L’art abstracte: 4 pintors que has de conèixer

Amb l’arribada de les avantguardes, al mapa de l’art mundial, va aparèixer una nova forma de fer art sense elements figuratius, ple de formes i color. Això es pot definir com a art abstracte, encara que no es redueix a només un moviment artístic. És un art que es pot veure en molts països i en diferents àmbits, com ara l’escultura o la pintura.

En aquest post et presentem quatre dels artistes abstractes més representatius.

Què és l’art abstracte?

L’art abstracte es pot definir com un art on es representen figures que no tenen res a veure amb el món real. No hi ha paisatges, ni objectes quotidians, ni figures humanes, sinó que és un conjunt de formes, línies i colors que representen l’expressió individual de l’artista. Aquests colors i línies adquireixen un altre significat, ja que mostren idees, pors o sentiments. No obstant això, aquest tipus d’art també es pot apreciar en l’escultura o, fins i tot, en l’arquitectura.

Encara que alguns experts defensen que al Paleolític (2.500.000 aC – 8.000 aC) ja es podia trobar art abstracte, aquest es remunta al segle xix. No obstant això, va tenir el seu moment de fama amb l’arribada de les avantguardes, especialment abans de la Primera Guerra Mundial. Amb la postguerra, l’art abstracte va donar pas a l’expressionisme abstracte i al surrealisme, però posteriorment va ser redescobert als Estats Units durant la dècada de 1950. A l’art abstracte hi ha diferents moviments, com el De Stijl (o neoplasticisme) i el suprematisme, i artistes individuals.

Wassily Kandinsky

Wassily Kandisnky (1866-1944) va ser un dels principals precursors de la pintura abstracta. Va passar per diferents etapes, des de l’impressionisme al fauvisme, i el 1911 va fundar, juntament amb el pintor Franz Marc, el grup Der Blaue Reiter. Allà va desenvolupar les seves aquarel·les abstractes, en les quals els colors i les formes eren capaces d’expressar emocions i aproximar-se a la música. Entre les seves obres més conegudes destaquen Composició 8 (1923), El Genet blau (1903) o Estudis de color en quadres (1913). També va ser un reconegut teòric de la pintura, sobretot gràcies al seu llibre De l’espiritual en l’art (1912).

Piet Mondrian

Piet Mondrian, nom amb el qual és conegut Pieter Cornelis Mondriaan (1872-1944), va ser el fundador del neoplasticisme i del grup De Stijl. Es va formar en pintura paisatgística però, durant la seva estada a París, es va deixar influenciar pel cubisme. A partir de la Primera Guerra Mundial, el seu estil es va basar en el domini de les línies rectes, amb colors primaris i composicions harmonioses. Juntament amb Theo van Doesburg van reivindicar una pintura abstracta amb figures geomètriques i sense dimensions, de manera que no es vegi el traç característic de l’artista. Alguns dels seus quadres més reconeguts són Composició en vermell, groc, blau i negre (1921), Broadway boogie-woogie (1940), o Composició II amb vermell, blau i groc (1930).

Robert Delaunay

Robert Delaunay (1885-1941) va ser un dels pares de la pintura abstracta a França. Va estudiar les pintures de Cézanne amb profunditat i, al llarg de la seva trajectòria, va anar jugant amb l’art figuratiu, sobretot durant la seva estada a Espanya i Portugal. Va ser convidat a la primera exposició de Der Blaue Reiter i, posteriorment, es va deixar seduir per l’art dadà i el surrealisme. No obstant això, normalment està relacionat amb l’orfisme, un moviment artístic que apostava per un cubisme acolorit i abstracte que, com Kandinsky, també jugava amb la música. Entre les seves obres cal destacar Tour Eiffel (1911), Ritme (1912), o Formes circulars (1930).

Kazimir Malévich

Kasimir Severinovič Malevič (1878-1935) és mundialment famós pels seus quadres suprematistes, un dels principals moviments de l’avantguarda a Rússia. Aquest corrent defensava la pintura abstracta basada en l’ús de figures geomètriques i de «la supremacia de la sensibilitat pura». Va rebre les influències del fauvisme i dels pintors cubistes, entre altres estils, però també es va basar en l’art popular del seu país. Al llarg de la seva carrera va passar per diferents etapes artístiques com a pintor, sobretot amb la imposició de la Revolució Russa, malgrat que, en els seus últims anys, va tornar a l’art figuratiu. Algunes de les seves obres més internacionals són Quadrat negre sobre fons blanc (1915), Blanc sobre blanc (1918), Composició suprematista (1916).

Esperem que aquest post t’hagi agradat i que gràcies a ell hagis descobert una altra faceta de l’art i de les avantguardes.