Apunts d'art

Litografies de Picasso: les 9 més destacades

Saps completar aquestes 14 frases sense fer cap barbarisme?

Pablo Picasso es va dedicar intensament a la litografia durant els anys posteriors a la Segona Guerra Mundial, però molt abans ja s’havia iniciat en tècniques similars. El 1899 va fer un gravat, L’esquerrà, al qual van seguir uns 2.200 més, amb tècniques de xilografia, calcogravat, litografia, aiguafort, aiguatinta, punta seca o relleu.

CTA - CAT - Text - Avantguardes

En aquest article fem un repàs de les principals litografies de Picasso.

Els inicis del Picasso gravador

Durant els primers anys d’experimentació amb aquesta tècnica, Picasso es va dedicar bàsicament a gravats en aiguafort i punta seca. El 1919 va fer la seva primera litografia com a tal: una invitació a una exposició de la galeria Rosenberg de París. Fins al 1930 va il·lustrar alguns llibres, catàlegs i invitacions amb tècnica litogràfica, encara que va continuar utilitzant també altres tècniques, com la xilografia.

litografia picasso
Àpat frugal, Pablo Picasso, 1904
Un aiguafort gravat on Picasso mostra gran domini de la tècnica
Imatge de Artium
litografia picasso
Alegria maternal, Pablo Picasso, 1922
Imatge de Artium

El gravat picassià més lúcid

A partir del 1930, l’artista fa algunes de les obres mestres amb aquesta tècnica, com els 100 gravats que componen la “Suite Vollard”, una sèrie que va fer entre el 1930 i el 1937, editada el 1939 pel seu marxant Ambroise Vollard.

La primavera del 1935 va fer la Minotauromàquia, un aiguafort amb gratat que va imprimir Roger Lacourière. És el gravat més important de Picasso i és considerat un dels millors del segle XX. Creat un any abans de l’inici de la Guerra Civil Espanyola, és qualificat com un dels precedents del Guernica.

litografia picasso
Minotauromàquia, Pablo Picasso, 1935
Imatge de Artium

El 1937, en plena Guerra Civil, grava dos aiguaforts titulats Somni i Mentida de Franco per a recaptar fons per al govern de la República.

La litografia i les seves temàtiques

Després de la Segona Guerra Mundial, el 1945, Picasso va mostrar interès per la litografia al taller de Fernand Mourlot, a París, amb qui va col·laborar fins al 1955. Es va implicar en tot el procés de producció, des del dibuix sobre pedra fins als primers tiratges. 

litografia picasso
La partida, Pablo Picasso, 1951
Imatge de Artium

Picasso va conèixer Françoise Gilot l’any 1943, i va viure amb ella des del 1945 fins al 1954, anys en què es va dedicar intensament a la litografia. D’aquesta època són La jove artista, 1949, on veiem Gilot, embarassada de la seva filla Paloma i amb el seu fill Claude al costat; El taller (1948), i Françoise amb un llaç als cabells (1946), de la qual va fer 12 litografies, i que va modificar des d’una imatge realista fins a convertir Françoise en la dona sol.

Durant aquest període de creació, les interpretacions i variacions són una de les característiques de la seva obra litogràfica i les temàtiques són cada vegada més àmplies. No tracta només els horrors de la guerra, sinó que, col·laborant amb moviments pacifistes, utilitza la figura del colom blanc com a símbol de pau. De fet, El colom, 1949, es va convertir en un símbol internacional en ser triat per al cartell del primer Congrés Mundial per la Pau, que va tenir lloc aquell any a París.

litografia picasso
Colom de la pau, Pablo Picasso, 1949
Imatge de alcala4deprimaria

Una altra obra destacada de l’època que comentem és La sardana de la pau, del 1953.

litografia picasso
La sardana de la pau, Pablo Picasso, 1953
Imatge de Subastareal

Posteriorment, a finals dels anys cinquanta, Picasso il·lustra el llibre La tauromàquia o l’art de torejar, de José Delgado, amb una sèrie d’aiguatintes sobre aquesta pràctica.

litografia picasso
Paseo de cuadrillas, Pablo Picasso, 1957
Imagen de Artium

Les tècniques utilitzades en la litografia de Picasso

En la seva obra litogràfica Picasso va utilitzar pedra calcària, però quan va considerar que aquest material encotillava la grandària dels gravats, va evolucionar cap a planxes de zinc o altres formats que li permetien crear obres més grans.

També va experimentar amb el llapis gras, la ploma i l’aiguada i va utilitzar diferents procediments:

  • Litografia sobre paper entintat, amb dibuix fet per retallades, esgrafiat o gratat i transferit sobre la pedra: El circ, 1945.
  • Gravat sobre zinc: Cara negra, 1948.
  • Litografies en colors sobre paper: Dona asseguda en una butaca, 1947.

Si t’ha interessat aquest article i vols ampliar els teus coneixements sobre l’obra de Picasso. Grup Enciclopèdia t’ofereix una fantàstica opció: Picasso, obra catalana és una obra de gran format i excel·lent qualitat, amb reproduccions de l’artista i un estudi sobre la seva relació amb el món literari català. Una obra única!

CTA - CAT - Post - Avantguardes

Potser et pot interessar...

Deixa un comentari

Cap comentari

Encara no hi ha cap comentari en aquesta entrada.

¿Quieres ver el contenido en castellano?