Joies romanes: influència en la joieria catalana del segle XX

L’art de la joieria és un reflex de l’evolució de la cultura, expressa sentiments i transmet valors estètics. Fins i tot artistes d’altres disciplines, com Dalí, van experimentar amb el disseny de joies.

 

En aquesta publicació analitzem com van influir les joies romanes en la joieria catalana del segle XX, especialment en l’obra de Lluís Masriera, l’artista joier català per excel·lència.

L’art de les joies romanes

La joieria romana destaca pel seu valor artístic i per utilitzar una gran varietat de materials. L’expansió de l’imperi Romà va possibilitar als romans accedir a una gran quantitat de recursos naturals, pedres exòtiques i metalls preciosos durant anys.

Els materials que utilitzaven eren or, plata, bronze, ivori, perles (especialment venerades) i pedres precioses. Utilitzaven les pedres precioses com a amulets, ja que creien que tenien propietats màgiques. Entre les pedres més utilitzades, que tallaven buscant la perfecció, hi destaquen maragdes, topazis, diamants i safirs.

Com a tècniques, utilitzaven l’estampat, la filigrana, el gravat, el repujat (llaurat d’una xapa metàl·lica, una peça de cuir o un altre material) i la glíptica antiga (tallar o gravar en pedres precioses o acer).

També utilitzaven la joieria a la llar: mobles amb incrustacions de pedres precioses i objectes funcionals (miralls, culleres o gots) d’or amb pedres precioses.

Les peces més habituals de la joieria romana

Arracades

Eren cercles amb objectes penjants, amb motius animals i humans. El daurat sempre és protagonista i les pedres precioses, les perles i les filigranes es troben en pràcticament totes les peces.

Anells

Les úniques joies romanes que utilitzaven els homes eren els anells. Moltes vegades, en forma de segell, amb retrats o monedes, oberts en forma de serp o tancats decorats amb pedres. L’intercanvi d’anells en contreure matrimoni, que es manté encara en l’actualitat, té origen romà.

Braçalets

Els braçalets eren joies molt utilitzades. Normalment representaven motius d’animals amb caps als extrems, com per exemple amb una serp enroscada, símbol de l’eternitat i heretat dels egipcis.

Collarets

Els collarets romans es decoraven amb pedres precioses, que podien trobar-se repartides per tota la peça o només en una part, normalment la frontal. A vegades, les pedres precioses compartien protagonisme amb les perles, molt venerades en aquella època.

Monedes

Les monedes s’utilitzaven com a penjolls, com a part de les arracades o com a peça per a un anell. El tipus de moneda marcava l’estatus social.

Bullae

El bullae era un penjoll circular, semblant a un pitet, que utilitzaven els nens de famílies acomodades fins que eren adults. Eren dues plaques, normalment daurades, de bronze o ivori, entre les quals es guardava un amulet.

A més de braçalets, arracades, monedes i anells, la joieria romana també va presentar altres peces habituals. En tots els casos, els colors daurats, els gravats, les filigranes i l’ús de pedres precioses i perles eren els protagonistes totals.

La joieria catalana del segle XX i la influència de l’estil romà

La joieria catalana del segle XX té un nom: Lluís Masriera. Joier, esmaltador i pintor, considerat el joier del Modernisme català per excel·lència i destacat representant de la joieria art nouveau. En l’obra de Masriera hi destaquen les flors, libèl·lules, nimfes, i la figura de sant Jordi, patró de Catalunya.

L’auge de l’arquitectura durant el modernisme està molt relacionat amb la joieria i l’orfebreria. La nova burgesia necessitava embellir les llars, per a mostrar la seva posició social, i la joieria i l’orfebreria van ser claus en això.

En tornar de l’Exposició Universal de París del 1900, Masriera va decidir fondre totes les seves peces i transformar-les segons els nous gustos de l’època. El resultat van ser els esmalts translúcids amb relleus finíssims.

La influència romana en la joieria modernista i en l’obra de Masriera es pot observar, per exemple, en aquest braçalet de disseny enroscat de l’any 1903.

Masriera utilitzava or per a realçar els robins, safirs i diamants. La influència de la joieria romana en la seva obra també s’observa en aquest fermall, amb pedres precioses, on destaca la figura humana. Aquesta figura serà clau, també, en la influència de Masriera en altres artistes joiers.

En l’obra de Masriera també hi trobem orfebreria: serveis de taula i accessoris de tocador en plata cisellada, que recorden els objectes funcionals de la joieria romana de la classe alta.

L’any 1913 va néixer el Noucentisme a Catalunya i Masriera va iniciar un estil més clàssic, de línies geomètriques pròximes a l’art déco. D’aquesta època és aquest penjoll amb el cap d’Hermes.

Altres artistes destacats en la joieria catalana del segle XX

• Carreras: Dissenys modernistes menys atrevits que els de Masriera. Modernisme moderat, més clàssic. Es va fusionar amb Masriera el 1915.
• Bagués: Va recuperar tècniques modernistes i es va centrar en l’esmalt al foc. Es va fusionar amb Masriera i Carreras el 1985.
• Forteza-Rey: S’inspirava en creacions de Masriera, i reproduïa els mateixos temes en els seus fermalls i penjolls.

Després d’aquesta anàlisi breu, queda patent la influència de la joieria romana en les joies modernistes a Catalunya, tant en l’ús de materials com en les formes i tècniques que, encara que més polides, tenen aquest aire romà tan característic.