Apunts d'art

L’arquitectura del segle XIX i el protagonisme del ferro

Saps completar aquestes 14 frases sense fer cap barbarisme?

Després de la Revolució Industrial i els canvis que el seu impacte va generar en un model de societat que evolucionava, van sorgir noves necessitats arquitectòniques. Així, la construcció d’elements com viaductes, vies de tren, mercats o galeries comercials i biblioteques va proliferar durant aquells anys.

CTA - CAT - Text - Avantguardes

L’element més determinant de totes aquestes noves construccions va ser l’ús del ferro. Gràcies a aquest nou material, els edificis van poder ser més lleugers, amb la qual cosa també es va aconseguir que es fessin més alts, més grans i més amplis en l’interior. És el millor exemple de la combinació original d’arquitectura i enginyeria.

Exemples de l’arquitectura del segle XIX

Hi ha moltíssims exemples icònics d’arquitectura del segle XIX, tant dins com fora de Catalunya.

Torre Eiffel 

L’exemple més conegut i internacional de l’arquitectura del segle XIX executat seguint els paràmetres de l’arquitectura del ferro és, sens dubte, la torre Eiffel de París. La seva construcció es va dur a terme amb motiu de l’Exposició Universal del 1889, i és la construcció més coneguda de l’enginyer francès Alexandre-Gustave Eiffel, que li dona nom. La torre Eiffel representa el monument més representatiu de l’enginyeria civil de l’època (en origen era una torre de telecomunicacions). El seu disseny i la seva alçària només van poder arribar a desenvolupar-se a partir de l’ús de l’arquitectura del ferro, ja que aquest material disposa de les característiques necessàries per a dur a terme construccions d’aquesta grandària, alçària i magnitud.

Umbracle i hivernacle del parc de Ciutadella de Barcelona

Dos exemples més de l’arquitectura del segle XIX i de l’arquitectura del ferro els trobem al parc de la Ciutadella de Barcelona. L’umbracle i l’hivernacle els havia començat a construir Josep Fontserè, i els va continuar Josep Amargós. El primer va ser ideat per a acollir plantes que necessiten ombra. Per això, es va triar construir-lo amb columnes i bigues de ferro amb grans làmines de fusta que permeten rebutjar la major part de la llum del sol. D’altra banda, el segon va ser pensat per a espècies de plantes de clima càlid, per la qual cosa a les columnes de ferro se’ls van incorporar cristalls, la qual cosa permet que la llum del sol arribi a la superfície i n’augmenti la temperatura a l’interior.

torre eiffel comentari

Mercat del Born de Barcelona

Els mercats constitueixen un altre dels exemples més comuns a Barcelona. Coincidint amb la renovació urbana de la ciutat i el Pla Cerdà, hi ha bastantes construccions d’aquest tipus d’aquell moment. Una és el mercat del Born. Encara que en un inici consten diversos projectes que s’havien de dur a terme durant la dècada de 1860, no va ser fins a l’arribada dels anys 70 del mateix segle quan el mercat de la capital catalana va ser finalment dissenyat i construït, seguint el projecte del mestre d’obres Josep Fontserè i l’enginyer José María Cornet i Mas.

Els materials i les estructures necessaris els va produir La Maquinista Terrestre i Marítima, empresa metal·lúrgica de Barcelona fundada el 1855. L’objectiu d’aquesta construcció era el de proveir d’aliments la capital catalana, amb un gran mercat en la zona que ocupava un gran espai entre la Ciutadella i la resta de la ciutat.

El del Born adopta les mateixes solucions que el mercat de Les Halles de París. Es tracta d’un edifici de planta rectangular amb tancament semipermeable per a la ventilació, estructura metàl·lica aparent i integració d’espais de venda i de passatge que permeten comunicar el mercat amb el seu entorn.

A més, la permeabilitat de l’espai arquitectònic interior és, sens dubte, una de les qualitats estètiques més destacables de l’edifici. El Born va constituir un element vertebrador de la ciutat i del passeig que porta el mateix nom, on, antigament, es feia el mercat a l’aire lliure.

Mercat de Sant Antoni 

Un altre dels exemples d’arquitectura del segle XIX de Barcelona que podem englobar dins de la denominada arquitectura del ferro és el mercat de Sant Antoni. Tant aquest com el del Born són dos exemples de mercats primerencs i excepcionals de tot un conjunt de mercats de barri que es van anar construint gràcies a la col·laboració que es va desenvolupar entre industrials i arquitectes locals.

Ocupant una illa de l’Eixample dissenyada per Ildefons Cerdà, l’edifici té una estructura de planta radial de quatre pavellons disposats en forma de creu. La forma no està gaire allunyada de la del centre penitenciari La Model, unes illes més amunt. La distribució dels espais es planteja segons els criteris de funcionalitat, com són el disseny de la circulació dels usuaris, l’optimització de les superfícies de ventilació, la separació de les zones destinades a la venda i les considerades de càrrega i descàrrega, etc. A diferència del mercat del Born, el de Sant Antoni té quatre façanes principals en els quatre xamfrans de l’illa edificada, així com una llanterna poligonal en l’encreuament de les quatre naus.

torre eiffel comentari

CTA - CAT - Post - Avantguardes

Potser et pot interessar...

Deixa un comentari

Cap comentari

Encara no hi ha cap comentari en aquesta entrada.

¿Quieres ver el contenido en castellano?