Apunts d'art

La «Mare de Déu de Sallent de Sanaüja», una de les marededeus gòtiques més importants de Catalunya

La producció de marededeus gòtiques es va plasmar en una àmplia varietat de tipus, estils i motius iconogràfics. En aquest post et parlem de les marededeus gòtiques i analitzem una de les més importants de Catalunya, La Mare de Déu de Sallent de Sanaüja.

ENC - CAT - Text - Quiz

Les marededeus gòtiques

Les representacions de la verge Maria van ser molt freqüents des que el concili d’Efes, de l’any 431, la va reconèixer com la Mare de Déu. Les recopilacions de miracles de Santa Maria eren habituals, la seva figura es va individualitzar i, a poc a poc, les rutes de pelegrinatge van incloure santuaris que custodiaven imatges marianes.

Els canvis socials i religiosos de la baixa edat mitjana, com la dissolució del feudalisme i la individualització de la religiositat, entre d’altres, van afavorir una visió més humana de la Mare de Déu, que la va convertir en mitjancera entre aquest món i el més enllà.

Al mateix temps, va tenir lloc un fet clau en la història de l’art occidental; el ressorgiment de l’escultura exempta, i el tema més freqüent d’aquest fet, a partir del segle xi, va ser la Mare de Déu. L’interès pel món sensible, propi dels segles xii i xiii, va propiciar que es fes servir aquesta temàtica per explorar l’expressivitat de les figures i els plecs de les robes, entre d’altres aspectes.

La devoció mariana es va manifestar en diversos àmbits. El més destacat va ser els interiors de les esglésies, davant l’altar major, malgrat que les imatges de les marededeus gòtiques també se situaven als altars secundaris, a les capelles o al claustre.

A l’època del gòtic es considerava la Mare de Déu com la protectora universal, per la qual cosa la seva figura també era present en construccions laiques, com a les portes de les muralles o als edificis d’institucions públiques.

Els materials que més usats per a les escultures de les marededeus gòtiques són la pedra i l’alabastre, que es feien servir molt més que la fusta, habitual al romànic i encara freqüent en l’època del gòtic.

Les marededeus gòtiques tenen una presència important a Catalunya a partir de la tercera o de la quarta dècada del segle xiv, quan la simetria i la rigidesa es substitueixen per formes més dinàmiques, que permeten separar els braços del cos i el vel de la cara, així com aprofitar la caiguda de la roba per representar-ne els plecs naturals.

La Mare de Déu de Sallent de Sanaüja

La que es coneix com La Mare de Déu de Sallent de Sanaüja és una escultura d’alabastre policromat de segle xiv, i actualment es troba al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC)

La Mare de Déu de Sallent de Sanahuja
Mare de Déu de Sallent de Sanaüja, anònim, segona meitat del segle xiv. Imatge: Sàpiens

Mostra la Mare de Déu dreta, amb l’infant en braços i és una de les marededeus gòtiques més elegants i equilibrades de l’art gòtic català.

Es desconeix el seu emplaçament original, malgrat que sempre s’ha cregut que procedeix de Sallent de Sanaüja, a la Segarra, d’on obté el nom pel qual és coneguda.

Tot i això, a Catalunya, les imatges de culte en alabastre policromat estan documentades ja a partir del primer terç de segle xiv, de manera que aquest seria el context de La Mare de Déu de Sallent de Sanaüja.

Mentre que les representacions romàniques de la verge tenen una actitud majestàtica i són figures assegudes, amb el nen Jesús a la falda, les marededeus gòtiques mostren una dona jove d’expressió dolça i acollidora. Són representacions de la verge dreta, amb el nen sobre el braç esquerre.

A La Mare de Déu de Sallent de Sanaüja, que mostra influències del gòtic europeu, agrupant les funcions devota i decorativa, destaquen la bellesa serena de la verge i l’harmonia de les proporcions.

La verge sosté l’infant en braços, la qual cosa afavoreix les asimetries. En aquesta postura, la mare aixeca el maluc que sosté l’infant i dirigeix el tronc enrere, fet que equilibra la composició i emfatitza la presència de l’infant. És el que es coneix com a hanchement o contrapposto, que en les obres catalanes no era massa exagerat, però que La Mare de Déu de Sallent de Sanahuja n’és una bona mostra.

La posició del nen Jesús és força elevada, amb el cap a l’alçada del de la verge, i sosté un colom a la mà esquerra, mentre amaga els dits de l’altra mà entre el mantell de la mare.

La seva cama dreta està estirada, a tocar la mà de la verge, que l’acarona, i se situa en paral·lel al plec del mantell, trencant la verticalitat dels plecs.

Ara ja coneixes més coses sobre les marededeus gòtiques i concretament sobre La Mare de Déu de Sallent de Sanaüja. Esperem que l’article t’hagi semblat interessant i t’animem a veure aquesta escultura en persona al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC)

ENC - CAT - Post - Quiz

Quizá te puede interesar...

Deixa un comentari

Cap comentari

Encara no hi ha cap comentari en aquesta entrada.

¿Quieres ver el contenido en castellano?