Apunts d'art

Litografies antigues: art per a tots els públics

La litografia és una tècnica que permet estampar una imatge en un suport com el paper a partir d’una pedra. Malgrat el que pugui semblar, es tracta d’una tècnica relativament recent, descoberta el 1798 per Alois Senefelder. Això fa que, quan es parla de litografies antigues (no de litografies fetes en època antiga), en realitat s’estigui parlant d’obres que daten de principis del segle XIX.

 

CTA - CAT - Text - Ebook Avantguardes

Encara que la litografia es va utilitzar de manera molt habitual al llarg del segle XIX i principis del XX per a il·lustrar cartells i diaris, avui dia aquesta pràctica ha caigut en desús i la seva utilitat principal és la reproducció d’obra gràfica de contingut artístic.

Què és la litografia?

La litografia és un sistema d’impressió basat en el fenomen de la repulsió existent entre l’aigua i les matèries greixoses. Per a fer-la, es fixa el dibuix sobre la pedra litogràfica (o bé sobre una planxa metàl·lica de zinc o alumini) mitjançant una solució greixosa. Després, gràcies a dues sèries de corrons, uns amb aigua i uns altres amb tinta, s’aconsegueix que la impressió de la tinta es faci sobre el suport desitjat, generalment paper o cartó.

litografies antigues
Fashion, dresses, jackets, hats etc.

Origen i creació de les litografies antigues

El mètode d’impressió litogràfic va ser descobert per Alois Senefelder el 1798, època de la qual procedeixen també les primeres litografies que coneixem. Senefelder era un dramaturg amb pocs recursos econòmics que es trobava a Munic, especulant sobre la manera d’aconseguir abaratir la reproducció dels seus escrits. Després d’haver fracassat amb diversos experiments que havia dut a terme utilitzant com a suport làmines de coure, gràcies a una anotació fortuïta que s’havia fet sobre una pedra calcària l’artista va ser capaç de descobrir els principis bàsics de la polyauthografia, nom amb el qual es va designar al principi la tècnica d’impressió litogràfica.

La manera en què es duia a terme el procés litogràfic va fomentar cert secretisme, cosa que va dotar tot el procés d’un aire de misteri. Els qui desconeixien el fenomen fisicoquímic de la mútua atracció de les diferents matèries greixoses i el rebuig recíproc entre aquestes matèries i l’aigua hi veien un deix de coneixement ocultista, no mancat de certa màgia que no arribaven a comprendre.

És per això que es van publicar moltes notícies sobre el tema i, més endavant, es van editar manuals que definien el procés i la seva evolució. Malgrat tot, la falta de transparència va continuar sent constant, ja que cada innovació o actualització del procés es guardava amb recel, cosa que feia que arribés al gran públic sempre amb endarreriment.

Finalment, als anys 20 del segle XIX, van començar a obrir per tot Europa les primeres impremtes que utilitzaven tècniques litogràfiques en la impressió i estampació de les seves publicacions. En els seus inicis, aquests primers tallers es van decantar per la producció industrial, especialment l’estampació de textos, mapes i partitures musicals, i va ser més endavant quan les tècniques litogràfiques van començar a utilitzar-se amb finalitats artístiques.

litografies antigues
From First Century of National Existence; The United States – 1873

Les primeres litografies a Catalunya

Les litografies més antigues que poden trobar-se a Catalunya tenen l’origen en la figura de Carlos de Gimbernat, un naturalista que va conèixer la tècnica a Munic el 1806 i que va enviar una memòria explicativa sobre el nou art d’impressió al govern espanyol. Gimbernat va ser deixeble de Senefelder en l’art litogràfic, i es va ocupar d’imprimir amb la nova tècnica uns mapes geològics. També va editar en castellà el Manual del soldat espanyol a Alemanya (1807), que incloïa un mapa litogràfic il·luminat.

No obstant això, les conseqüències de la guerra del Francès (1808-1814) van impedir que les temptatives de precursors com Gimbernat poguessin prosperar i aconseguir l’expansió de la litografia. De fet, la situació bèl·lica generalitzada a tota Europa durant les primeres dècades del segle XIX va frenar considerablement l’expansió de la litografia a tot el continent. Per aquest motiu, és destacable el fet que la primera publicació destinada a la difusió de la nova tècnica litogràfica a la península Ibèrica es portés a terme a Catalunya. En aquest cas, es tracta del primer número de Memòries d’Agricultura i Arts, que va veure la llum a Barcelona el 20 de gener del 1819.

També el 1819, Antoni Brusi i Mirabent, editor del Diari de Barcelona, va crear un taller de litografia a la capital catalana, i va començar així una llarga trajectòria de germanor entre litografia i diaris vigent fins que la introducció de noves tècniques, com el fotogravat, va acabar arraconant l’art litogràfic. A partir de llavors el seu ús va quedar reservat als cartells i als treballs comercials. Més tard, però, va ser recuperada pel món de l’art, que va veure en la tècnica de la litografia antiga una forma d’expressió plàstica igualment vàlida que altres suports, amb una capacitat de difusió molt més alta i més rendible.

CTA - CAT - Post - Ebook Avantguardes

Potser et pot interessar ...

Deixa un comentari

Cap comentari

Encara no hi ha cap comentari en aquesta entrada.

¿Quieres ver el contenido en castellano?