Leonetto Cappiello, la revolució de la publicitat gràfica

Leonetto Cappiello va ser considerat un dels pares de la publicitat moderna, i els seus cartells van representar tota una innovació en el món publicitari. En aquest post t’expliquem més coses sobre la figura de Leonetto Cappiello i la importància del cartell en la publicitat gràfica.

Leonetto Cappiello, artista del cartell

Pintor, caricaturista i escultor, Leonetto Cappiello va revolucionar el disseny de cartells i la publicitat gràfica amb les seves obres de disseny excèntric, que el van portar a destacar en el moviment d’art-déco, durant els anys vint del segle xx.

L’estil gràfic de Cappiello era ben característic: feia servir una sola imatge, sovint humorística o estranya, i la col·locava sobre un fons fosc, de manera que cridava poderosament l’atenció de l’observador.

Cappiello, nascut l’any 1875 a la Toscana, es va dedicar sobretot al cartellisme, produint més de 1.000 cartells durant els seus 40 anys de carrera, tot i que també va realitzar petites estàtues caricaturesques i va projectar cartrons de tapisseria.

Pel seu caràcter de comunicació de masses, el cartell havia de complir, amb una simplicitat suggeridora i original, una característica essencial: connectar ràpidament amb el públic. Va ser un gran mitjà de comunicació a partir del segle xix, quan la litografia va permetre que es perfeccionés i es desenvolupés amb plenitud, passant a ser policromat i de grandària superior.

A finals de segle xix els cartells destacaven per la seva gran qualitat, ja que s’hi dedicaven els millors artistes de l’època. Era el moment de Jules Chéret, Honoré-Victorin Daumier, Édouard Manet, etc. Tot i que en destaca un nom per sobre de tots: Henri Marie de Toulouse-Lautrec, l’obra cartellista del qual sorprèn pel seu colorit, força i modernitat.

La història de la publicitat gràfica va molt lligada al cartell, ja que aquest era un dels suports més utilitzats en l’acció publicitària.

Cappiello i el naixement de la publicitat

El segle xix havia estat el moment real d’inici de la publicitat, com a cultura de la imatge i de la paraula, fetes servir amb finalitat persuasiva. Els precedents d’activitat comunicativa semblant, que havien existit fins al segle xviii, no tenien res a veure amb la publicitat, tal com la coneixem des del segle xix.

Al segle xix va ocórrer, doncs, que les necessitats de la indústria i el comerç en creixement es van unir a les noves possibilitats que oferia l’evolució de les arts gràfiques, i això va facilitar el desenvolupament de la publicitat.

Ja en el segle xx els corrents fauvistes, cubistes, abstractes o superrealistes també van influir en les creacions cartellistes. Va ser en aquest context quan, a França, va destacar l’obra de Cappiello, que s’havia establert a París el 1898, i que l’any 1900 ja va realitzar anuncis per al Folies-Bergère.

Cappiello també va dibuixar els cartells d’anuncis de diversos productes catalans, com l’Aigua de Vilajuïga o l’Anís Infernal.

La presència de l’obra de Cappiello en els anuncis de productes catalans no agradava a tothom. Eugeni d’Ors va mostrar el seu disgust, comentant que els considerava «una cosa molt dolenta».

Altres obres cartellistes de Cappiello són els anuncis d’El Gramophone, «la millor màquina parlant», aparegut a La Veu de Catalunya l’any 1905, el dels Pianos Ortiz & Cussó, que encapçala aquest article i mostra una rotunda dona pianista, publicat en el Butlletí de la Societat d’Atracció de Forasters, o el de la marca Cinzano, l’any 1910. Leonetto Cappiello va morir a Grasse, a la Provença francesa, l’any 1942.