorregut artístic de Bourgeois va transcórrer per creacions en forma d’escultures en diversos formats, però també per gravats suggeridors i dibuixos i instal·lacions inquietants.

Ja a la dècada de 1940, Louise Bourgeois va tractar en alguns dels seus dibuixos la temàtica de l’aranya, motiu que més tard recuperaria en una sèrie d’escultures que va fer a la dècada de 1990.

A més a més, el 1941 va crear les primeres escultures de fusta de gran format, la qual cosa li va permetre experimentar amb la representació de fragments del cos humà.

Les primeres exposicions individuals les va realitzar durant la dècada de 1940, quan també va publicar la sèrie de gravats i textos He Disappeared into Complete Silence, on planteja qüestions que es van tornar habituals a la seva obra, com ara la pèrdua de la mare (la seva mare va morir el 1932 ), el rebuig filial, la gelosia, la mort violenta i el canibalisme.

Des dels inicis de la seva carrera, Bourgeois es va interessar pel gravat i a He Disappeared into Complete Silence va reflectir la impressió que li provocaven els gratacels de Nova York, els quals interpretava com a grans gàbies i com a espais incòmodes.

Com hem comentat, ja en aquesta època l’artista va tractar les temàtiques de les aranyes que, després, la farien molt popular en forma d’escultura, com es pot veure també a He Disappeared into Complete Silence.

Durant les dècades de 1960 i 1970, l’escultura de Bourgeois va basar-se en l’experimentació amb formes orgàniques i materials poc estàtics, com ara el plàstic, el làtex i la goma.

El 1970 es va implicar en el moviment feminista nord-americà i va intervenir en diversos debats feministes. La seva escultura en làtex Avenza, que esdevingué part de Confrontation (1978), és d’aquella època.

No va ser fins 1982, quan el Museum of Modern Art (MoMA) de Nova York va realitzar la primera gran retrospectiva sobre la seva obra, que Louise Bourgeois fou reconeguda per la crítica i va obtenir èxit comercial.

Amb el reconeixement internacional van arribar nombrosos premis, com la Medalla Skowhegan d’Escultura, el Premi a la distinció en escultura, el 1990, atorgat pel Centre d’escultura de Nova York, i la Medalla Nacional de les Arts, que li va ser lliurada el 1997 pel president dels Estats Units.

A més a més, Bourgeois va ser escollida membre de diverses acadèmies, entre les quals destaca l’American Academy of Arts and Letters, de Nova York, i va representar els Estats Units a la XLV Biennal de Venècia de 1993.

Va ser en aquest moment quan Louise Bourgeois va començar a crear les aranyes monumentals de bronze i cel·les espacials.

Louise Bourgeois: obres marcades per l’aranya

La temàtica aràcnida en l’obra de Louise Bourgeois és el reflex d’una gran ambigüitat: d’una banda hi ha l’aspecte amenaçador d’una aranya de grans dimensions i, de l’altra, la intenció de mostrar l’animal com a protecció contra el mal, ja que s’alimenta d’insectes que transmeten malalties.

L’aparició de l’aranya a l’imaginari de l’artista té una explicació clarament autobiogràfica. La mare de Bourgeois era restauradora de tapissos i la mateixa Louise l’havia ajudat al taller, per la qual cosa la imatge d’una mare que teixeix, treballadora, neta i pacient sempre va formar part de la seva vida.

Les immenses escultures d’aranya de Louise Bourgeois són un exemple clar de la idea d’aixopluc, ja que per elles mateixes creen un espai intern de protecció.

La trajectòria creativa de Bourgeois va ser molt llarga, com la seva pròpia vida, ja que va morir el 2010, als 98 anys. La seva capacitat d’experimentació i innovació la van portar a continuar creant fins a una edat molt avançada, i va convertir la seva obra en referència per a les generacions d’artistes posteriors.

Esperem que aquest article sobre Louise Bourgeois, les obres i la vida d’aquesta gran artista, la capacitat creativa de la qual no tenia límits, us hagi resultat interessant.