L’artista Juli González està considerat el pare de l’escultura moderna en ferro. És el creador del conjunt d’obres La Montserrat. En aquest post t’expliquem més coses sobre La Montserrat de Juli González, aquest gran artista del segle xx, i sobre aquesta obra, que representa la resistència davant del feixisme.
Índex de Continguts
L’obra de Juli González
Juli González i Pellicer, nascut a Barcelona l’any 1876, va desenvolupar la seva habilitat per a la forja i l’orfebreria al taller del seu pare, Concordi González. Després d’haver iniciat la seva carrera com a pintor, es va traslladar a París per explorar l’obra d’altres artistes. Allà, en una fàbrica d’origen francès, va reforçar la seva formació artesanal i va aprendre la tècnica de la soldadura.
A partir d’aquests aprenentatges, Juli González va crear un nou codi de llenguatge en l’escultura, caracteritzat per ser abstracta i per combinar la matèria i l’espai. Ell ho definia com a «dibuixar en l’espai». A partir de l’any 1927 va decidir dedicar-se a l’escultura en ferro, tot i que ja el 1913 havia fet alguns projectes amb aquest material.És fonamental esmentar la relació artística que va mantenir Juli González amb Picasso. L’artista creador del cubisme va sol·licitar la col·laboració de González per fer un monument funerari dedicat al seu company poeta Apollinaire, l’any 1928.
A partir d’aquell moment, González va reforçar la seva habilitat per dur a terme les seves grans i imponents creacions, que s’han distingit per incloure temes com la maternitat o la importància de la dona camperola.
La Montserrat de Juli González
La Montserrat de Juli González són unconjunt d’obres que caracteritza el treball creatiu d’aquest artista i que representa el dolor i el patiment de la figura femenina per culpa de la Guerra Civil. Coneguem-les.
Montserrat, 1937
La Montserrat, Juli González, 1937. Imatge: MACA Museo de Arte Contemporáneo de Alicante
Aquesta primera Montserrat de Juli González, feta l’any 1937, va ser exposada a l’Exposició Internacional de París d’aquell mateix any. Reflectia la fermesa de la dona davant d’allò que estava a punt de succeir, però també el sentiment a favor de la República i el seu rebuig davant de la guerra. La seva característica principal són les superfícies planes en xapa de ferro soldat.
En aquesta obra, de 1938-1939 (ca.), González va reafirmar la mateixa dona camperola, com a signe i model de la població civil espanyola. D’aquesta manera, li va detallar les faccions mitjançant una màscara, per, així, reflectir el dolor d’allò que estava passant. Les tècniques aplicades en aquesta creació van ser la fosa a la cera perduda i el patinat.
Aquesta obra de 1942 segueix la mateixa temàtica que les anteriors. Es pot percebre un crit lamentable en aquesta escultura, i és, sens dubte, el sentiment fatalista que va perdurar en Juli González quan va acabar la Guerra Civil Espanyola. La tècnica d’aquesta obra és la fosa en bronze.Com has vist, LaMontserrat de Juli González no és una de sola, són tres grans obres escultòriques en ferro, que van crear un precedent artístic, social i polític de gran valor.
A partir d’aquests aprenentatges, Juli González va crear un nou codi de llenguatge en l’escultura, caracteritzat per ser abstracta i per combinar la matèria i l’espai. Ell ho definia com a «dibuixar en l’espai». A partir de l’any 1927 va decidir dedicar-se a l’escultura en ferro, tot i que ja el 1913 havia fet alguns projectes amb aquest material.
És fonamental esmentar la relació artística que va mantenir Juli González amb Picasso. L’artista creador del cubisme va sol·licitar la col·laboració de González per fer un monument funerari dedicat al seu company poeta Apollinaire, l’any 1928.
Deixa un comentari