La Capella Sixtina: El «Judici Final», de Miquel Àngel

El Judici Final de Miquel Àngel és un dels frescos més famosos del Renaixement i de la història de l’art. Està situat a la Capella Sixtina, al Vaticà, i va ser un encàrrec del papa Climent VII, que el papa següent, Pau III, van mantenir. A continuació, en aquest post t’expliquem més coses sobre una de les obres més importants de Miquel Àngel, i de les polèmiques que va patir.

Context: Miquel Àngel i la Capella Sixtina

El 1512, Miguel Ángel ja havia acabat el sostre de la Capella Sixtina i era prou conegut en els cercles artístics. Després del saqueig de Roma, el 1527, l’església catòlica patia una crisi molt greu. Per fer front a aquesta situació i a la reforma protestant, el papat va pensar que l’art podria esdevenir molt important per als fidels catòlics. Per aquest motiu, el 1536 va decidir que Miquel Àngel continués la seva obra a la paret est de la Capella Sixtina, amb la representació del Judici Final. Després d’un treball molt difícil, l’artista italià va aconseguir acabar-la el 1541.

El contingut del Judici Final fa referència al moment que Déu torna a la terra, envoltat d’àngels, i porta a terme el judici universal per a tots els homes. No obstant això, darrere d’aquesta pintura s’amaga un advertiment de l’església cap els seus crítics: qui no prega i no fa bones obres, no podrà ascendir al cel, serà condemnat a l’infern pels seus pecats. Tenint en compte que la Capella Sixtina comptava amb diverses reproduccions del Gènesi i de la vida de Jesucrist, amb aquesta darrera obra es completava la narrativa de l’escenari.

Anàlisi de l’obra

Es tracta d’un fresc d’enormes proporcions, amb una gran quantitat de detalls i de personatges musculosos. No obstant, si ens hi fixem bé, podem trobar-hi una composició rica amb subgrups i parts clarament diferenciades.

La part més alta del Judici Final està lleugerament inclinada, amb l’objectiu d’intimidar els creients. Hi veiem el regne celestial on, al centre, hi ha Crist, al costat de la verge Maria, que mira cap a la Terra. Al voltant hi ha un conjunt d’àngels sense ales, alguns tocant la trompeta per ressuscitar els morts, i d’altres llegint llibres sobre les accions que van cometre en vida.

Al planeta Terra, a la dreta del quadre, hi veiem ressuscitar els morts i sortir de les seves tombes amb túniques sepulcrals. Alguns s’eleven per ells mateixos, mentre que a d’altres els ajuden els àngels. A l’esquerra, els dimonis arrosseguen les ànimes a l’infern. Algunes d’aquestes ànimes lluiten per escapar, però els mateixos àngels els ho impedeixen. Entre els condemnats, podem veure les personificacions dels pecats capitals, com l’avarícia o la luxúria. I al fons de tot hi ha la barca de Caront que, segons la mitologia grega, transportava els morts a l’inframón.

Polèmiques

Malgrat tractar-se d’un dels frescos més visitats actualment, aquesta obra no va estar exempta de crítiques durant la seva època. Alguns la van interpretar com una «heretgia pietista», massa propera al reformisme protestant. Es tractava d’una pintura massa trencadora amb la tradició, amb massa mitologia grega que l’inspirava, i molts personatges nus i musculosos. Com a conseqüència, amb l’arribada de la Contrareforma el 1564, es van cobrir les parts més polèmiques del fresc amb una mena de «calces». Finalment, el 1990 es van eliminar aquests afegits.

Esperem que aquest article t’hagi agradat i que hagis après més coses interessants sobre aquest artista genial i d’una de les seves obres més emblemàtiques i reconegudes.