La formació de l’artista: Pablo Picasso a Horta de Sant Joan

Pablo Picasso va viatjar a Horta de Sant Joan el 1898, quan només tenia 15 anys, a causa d’una malaltia greu que patia. Hi va anar per recuperar-se i s’hi va estar tot un any, mentre es deixava encisar pel paisatge rústic. Per a Picasso i la seva formació com a artista va ser un viatge molt important, donat que fins a dues vegades va fer-hi estada per pintar-hi les primeres obres.

En aquest article t’expliquem la importància d’Horta de Sant Joan a l’obra de Pablo Picasso, on, segons les seves pròpies paraules, va experimentar-hi les «emocions més pures».

Estada a Horta

El 1898, Pablo Picasso va patir una escarlatina terrible i es va traslladar a Horta de Sant Joan, a la casa d’estiueig del seu amic Manuel Pallarés. Durant la seva estada al poble, Picasso es va distanciar de l’academicisme i es va disposar a pintar el paisatge rural que l’envoltava. Juntament amb Pallarés, van passar un temps a la zona muntanyenca dels Ports, en una cova que servia de refugi per als pastors i que es va convertir en el seu taller particular. A poc a poc, va anar recuperant la salut i, de tornada a Barcelona, es va unir al grup d’artistes dels Quatre Gats.

L’estiu de 1909, Pablo Picasso va tornar a Horta, ja com a pintor de renom, acompanyat per la seva parella Fernande Olivier (1881-1966). Les robes d’aquesta dona i la seva càmera fotogràfica van causar sensació a la localitat. En aquella època, però, l’artista es va allunyar del tot de l’estil pictòric tradicional i es va centrar en el cubisme. No va tornar mai més a Horta, però sempre va recordar aquell lloc com el paradís ideal per a la seva formació com a artista.

El 1969 va ser declarat fill adoptiu de la vila i, el 1992, es va inaugurar el Centre Picasso d’Orta, on s’hi custodien alguns dels seus apunts, fotografies i obres que va fer-hi durant les seves estades.

Quadres de formació

Picasso va pintar més de 70 quadres durant la seva primera estada, i va arribar a realitzar dibuixos, olis i quadres de grans dimensions, com Un pati en una casa d’Aragó (1899), que va ser presentat a l’Exposición General de Bellas Artes de Madrid. En general, aquests quadres representen escenes idíl·liques, càlides i rurals, molt lluminoses i acolorides, amb un predomini dels colors típics del camp. S’hi representen jornalers, animals, processons i elements de la vida quotidiana.

No obstant, els quadres de la seva segona estada segueixen un estil cubista, amb jocs de perspectives, colors austers, i motius més senzills, a més a més dels típics cubs avantguardistes. Entre els paisatges rurals, també destaquen els retrats de Fernande i les representacions de les festes de sant Antoni.

Algunes de les obres més famoses d’aquesta etapa són Cases sobre un pujol, Horta de l’Ebre (1909), on destaquen els tons grisosos i les figures geomètriques que determinen el paisatge, i Cap de Fernande sobre la muntanya de Santa Bàrbara (1909), en el qual la figura de la seva amant es fusiona amb la muntanya de l’entorn. D’aquesta manera, el seu amor pel camp d’Horta s’uneix a l’amor vers Fernande.

Esperem que aquest article t’hagi agradat i que hagis descobert una faceta molt personal d’un dels millors pintors del segle xx.