La geometria en l’art: proporció àuria

La geometria té un paper fonamental en la història de l’art. Des de l’antiguitat, s’ha jugat amb les proporcions matemàtiques per crear obres de gran bellesa. La proporció àuria o nombre auri és la fórmula que defineix l’harmonia geomètrica perfecta.

Què és la proporció àuria?

La proporció àuria, també anomenada nombre d’or o proporció divina, és un concepte matemàtic que va ser descobert en l’antiguitat. Des d’aleshores es va convertir en una regla estètica en el procés artístic, especialment en l’arquitectura i la pintura, que aporta una harmonia perfecta a l’obra.

Es tracta d’un nombre irracional algebraic positiu que, elevat al quadrat, és igual a ell mateix més una unitat: (1 + ⎷5 ) ⁄ 2 = 1,618. Apareix en molts problemes geomètrics relatius a les divisions harmòniques de segments o a proporciones de rectangles. També hi ha moltes obres pictòriques de l’art universal destacades que apliquen amb exactitud la proporció àuria a través de l’anomenada espiral de Dürer, motiu pel qual se les considera pràcticament perfectes

En la figura humana també es pot trobar el nombre d’or, que és l’alçada d’una persona dividida per l’altura del seu melic. En aquest concepte es basa el modulor de Le Corbusier, una escala de proporcions arquitectòniques.

Alguns exemples d’obres d’art que apliquen la proporció àuria són La Gioconda de Da Vinci o Las Meninas de Velázquez. A continuació, te les comentem.

La Gioconda

Da Vinci era un gran estudiós de la ciència, i va fer servir el nombre d’or en moltes de les seves obres, incloses L’Home de Vitruvi (1490), Santa cena (1495-1498) i La Gioconda o La Mona Lisa (1503-1506).

Aquest darrer quadre és un dels retrats més famosos de la història. Aquesta obra mestra de Da Vinci ha estat sempre envoltada d’un gran misteri i de llegendes que fins i tot contempla un famós robatori que va tenir lloc al Musée du Louvre de París. El quadre, que es creu que representa una dama napolitana anomenada Mona Lisa, ha comportat moltes interpretacions diferents per part dels crítics d’art.

La Mona Lisa sempre ha tingut una gran rellevància en el món de l’art per la perfecció de les proporcions de la model. La postura de la Gioconda fa que encaixi perfectament en el rectangle auri i, alhora, tant la cara com les parts de la mateixa també estan fetes a partir de proporcions àuries.

Las meninas

Un altre exemple de l’art universal que exemplifica l’ús de la proporció àuria en la pintura és Las Meninas (1656), una de les obres mestres de Velázquez. El quadre representa el pintor en el seu taller i la família del rei Felip IV, amb un protagonisme especial de les seves filles, «las meninas». La distribució dels personatges, inclòs el mateix Velázquez a l’esquerra de la tela pintant els reis, que es poden veure reflectits en el mirall del fons, condueix la mirada a les noies.

Amb aquesta perspectiva tan nova per a l’època, així com el joc de llums i d’ombres, i el fons pla típic de pintor, aconsegueix un efecte atmosfèric. L’espiral de Dürer té el seu inici en la part més il·luminada, just on està situada la infanta Margarida d’Àustria, i encaixa en una perfecta proporció àuria. La mateixa figura de la infanta també pot estar enquadrada en un rectangle auri, de manera que l’obra respecta la regla estètica clàssica de la perfecció en l’harmonia geomètrica.

La proporció àuria ha acompanyat els artistes, des de l’antiguitat fins ara, en la seva recerca de la bellesa a través d’una harmonia geomètrica perfecta.