Apunts d'art

‘La cistella de pa’ de Dalí

Saps completar aquestes 14 frases sense fer cap barbarisme?

El surrealisme

El moviment surrealista va néixer a França a mitjans de la dècada dels 1920. Aquesta avantguarda, hereva del dadaisme, es va desenvolupar principalment en els àmbits de la poesia i la pintura, però també en la prosa, el teatre, el cinema i l’escultura.

En concret, la data d’inici se situa en l’any 1924, quan André Breton va redactar el Manifest del surrealisme.

CTA - CAT - Text - Avantguardes

El surrealisme proposa l’automatisme psíquic, mitjançant el qual s’intenta expressar el funcionament real del pensament. Es fonamenta en el món dels somnis i en el subconscient, interès desenvolupat pels avenços de la psicoanàlisi de Sigmund Freud.

Entre els seus majors exponents s’hi troben figures com Max Ernst, Joan Miró, René Magritte o Salvador Dalí, a qui descobrirem en les línies següents.

Dalí i els aliments

En la seva producció, Salvador Dalí va fer servir de manera recurrent aliments com a elements iconogràfics. Així, a les seves obres hi trobem formatge (el rellotge a La persistència de la memòria), crustacis (Telèfon-llagosta), ous, eriçons de mar i mongetes, per exemple, convertits en elements de les seves creacions surrealistes.

Cistella de pa (1926)

L’obra Cistella de pa, del 1926, constitueix un dels majors assoliments artístics de Dalí i va marcar un tombant en la seva carrera. El pintor hi utilitza un il·lusionisme molt detallat i una il·luminació dramàtica. El fons, pràcticament negre, fa referència a la influència del pintor Francisco de Zurbarán (1598-1664) i a la seva obra Natura morta amb llimones, taronges i una rosa (1633).

El pa és un dels aliments més bàsics i, d’acord amb la seva importància per a la subsistència i el seu poder simbòlic, es troba constantment a l’art europeu, ja sigui com a component essencial de les natures mortes o com a testimoni de l’espiritualitat. Igual que Vermeer o Zurbarán, Dalí el converteix en un símbol sublim. L’artista segueix la tradició espanyola de la natura morta, en la qual una escena domèstica té un reflex de l’espiritualitat. En aquest cas, en saturar els objectes amb una llum misteriosa, transforma el pa en un objecte de contemplació.

Cistella de pa, Salvador Dalí, 1926. Imatge: The Dali Museum

La cistella de pa  (1945)

Aquesta obra, que es troba al Teatre-Museu Dalí de Figueres, representa una cistella amb un tros de pa situada sobre una taula de fusta en un fons fosc, pintada de manera hiperrealista, un estil que triomfaria posteriorment.

Dalí la va pintar 19 anys després de la primera, un dia abans de la fi de la Segona Guerra Mundial.

La cistella de pa, Salvador Dalí, 1945. Imatge: Ara

Del 20 de novembre al 29 de desembre del 1945, Dalí va exposar la mostra “Recent paintings by Salvador Dalí” a la galeria Bignou de Nova York, on s’exposava La cistella de pa.

Ell mateix va escriure al catàleg de l’exposició:

“Vaig pintar aquesta obra durant dos mesos consecutius, quatre hores cada dia. Va ser durant aquest període que es van esdevenir els més sorprenents i sensacionals episodis de la història contemporània. Aquesta obra es va acabar un dia abans del final de la guerra. El pa ha estat sempre un dels temes fetitxistes i obsessius més antics de la meva obra, aquell al qual he restat més fidel. Fa dinou anys vaig pintar el mateix tema. Si es fa una acurada comparació de les dues obres, es pot estudiar tota la història de la pintura, des de l’encant lineal del primitivisme fins a l’hiperesteticisme estereoscòpic. Aquesta obra típicament realista és la que ha satisfet més la meva imaginació. Aquí tenim una pintura sobre la qual no hi ha res a dir: l’enigma total!”.

CTA - CAT - Post - Avantguardes

Potser et pot interessar...

Deixa un comentari

Cap comentari

Encara no hi ha cap comentari en aquesta entrada.

¿Quieres ver el contenido en castellano?