Le Corbusier i els seus dibuixos: una passió més enllà de l’arquitectura

Le Corbusier, a més a més del seu gran llegat arquitectònic, va crear una gran varietat de pintures, gravats i escultures. A continuació, et parlarem de la relació de Le Corbusier i els seus dibuixos amb la seva obra arquitectònica.

Le Corbusier i els seus dibuixos: una passió que va néixer abans que l’arquitectura

La passió de Le Corbusier per la pintura i el dibuix va començar abans que la seva trajectòria com a arquitecte. De fet, als tretze anys va ingressar a l’Escola d’arts aplicades de La Chaux de Fonds. El seu professor, Charles L’Eplattenier, va ser qui li va inculcar la inquietud per la pintura i, posteriorment, per l’arquitectura.

No obstant això, encara que l’arquitectura va ser la seva principal activitat, mai va deixar de banda la seva afició per la pintura i el dibuix. Per a Le Corbusier, aquesta disciplina no era una simple eina: era un laboratori plàstic, que li servia per experimentar amb les idees i amb les possibilitats de les futures obres arquitectòniques.

De plànols de viatges de joventut fins al purisme

Durant la joventut, Le Corbusier va fer diversos viatges per Europa en els quals va crear una gran quantitat d’esbossos d’edificis emblemàtics. A partir d’aquests, va dur a terme una anàlisi que seria clau per a tot el seu treball arquitectònic posterior.

Tanmateix, la seva obra pictòrica no es limitava a dibuixos tècnics: Le Corbusier va desenvolupar un estil acolorit, conceptual i vibrant que no tenia gens a veure amb el seu estil arquitectònic. Les seves inquietuds pictòriques es relacionaven amb l’abstracció, malgrat que, sobretot, el seu objectiu era aprofundir en la relació d’objectes i personatges en un espai, un principi que també tenia molt present en la seva faceta d’arquitecte.

En la seva obra s’observen certes semblances amb el cubisme sintètic de Juan Gris i Picasso. Això sí, no s’acabava d’identificar amb aquest corrent artístic: el 1918 va publicar, juntament amb l’artista Amédée Ozenfant, Après li cubisme, un manifest on es defineixen les bases del purisme, un estil nou que suposava una evolució del cubisme i parava esment, sobretot, a l’ordre compositiu i a una estructura geomètrica rigorosa.

El modulor i l’obsessió per la figura humana

Durant els anys 1930, el tema central de Le Corbusier va ser la figura humana. Les seves obres eren treballs molt expressius, amb contorns sense impureses que mostren rostres, mans i peus que es sobreposen els uns als altres i, de vegades, apareixen deformats. A més a més de la pròpia reproducció pictòrica, Le Corbusier va desenvolupar una obsessió especial per les proporcions i les mesures de l’ésser humà. Era tant així que va investigar fins a trobar el seu propi sistema, el primer mètode nou que s’aplicava des del Renaixement. Es tractava d’El modulor, que va tenir un gran èxit i es va esgotar ràpidament.

La importància dels croquis explicatius per a Le Corbusier

Els dibuixos eren una constant per a Le Corbusier: significaven un mitjà de comunicació per representar la seva visió de l’entorn. En aquest sentit, els seus dibuixos didàctics o croquis explicatius li servien per expressar idees i fer realitat les propostes teòriques. Encara que es tractés de dibuixos per a projectes i plans urbanístics, Le Corbusier sempre duia a terme representacions molt elaborades, amb un traç net i amb presència de persones i elements naturals.

Per a Le Corbusier, els seus dibuixos i pintures eren molt més que un passatemps o un mitjà per desenvolupar la seva arquitectura: li servien per compilar informació, analitzar i posar en pràctica idees sobre temes que l’interessaven. Coneixies aquesta faceta del famós arquitecte?