L’arc de Tit: història i simbolisme

L’arc de Tit, construït l’any 82 dC., és un dels arcs de triomf de l’època romana que es conserven a la capital d’Itàlia. A més a més del seu valor arquitectònic, com a part del conjunt monumental del fòrum de Roma, homenatja l’emperador Tit Flavi Vespasià i commemora la seva important victòria militar a la campanya de Judea.

Els arcs de triomf romans

L’arc de triomf és un monument típic de l’arquitectura romana, que al llarg dels segles també s’ha anat construint en altres períodes de la història, com ara el Renaixement. 

El seu propòsit és commemorar victòries militars. La majoria d’arcs romans, però, es van construir com a entrada monumental a ciutats o a ponts.

Són originaris de la ciutat de Roma, capital de l’imperi, però es van anar estenent per la resta de províncies. Es conserven un centenar d’arcs de triomf romans, la majoria construïts durant els segles i, ii i iii aC. Dels arcs que podem veure a Roma, destaquen els de Septimi Sever i el de Constantí I, a més a més de l’arc de Tit, erigit l’any 82 dC per commemorar la victòria contra els jueus.

Els arcs de triomf més comuns consten d’una única arcada, malgrat que també n’hi ha de tres arcs i, fins i tot, de planta quadrada constituïda per quatre arcs. Sovint compten amb una inscripció amb lletres monumentals que fa referència a l’efemèride a la qual està dedicat l’arc, a més a més de relleus de valor artístic. Malauradament, cap dels arcs de triomf romans es conserva intacte, i s’han perdut les estàtues de bronze que solien coronar-los.

Tit i la victòria a Judea

La victòria militar que commemora l’arc de Tit va tenir lloc l’any 70 dC, dotze anys abans de la construcció del monument. Tit Vespasià August, l’any 67 dC, comandava la legió romana a la campanya de Judea, sota les ordres del seu pare Vespasià. Gràcies, en part, a la promoció que li va fer el seu fill, Vespasià va succeir Neró com a emperador després de la mort d’aquest l’any 68 dC.

L’any següent, immediatament després de ser proclamat emperador, Vespasià va donar al seu fill Tit el control de la guerra contra els jueus. Va comandar una campanya militar a gran escala que va culminar ambla  caiguda de Jerusalem i la victòria romana. Tit tornaria a Roma amb el seu pare, on se’l va nomenar comandant de la guàrdia pretoriana.

Després d’exercir diversos càrrecs militars importants i de la mort de Vespasià, va ser proclamat emperador. Va morir inesperadament dos anys després, a l’edat de 41 anys. L’arc de triomf, que porta el seu nom, va ser erigit en honor seu, expressa la divinitat de l’emperador mort i rememora la victòria més gran de la seva carrera.

El monument

L’Arc de Tit es va construir al fòrum de Roma, la capital de l’imperi, a l’entrada orientada al sud-est i prop del Colosseu, que va ser inaugurat pel mateix Tit. Es va construir, majoritàriament, amb marbre pentèlic i encara conserva la inscripció, malgrat que el bronze original de les lletres ha desaparegut.

Es pot llegir la frase següent en llatí: «El senat i el poble de Roma, al Diví Tit, fill del Diví Vespasià, Vespasià August». La paraula «Diví» fa referència a la categorització de divinitat dels emperadors morts.

El monument és més petit i modest que altres arcs de triomf que es conserven, com el de Constantí I o el de Septimi Sever. L´escultura decorativa no ha sobreviscut en bones condicions el pas del temps. No obstant això, encara s’hi poden observar els relleus que representen diferents escenes relacionades amb la guerra de Judea.

El relleu més conegut representa la processó triomfal després del saqueig del temple de Jerusalem i inclou una menorà, el canelobre de set braços típic del judaisme. Un equip d’arqueòlegs va descobrir que la menorà tenia rastres de pintura groga, i per això es pressuposa que originalment tot l’arc estava pintat de colors.

L’arc de Tit és un dels monuments més rellevants de l’època romana; a més a més del seu valor arquitectònic i artístic, ho és per la representació d’una de les campanyes més importants de l’Imperi, la guerra de Judea i la caiguda de Jerusalem.