Apunts d'art

L’escultura del ‘cinquecento’: obres de Miquel Àngel

Saps completar aquestes 14 frases sense fer cap barbarisme?

En aquest article parlarem de l’escultura del cinquecento i d’algunes de les obres més importants de Michelangelo Buonarroti, Miquel Àngel.

El cinquecento

Durant el segle XVI, la influència de l’art italià era tan important que els artistes de tot el continent viatjaven a Itàlia per conèixer les innovacions de l’escola florentina, la veneciana o la napolitana. 

ENC - CAT - Text - Pintores

Així mateix, les corts reials, les cases nobiliàries i les residències de la burgesia de tots els països encarregaven obres als artistes italians. Un dels grans mestres del cinquecento va ser Michelangelo Buonarroti, conegut tradicionalment en català com a Miquel Àngel. A continuació comentarem algunes de les seves obres escultòriques més famoses.

David, 1501-1504

David, Miquel Àngel, 1501-1504. Imatge: Google Arts & Culture

El David de Miquel Àngel va ser esculpit a partir d’un bloc de marbre de Carrara que va estar emmagatzemat durant anys, en espera de ser tallat. A mitjans del segle XV, els directors de l’Opera del Duomo i els líders del gremi de teixidors de Florència van promoure un projecte molt ambiciós que consistia a esculpir dotze figures per decorar l’exterior de la catedral de Santa Maria del Fiore, avui coneguda com el Duomo de Florència.

Aquest bloc de marbre de 5,50 metres es va anomenar “el gegant”, després que l’any 1460 Agostino di Duccio i Antonio Rossellino intentessin esculpir-lo sense èxit i el deixessin inutilitzable per al projecte de les dotze figures. Al segle XVI, l’Opera del Duomo de Florència va encarregar a Miquel Àngel esculpir “el gegant”, projecte que va despertar tant d’interès en l’artista que fins i tot va decidir aïllar-se per fer l’escultura.

El David de Miquel Àngel transmet dramatisme a través d’uns ulls i d’un cos plens de tensió. Al cos s’hi veuen esculpits els tendons, la musculatura i, fins i tot, les venes. Actualment és considerada una de les millors obres de la producció escultòrica de l’artista.

Moisès, 1513

Tomba de Juli II, Moisès de Miguel Ángel

Moisès, Miquel Àngel, 1513. Imatge: Agència Nacional de Turisme d’Itàlia

El Moisès de Miquel Àngel està ubicat a l’església de San Pietro in Vincoli, al barri de Monti, a Roma. Aquesta obra va ser esculpida com a part del monument fúnebre que el papa Juli II havia encarregat a Miquel Àngel, i no es va acabar fins després de la mort del pontífex. Originàriament havia d’ubicar-se a la basílica de Sant Pere del Vaticà, lloc d’enterrament dels papes, però després de la mort de Juli II es va instal·lar com a cenotafi a San Pietro in Vincoli.

L’escultura representa un majestuós Moisès després de l’entrega dels Deu Manaments a la muntanya del Sinaí, on va trobar al poble d’Israel adorant un ídol, conegut com el vedell d’or. El profeta sedent porta les Taules de la Llei jueva sota un braç i, amb l’altra mà, s’acaricia la barba. En paraules de Vasari, aquesta obra va ser esculpida amb un grau tan elevat de perfecció que sembla més “un treball de pinzell que de cisell”.

Miquel Àngel va crear un Mosès tan ple de vida, irritat i rabiós per la idolatria del poble jueu, que sembla que l’escultura estigui a punt d’aixecar-se.

Pietat, 1498

Pietat, Miquel Àngel, 1948. Imatge: My Modern Met

Una Pietat, o Pietà, en art cristià, consisteix en la representació (generalment escultòrica) de la Mare de Déu sostenint el cos sense vida de Crist.

Aquest motiu artístic va arribar a Itàlia al segle XV i els artistes renaixentistes el van adaptar a l’escultura en marbre. Per la seva banda, Miquel Àngel va fer història amb una interpretació sense precedents.

A finals del segle XV, Michelangelo Buonarroti ja era conegut per la seva habilitat per pintar i esculpir figures bíbliques de manera realista. Així, l’any 1497, just abans d’iniciar-se el segle XVI i d’entrar de ple en el període del cinquecento, el cardenal Jean Bilhères de Lagraulas, ambaixador de França a la Santa Seu, va demanar a l’artista que creés una Pietat a gran escala per a la seva tomba. L’any següent, Miquel Àngel va començar a treballar en l’escultura, que va tallar en un únic bloc de marbre de Carrara.

De la mateixa manera que passa amb altres obres de l’artista, aquesta escultura il·lustra els ideals del Renaixement. Per una banda, destaquen el detallisme i l’interès per la representació naturalista, en contraposició amb les formes de l’art medieval. Per l’altra, l’equilibri de la composició piramidal, que proporciona una sensació d’estabilitat.

Tot i que va estar a la capella funerària del cardenal a la Ciutat del Vaticà durant segles, finalment es va col·locar a la basílica de Sant Pere, i és consagrada com una de les escultures més importants del món.

ENC - CAT - Post - Pintores

Potser et pot interessar...

Deixa un comentari

Cap comentari

Encara no hi ha cap comentari en aquesta entrada.

¿Quieres ver el contenido en castellano?