Apunts d'art

Josep Renau: 12 cartells que no et pots perdre

Saps completar aquestes 14 frases sense fer cap barbarisme?

Josep Renau veia l’art com un compromís polític, i va dedicar tota la seva vida a defensar activament els seus ideals comunistes. La seva obra, com a cartellista, és extensa, a més a més de molt interessant. En aquest post t’acostem l’obra de Josep Renau i els seus cartells més destacats.

L’obra de Josep Renau

Pintor, grafista, cineasta, teòric del cinema. Josep Renau va ser tot això i molt més. Nascut a València el 1907, va cursar estudis de Belles Arts i, poc després, va iniciar la seva carrera com a cartellista publicitari.

CTA - CAT - Text - Avantguardes

Ja des dels inicis, el seu treball com a grafista es va moure entre el risc i l’avantguarda, unint les idees republicanes i el cartellisme art-déco.

Renau era membre de el Partido Comunista de España i durant la guerra civil va codirigir, juntament amb Max Aub, el diari Verdad, òrgan d’unificació entre el PSOE i el PCE, a València. Entre la seva obra, de gran compromís polític, destaquen diversos cartells de propaganda comunista.

A més a més, va ser director de propaganda gràfica del Comissariat General de l’Estat Major Central, l’any 1938, i director general de Belles Arts en el període de 1936-1939. Des d’aquest últim càrrec, va decidir que les obres del Museo del Prado s’embalessin i fossin transportades a València i a Ginebra, la qual cosa les va salvar dels bombardejos feixistes.

Renau també va ser un dels responsables del pavelló de la República Espanyola a l’Exposició Internacional de París, el 1937, on l’arquitectura, la pintura, la fotografia i l’escultura van coincidir per mostrar la tragèdia que vivia el poble espanyol en la seva lluita contra el feixisme. Josep Renau va encarregar a Picasso una obra per presidir el pavelló, i Picasso va pintar el Guernica. Malgrat que el pavelló original ja no existeix, se’n pot visitar una rèplica a Barcelona, seu actual del Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI), considerat un dels arxius-biblioteca més importants dels món sobre la Segona República, la Guerra civil, l’exili, el franquisme i la transició espanyola.

Després de la Guerra Civil Espanyola es va exiliar a Mèxic, on va crear decoracions cinematogràfiques, va col·laborar amb diverses publicacions i va exercir com a artista muralista i il·lustrador. L’exili a Mèxic va durar vint anys, que van servir a Renau per enfortir les seves idees comunistes, a més a més d’implicar-se en els conflictes de la societat mexicana.

Els fotomuntatges també tenen un lloc destacat en l’obra de Renau. Entre els anys 1949 i 1976, a cavall entre Mèxic i la República Democràtica d’Alemanya, on es va instal·lar quan va marxar de Mèxic, va realitzar diversos fotomuntatges amb els quals pretenia criticar els valors mercantilistes de la societat de consum i, alhora, mostrar la fascinació que aquesta provocava.

Instal·lat a Berlín (RDA), va continuar amb la seva tasca muralista, creant murals que parlessin a la ciutadania sobre la revolució tecnocientífica, a les ciutats de Halle-Neustadt i Erfurt. A la RDA també va fer diversos fotomuntatges i col·laboracions en premsa, i va treballar a la televisió pública.

En l’obra de Josep Renau, sobretot en els cartells i els fotomuntatges, hi ha una clara posició política que el van portar a la recerca d’un llenguatge directe, molt fàcil de comprendre. Als inicis, aquest llenguatge, estava molt vinculat a les avantguardes alemanyes i soviètiques d’entreguerres. Del cartellisme rus va extreure una gran capacitat per impactar, mentre que del llenguatge americà va prendre l’ús del pop, fins i tot abans que existís com a corrent artístic.

Josep Renau, els seus cartells imprescindibles

Aquests són alguns dels cartells més destacats de l’obra cartellista de Josep Renau:

josep renau cartells
Obrers, camperols, soldats, intel·lectuals, Josep Renau, 1937. Imatge: Museo Reina Sofía
josep renau cartells
Cartell. Decret 7 octubre 1936, Josep Renau, 1936. Imatge: Museo Reina Sofía
josep renau cartells
La revolució mexicana aclama la represa de les relacions amb l’URSS, Josep Renau, 1942. Imatge: Museo Reina Sofía
josep renau cartells
Txapàiev. El guerriller roig, Josep Renau, 1934. Imatge: Museo Reina Sofía
josep renau cartells
Vi d’Espanya. Suc de raïm. La beguda natural més higiènica i agradable, Josep Renau, 1935. Imatge: Museo Reina Sofía
josep renau cartells
El fruit de la feina del pagès és tan sagrat per a tots com el salari que rep l’obrer, Josep Renau, 1937. Imatge: Museo Reina Sofía
josep renau cartells
Indústria de guerra, potent palanca per a la victòria, Josep Renau, 1937. Imatge: Museo Reina Sofía
josep renau cartells
Tots en peu de guerra, Josep Renau, 1937. Imatge: Museo Reina Sofía
josep renau cartells
Declaració de Principis del Govern de la República Espanyola, Josep Renau, 1938. Imatge: Museo Reina Sofía
josep renau cartells
11 febrer 1873: un anhel; 14 abril 1931: una esperança; 16 febrer 1936: una victòria, Josep Renau, 1938. Imatge: Museo Reina Sofía
josep renau cartells
Tots els sectors amb López Mateos, Josep Renau, 1958. Imatge: Museo Reina Sofía
Josep Renau
Comunicar, unir, integrar. Adolfo López Mateos, Josep Renau, 1958. Imatge: Museo Reina Sofía

A partir de 1976, Renau va fer alguns viatges al País Valencià, comunitat a la qual va llegar la seva obra. Tanmateix, va retornar a Berlín, perquè considerava que la seva obra era molt més útil a la causa des d’allà. La Fundació Josep Renau es va constituir amb el fons de les seves obres, part de les quals van ser cedides a l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) el 1989. Josep Renau va morir al Berlín Oriental l’any 1982.

CTA - CAT - Text - Avantguardes

Potser et pot interessar...

Deixa un comentari

Cap comentari

Encara no hi ha cap comentari en aquesta entrada.

¿Quieres ver el contenido en castellano?