Joies minimalistes, la noblesa del disseny més pur

Joies minimalistes? Pot semblar contradictori, ja que el minimalisme defensa prescindir de l’ornamentació i basar l’estètica en la puresa de les línies. Malgrat tot, però, no és així: el disseny de joieria ha fet seu el lema del moviment minimal per crear peces tan singulars com boniques. T’expliquem quines són les seves característiques distintives i la seva evolució.

El minimalisme és un moviment artístic que va tenir el seu punt àlgid durant els anys 90, tot i que els seus orígens es remunten als anys 50 del segle XX, quan el filòsof anglès Richard Wollheim va utilitzar per primera vegada el terme minimalist, l’any 1965.

El lema del moviment, “Menys és més”, el va formular el cèlebre arquitecte i dissenyador industrial Mies van der Rohe. És un lema que, dit sigui de passada, s’ha fet enormement popular i avui s’utilitza en tots els aspectes de la vida. Les joies minimalistes, una tendència en auge avui en dia, l’adopten, i generen fantàstics dissenys de qualitat atemporal que reflecteixen les consignes del moviment.

Minimalisme: polèmica, art i tendència

El minimalisme com a escola i tendència artística té l’origen a finals dels anys 50. Podem dir que, en aquell moment, va constituir una reacció davant l’excés d’ornamentació i ostentació en l’art que triomfava en aquells moments: moviments com l’expressionisme abstracte o l’art pop inundaven aleshores l’estètica de la societat. Davant d’aquesta situació, el 1959 el pintor nord-americà Frank Stella va participar en l’exposició col·lectiva Sixteen Americans amb les seves Black paintings (una sèrie de llenços negres amb motius geomètrics subtils, gairebé invisibles). La sèrie va generar una gran polèmica, però ja era evident que la tendència havia nascut per quedar-se.

Els anys següents van donar la raó a Stella, i van donar lloc al moviment de l’abstracció postpictòrica o (post-painterly abstraction), amb figures com Helen Frankenthaler, Morris Louis, Ad Reinhardt o Sol LeWitt, entre molts d’altres, un moviment que propugnava un art sense gest, pinzellada o textura. Un art on la forma i els plans de color, del tot impersonals, triomfaven sobre l’impacte figuratiu o abstracte.

De l’abstracció postpictòrica al minimalisme hi havia un trajecte ben curt, que va ser superat a través de la tridimensionalitat. L’escultor Donald Judd va comentar sobre això: “Les tres dimensions són l’espai real: […] Els límits de la pintura s’eliminen. Una obra pot expressar tot el poder que li hem volgut donar. L’espai real és intrínsecament més potent i més explícit que la superfície plana”.

Joies minimalistes: la influència del passat

En realitat, les joies minimalistes no són res nou. Els dissenys prehistòrics mostraven una simplicitat que lliga directament amb la puresa de les peces més actuals. Algunes civilitzacions, com els tartessis, van desenvolupar l’art de l’orfebreria creant magnífiques joies purament minimalistes que donaven tot el valor a l’or amb què s’elaboraven.

Ja al segle XX, el primer moviment que va tendir a simplificar els dissenys de les joies (tot i que no la seva riquesa) va ser, sens dubte, l’art-déco. Durant el període comprès entre les dues guerres mundials, la influència de les avantguardes artístiques va generar dissenys inspirats en la geometria i les línies més rectes i simètriques. De fet, ja el 1930 el dissenyador bascofrancès Paul Uribe propugnava “sacrificar la flor a l’altar del cubisme”, frase que ja apuntava a les consignes del minimalisme que vindrien anys després.

Últimes tendències: formes orgàniques i línies pures

Ja en ple segle XX, els dissenyadors de joies minimalistes enfoquen la seva producció cap a la màxima puresa de línies i materials. Si bé els dissenys art-déco vestien les seves línies senzilles i rectes amb profusió de pedres precioses i abandonaven el minimalisme material a favor d’una riquesa calculada, els dissenys del nou mil·lenni eviten aquest barroquisme.

Les noves joies busquen atrapar la vista mitjançant materials d’alta qualitat (or, platí, plata) i formes elegants i estilitzades. Els dissenyadors s’inspiren en símbols, línies orgàniques inspirades en la natura i antigues civilitzacions. També juguen en molts casos amb formes estroncades, que la vista completa de manera inconscient. Avui triomfen les joies més pures, obra d’artistes com Legier Biederman, Leigh Miller o Kathleen Whitaker, que coexisteixen amb grans firmes com Bulgari i amb la puixança de la joieria escandinava (amb noms com Sarah Robertson o All Blues).

Avui més que mai les joies minimalistes són símbol de luxe discret, elegància i personalitat. La seva essència atemporal i els magnífics dissenys que despleguen les mantenen a la llista de les més desitjades, i les converteixen en autèntiques obres d’art destinades a perdurar.