Apunts d'art

L’escultura a l’impressionisme: l’obra d’Auguste Rodin

Saps completar aquestes 14 frases sense fer cap barbarisme?

L’impressionisme és un moviment artístic que es va desenvolupar durant la segona meitat del segle XIX. Es va caracteritzar per la voluntat de plasmar la llum tal com la percebia l’artista en un instant concret. És per això que, en lloc de treballar a l’estudi a partir d’imatges prèvies o fotografies, els pintors impressionistes acostumaven a pintar a l’aire lliure per poder captar l’essència de la natura en un moment determinat.

Auguste Rodin: molt més que escultura de l’impressionisme

Rodin, que quan era jove dubtava sobre si convertir-se en pintor o en escultor, es va interessar pels corrents pictòrics de la seva època. 

ENC - CAT - Text - Pintores

Finalment, però, el fet d’estudiar a la Petite École i de treballar a Brussel·les amb Carrier-Belleuse el va separar de la influència de l’ambient parisenc i, a poc a poc, va anar adoptant un estil propi.

L’any 1887 Rodin va ampliar el seu cercle d’amistats i va conèixer els artistes impressionistes Renoir, Pissarro, Sisley, Whustler i Monet. En aquella època també es va relacionar amb artistes que conreaven altres estils artístics. Dos anys més tard, amb motiu de l’Exposició Universal del 1889, Monet va proposar-li de participar en una exposició a la galeria Georges Petit, que va ser tot un èxit.

L’aspecte inacabat de les seves obres, la seva manera de capturar la llum i el moviment, molt poc rígid, viu i ple de matisos, fan que, tot i que ens trobem davant d’un artista amb un estil molt propi, les obres de Rodin presentin característiques pròpies de l’impressionisme. A continuació, parlem de tres de les seves escultures més famoses.

El petó

El petó, Auguste Rodin, 1882. Imatge: Museu Rodin

El petó és una escultura que representa Paolo i Francesca, personatges que La Divina Comèdia que van ser assassinats pel marit d’ella quan els va sorprendre fent-se un petó, motiu pel qual van ser condemnats a errar per l’infern. Rodin va crear l’escultura l’any 1886 com a part de la seva obra Les portes de l’infern, però va acabar convertint-la en una obra autònoma, ja que la felicitat que desprenia la peça contrastava amb el seu gran projecte.

Es tracta d’un modelatge flexible i llis, dinàmic i ple de detalls, en el qual els dos amants es fusionen amb la pedra sobre la qual estan asseguts. L’encant del tema va convertir aquesta escultura en un èxit immediat, i l’estat francès en va encarregar a l’artista una versió ampliada en marbre.

El pensador

El pensador, Auguste Rodin, 1903. Imatge: Museu Rodin

La primera versió d’El pensador de Rodin s’anomenava El poeta i representava Dant, l’autor de La Divina Comèdia. L’obra també havia de formar part de Les portes de l’infern. En el context original, l’home estava inclinat endavant per observar els cercles de l’infern mentre meditava sobre la seva obra poètica, que l’ajudava a alliberar-se del seu patiment.

Finalment, El pensador es va crear com una obra autònoma i es va començar a mostrar a partir del 1888. És interessant destacar el contrast entre el gest del personatge, immers en les seves reflexions, i el seu cos, que sembla que hagi d’aixecar-se en qualsevol moment.

Monument a Balzac

Monument a Balzac, Auguste Rodin, 1898. Imatge: Museu Rodin

Aquesta escultura va significar una gran innovació en la trajectòria professional de Rodin, que va acoblar el cos i el cap del personatge mesclant diferents estils. Així, el cap és una concentració de trets facials expressius de Balzac, mentre que el cos tendeix a la dissolució de la forma, i juga amb la bata que l’envolta.

Es tracta d’un monument revolucionari que no busca una representació fidedigna, sinó que pretén evocar l’essència de l’escriptor.

L’obra de Rodin desprèn matisos i tècniques que ens permeten observar l’estil personal de l’artista, que va transformar la visió de l’escultura i va marcar les generacions d’escultors següents.

ENC - CAT - Post - Pintores

Potser et pot interessar...

Deixa un comentari

Cap comentari

Encara no hi ha cap comentari en aquesta entrada.

¿Quieres ver el contenido en castellano?