La metamorfosi de Narcís: entre el mite i Dalí

El mite de Narcís és un dels mites més universals, que s’ha representat de manera recurrent en moltes obres d’art, des del Renaixement fins als nostres dies. Entre aquestes moltes representacions, destaca la versió surrealista de Salvador Dalí, La metamorfosi de Narcís, pintada el 1937, on es pot veure un paisatge fascinant amb clares referències a la psicoanàlisi.

En aquest article, us expliquem què hi ha darrere d’aquesta obra daliniana i la seva combinació de mitologia i art contemporani.

El mite de Narcís

Segons les Metamorfosis d’Ovidi, Narcís és fill de la nimfa Liriope i del déu-riu Cefís. El jove Narcís posseeix una bellesa increïble i enamora a tothom que el veu. Tot i això, rebutja tots els pretendents, ja que només està enamorat de si mateix. Entre les seves víctimes hi ha la nimfa Eco que, en no sentir-se corresposta, es reclou en una cova sense res, només amb la seva veu com a única possessió.

Com a càstig, la deessa Nèmesi aconsegueix que el jove Narcís s’apropi a una font per beure. D’aquesta manera, en contemplar el seu propi reflex a les aigües, el jove s’enamorarà de si mateix. Absort davant de tanta bellesa, Narcís acabarà llançant-se a les aigües de la font i, allà on el seu cos es va enfonsar, va brollar una flor blanca que encara avui es coneix amb el seu nom: «narcís».

Anàlisi del quadre

El quadre La metamorfosi de Narcís plasma el moment en el qual el jove es transforma en una flor, al costat de la font. A la versió de Dalí, hi ha dos Narcisos, el que està a punt de morir i el que ja és mort.

El primer Narcís es pot veure a la banda esquerra, just davant de l’aigua, com una mà gegant sostenint una llavor que comença a brollar. El seu color és groguenc, lleugerament difuminat i amb forma hominoide. Darrere, apareixen els antics pretendents del jove i, més al fons, un abisme que representa la nimfa Eco.

A l’altra banda, destaca la mateixa figura de Narcís, però de color grisenc, amb els contorns definits i de pedra calcària, al costat d’uns fòssils i unes formigues. Entre els dits sosté un ou, del qual en surt la flor del narcís. Segons el poema de Dalí, que acompanya aquesta obra, la flor representa Gala, l’amor. Totes dues figures apareixen en un paisatge idíl·lic que recorda el Cap de Creus.

Narcís i la psicoanàlisi

Per a la psicoanàlisi, els temes que es representen en aquesta pintura, com l’amor, la mort i el narcisisme, ocupen un paper central a la nostra identitat individual. Quan Dalí va ensenyar aquest quadre a Sigmund Freud, durant una visita a Londres, el 1938, aquest va escriure que «seria molt interessant explorar analíticament el creixement d’una obra com aquesta».

Segons els experts, La metamorfosi de Narcís és la primera pintura en la qual l’artista va fer servir el seu anomenat mètode paranoic-crític, basat en la creació d’il·lusions òptiques i associacions d’imatges. Els dos Narcisos fan referència a aquest joc d’il·lusions, que van ser d’un interès molt profund per a Jacques Lacan i la seva teoria sobre la paranoia.

Esperem que aquest article us hagi agradat i us convidem a llegir-ne més al nostre blog sobre el geni català del surrealisme.