L’arquitectura en l’Art Nouveau

L’Art Nouveau, o «art nou» en català, va ser un dels moviments artístics més importants de finals del segle xix. Va obtenir un gran èxit en moltes ciutats europees, com Viena o Barcelona, malgrat que en aquesta ciutat se’l va conèixer més com a Modernisme.

En aquest article et fem una introducció breu sobre aquest moviment, en concret sobre l’arquitectura modernista.

Què és el Modernisme?

Aquest moviment artístic procedeix del prerafaelitisme i el simbolisme i, malgrat el seu nom francès, molts experts situen els seus orígens a Anglaterra. Va tenir un especial èxit a Europa, entre finals del segle xix i principis del xx, fins a l’arribada de la Primera Guerra Mundial.

S’inspira principalment en les corbes que genera la natura, com els circells, i en figures geomètriques complexes. A més a més, els artistes de l’Art Nouveau tenien un gust especial per les figures sinuoses i estilitzades, tot el que era exòtic, l’asimetria, l’elegància, el detallisme i el dinamisme de les formes.

Amb l’arribada de l’Exposició Universal de París de 1900, l’Art Nouveau es va internacionalitzar a Occident. I poc temps després es va convertir en un símbol de luxe i modernitat, i va obtenir diferents noms segons el país: Modern Style, Sezessionstil, Jugendstil o Modernisme.

Aquest art es va practicar en la pintura, l’escultura, l’arquitectura i les arts decoratives, tot i que també està considerat un corrent literari. Alguns dels artistes més coneguts són Alphons Maria Mucha (1860-1939), Gustav Klimt (1862-1918) i Antoni Gaudí (1852-1926).

L’arquitectura en l’Art Nouveau

Els edificis de l’Art Nouveau es caracteritzen per l’escultura ornamental, amb formes humanes o de la natura. En destaquen decoracions inspirades en el món vegetal, com flors i insectes, que es combinen amb vitralls i grans estructures. També hi ha una preferència pel ferro, com a les boques de metro de París, o les construccions policromàtiques i eclèctiques, com el Palau de la Música (1905-1908).

Es pot veure la seva influència en les principals ciutats europees, com a París, Praga, Viena, Glasgow o Barcelona, però el seu origen probablement provingui de Brussel·les, de la mà d’Henry Clemens van de Velde (1863-1957), Victor Horta (1861-1947 ) i Paul Hankar (1859-1901). En els anys posteriors, els arquitectes van deixar de banda la funcionalitat de les llars i es van centrar en l’aparença exterior. Des d’aleshores, a poc a poc va anar deixant pas a altres moviments, com la Bauhaus.

Arquitectes modernistes

Probablement, l’arquitecte més conegut del Modernisme és el català Antoni Gaudí (1852-1926). Va néixer a Riudoms o a Reus, i va dissenyar alguns dels edificis més icònics de Barcelona, com la Pedrera o Casa Milà (1906-1910), la Casa Batlló (1904-1906), el parc Güell (1900-1914) o la basílica de la Sagrada Família (1882-), que encara no s’ha acabat de construir.

Un altre arquitecte de renom va ser Joseph Maria Olbrich (1867-1908), un dels protagonistes de la Secessió de Viena. Les seves obres es caracteritzen per la combinació dels estils neogòtic i neoclàssic. Entre els seus edificis principals destaca el pavelló de la Secessió (1898), que destaca per una cúpula d’or i on, actualment, s’exposen diverses obres avantguardistes. També és un lloc conegut per tenir el mural Fris de Beethoven (1902), de Gustav Klimt.

Otto Wagner (1841-1928), de procedència vienesa, és famós per la reurbanització que va dur a terme a la seva ciutat natal, el 1890, i la construcció del seu característic tren metropolità suburbà (1894-1897). El 1895 va escriure Moderne Architektur, que seria un dels textos més influents de l’Art Nouveau, i va construir la seva famosa Majolikahaus (1898). Amb l’arribada del moviment artístic de la Secessió, va centrar-se en la recerca de materials nous, com es pot veure en el seu Postsparkassenamt de Viena (1904-06).

Charles Rennie Mackintosh (1868-1928) està considerat el pare del Modernisme escocès (o Glasgow Style) i un dels protagonistes de l’Escola de Glasgow, de la qual va arribar a ser el seu director. Les seves obres es caracteritzen per l’ús d’un decorat simple i del joc de volums arquitectònics. Alguns exemples són la mateixa Glasgow School of Art (1898-1909) i la casa de camp Hill House (1902-1903).

Com hem esmentat abans, Henry Clemens van de Velde (1863-1957) va ser un dels principals fundadors de l’arquitectura de l’Art Nouveau. Va pertànyer al grup intel·lectual Cercle dels XX i es va interessar pel postimpressionisme i les obres de William Morris (1834-1896). Posteriorment es va instal·lar a Alemanya, on coquetejaria amb el Jugendstil i el racionalisme de l’escola Bauhaus. Algunes de les seves obres més destacables són la Vil·la Esche (1902-1903) i la Torre dels llibres (inaugurada l’any 1942).

Esperem que t’hagi agradat aquest article i que hagis pogut veure una altra manera d’observar l’arquitectura i l’art modern.