Joies d’art-déco i modernistes: petites obres d’art dels anys vint

La dècada del 1920 es va caracteritzar per la forta presència de l’art-déco. La societat sortia de la Primera Guerra Mundial i volia donar un gir a totes les expressions artístiques, a la moda i a la joieria. Les joies d’art-déco van ser molt importants a Catalunya. Un dels màxims representants de l’orfebreria catalana i espanyola d’aquells temps va ser Lluís Masriera.

Característiques de les joies d’art-déco

L’art-déco va ser un estil artístic protagonista en mobles, ceràmica, decoracions, arquitectura i joiera durant els anys vint del segle passat. En aquells moments de bonança econòmica, la joieria d’art-déco era considerada el complement ideal.

La inspiració principal per dissenyar joies d’art-déco era la natura. Així, papallones, fulles i flors es mesclaven amb elements geomètrics, com quadrats, triangles, cercles i rectangles, també molt presents en l’estil.

Aquelles joies també desprenien un punt d’exotisme, donada la influència que va exercir-hi l’art de l’antic Egipte, sobretot arran de l’excavació de la tomba de Tutankamon, l’any 1923. Les influències maies o asteques també van ser notables en les creacions d’art-déco.

Pel que fa als metalls, el més utilitzat va ser el platí, fins i tot més que l’or. En pedres, el pavès es va fer molt popular per encastar diamants, mentre que els safirs i els robís també eren pedres d’ús habitual. També es van fer servir el corall i les perles, així com pedres precioses com el jade i el lapislàtzuli.

El modernisme com a precursor de l’art-déco

El modernisme va tenir una gran influència en l’art-déco, sobretot en l’ús de la natura per donar forma a les joies. Flors, plantes, animals… tots aquests motius són molt habituals en les joies modernistes i també en les d’art-déco.

No obstant això, el modernisme va rebutjar l’ús dels materials tradicionalment considerats rics. Aquesta premissa es reflecteix a la joieria, que emprava materials com el carei, els corns o els ossos. Lluís Masriera va ser el màxim representant del moviment.

Masriera va ser l’orfebre que va canviar la mentalitat del món de la joieria a l’estat espanyol a principis del segle XX. Es va especialitzar en esmaltat i, més concretament, en el finestrat (el plique-à-jour), una nova tècnica d’esmaltat vitri amb la qual va tenir molt d’èxit i que es va convertir en el seu segell personal.

Gràcies a aquesta tècnica i a l’esmalt que utilitzava, Masriera va dotar d’un grau molt important de realisme les formes relacionades amb la natura, com les papallones, les libèl·lules i els ocells, però també les figures fantàstiques, com els follets i els dracs. Les seves joies inspirarien altres grans orfebres de la dècada dels anys vint, època del naixement de l’art-déco.

Aquest art té molt bona recepció encara avui en dia, cent anys després dels seus inicis. Les joies d’art-déco i modernistes tenen un gran valor i constitueixen una aposta segura si es busquen l’elegància i un estil vintage.