Apunts d'art

La mitologia en Diego Velázquez: La farga de Vulcà

Saps completar aquestes 14 frases sense fer cap barbarisme?

L’obra de Diego Rodríguez de Silva y Velázquez (1599-1660) posseeix un extens ventall de quadres famosos que han marcat la història de l’art. El pintor del segle d’or espanyol va realitzar pintures de diferents temàtiques, entre les quals la mitològica, com La Venus del mirall (1649-1651) o La farga de Vulcà (1630). En aquest darrer cas, el quadre presenta una de les anècdotes més conegudes de la mitologia grega.

En aquest article, us convidem a descobrir una de les obres més conegudes del mestre del barroc.

El déu Vulcà

Vulcà és el déu romà del foc i de l’elaboració dels metalls, el ferrer de l’Olimp i el patró dels oficis artesanals que treballen amb el fornal. Els seus orígens es remunten a la mitologia grega, ja que sovint se l’identifica amb el déu Hefest, encara que hi ha diferents teories sobre els seus orígens.

ENC - CAT - BL - #CATBarroc - CTA Text

A Òstia i Etrúria rebia un culte especial i a Roma, cada 23 d’agost, se celebrava la festivitat de les vulcanals, durant la qual es feien fogueres en honor seu. És fill de Júpiter i de Juno, i a l’art antic se’l representa amb barba i amb un aspecte desagradable, a vegades invàlid d’una cama. No obstant això, també és conegut per ser el marit de Venus, la deessa de l’amor.

Segons les Metamorfosis d’Ovidi, el déu Apol·lo fa una visita al taller de Vulcà, on treballen els seus ciclops, per donar-li una mala notícia: la seva dona, Venus, manté una relació amorosa amb Mart, el déu de la guerra. En adonar-se de l’adulteri, Vulcà prepara una trampa forjant una xarxa feta de fils de bronze tan prims que no es poden veure a simple vista i que s’aferren al cos al més mínim contacte.

Un cop feta la trampa, la diposita delicadament damunt del llit, i quan els amants s’hi estiren, s’hi queden atrapats. Aleshores Vulcà deixa entrar la resta de déus perquè contemplin l’escena, els quals riuen en veure el que ha passat.

vulca deu
Vulcà forjant els raigs de Júpiter, 1636-1638, Rubens. Imatge: Wikimedia Commons

La farga de Vulcà

La farga de Vulcà (1630) és una de les principals obres de joventut del pintor sevillà, després de la seva estada d’aprenentatge a Itàlia. La pintura capta el moment en el qual Apol·lo explica a Vulcà la relació amorosa de Venus, un moment de tensió i sorpresa. Tots els personatges reaccionen davant la notícia, fins i tot els ciclops, que en aquest cas estan representats amb fisonomia humana.

Es tracta d’una escena realista, on els éssers mitològics es representen amb forma humana i envoltats de detalls costumistes, com els objectes escampats pel taller. L’excepció és Apol·lo, que té una brillantor lluminosa, un aspecte idealitzat i una vestimenta més pròpia de l’art clàssic.

Les figures recorden la fesomia de les escultures grecoromanes, però les faccions de la majoria de personatges no són belles i es mostren de manera natural. En aquesta pintura es capta, de manera evident, l’expressió de sorpresa, desengany i gelosia de les cares dels protagonistes. També s’exhibeix el poder superior de les idees, representat per Apol·lo, enfront del treball artesanal, representat per Vulcà. Però, potser, el fet més destacable és la separació que hi ha entre els personatges, clarament realista.

vulca deu
La farga de Vulcà, 1630, Velázquez. Imatge: Wikipedia Commons

Velázquez i la mitologia

La pintura mitològica va ser una temàtica utilitzada per molts artistes del barroc, com El Greco, Zurbarán, Ribera, Caravaggio, Rubens o Ticià. Aquest tipus de mitologia està ambientada en estampes de la vida quotidiana, amb retrats familiars o escenes de carrer, on s’uneix la realitat amb la religió. La Contrareforma i les diferents ordres cristianes, com els jesuïtes, promocionaven aquest tipus d’art.

La seva obra El triomf de Bacus, coneguda com Els borratxos (1628-1629), juntament amb la seva estada d’aprenentatge a Itàlia, van marcar un abans i un després en la formació artística de Velázquez. Aquests personatges, semblants als del naturalisme dels quadres de Caravaggio, es relacionen amb l’art clàssic i amb els grans artistes del Renaixement, com ara Rafael o Miquel Àngel.

Aquestes obres es caracteritzen pel seu contrast folklòric, la disposició dels personatges en el terreny i la seva naturalitat. Aquests matisos afegeixen molta narrativa al quadre i suposen tota una renovació de l’obra clàssica.

vulca deu
Vulcà i el foc, segle xvii, Rubens. Imatge: Wikipedia Commons

Esperem que aquesta obra t’hagi agradat i et convidem a llegir més coses al nostre blog sobre aquest gran geni de la pintura espanyola.

ENC - CAT - BL - #CATBarroc - CTA Post

Potser et pot interessar...

Deixa un comentari

Cap comentari

Encara no hi ha cap comentari en aquesta entrada.

¿Quieres ver el contenido en castellano?